Trols informàtics, ogres 2.0

Els trols són uns personatges fantàstics poc agraciats que es dediquen bàsica,ent a fer la punyeta. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia, en la seva versió on line, els defineix així: “En les creences populars escandinaves, gegant o gnom dels boscs, de les muntanyes i dels llocs solitaris, fetiller i guardià de tresors, anàleg a l'ogre dels contes mediterranis”.

Però els trols han deixat de ser exclusivament uns personatges fantàstics per passar a ser una nova categoria en el món de les TIC, les xarxes socials i en general el 2.0: en aquest nou entorn de relació i comunicació, molt més proper, molt més directe, els trols han trobat un medi ideal per a seguir fent de les seves, per a seguir fent la punyeta.

La revolució tecnològica dels darrers anys ha democratitzat la informació (potser no millorat la seva qualitat, és cert, però aquest és un altre debat), les eines de comunicació 2.0, en especial els blocs, però també el microblogging (Twitter) i les xarxes socials (Facebook), de manera que qualsevol de nosaltres podem ser generadors de continguts a internet. Els nostres gustos, les nostres preferències, les nostres opinions es poden trobar fàcilment a internet si som actius a la xarxa, bé a través de blocs o comentaris a blocs, de participació en fòrums d’opinió, de publicacions a les xarxes socials, etc. A vegades amb un simple clic ens definim, com per exemple clicant el “M’agrada” de qualsevol pàgina de Facebook o afegint-nos a una causa...

Tenir la facilitat d’exposar d’una manera més directa, ràpida i sense dependre necessàriament dels mitjans de comunicació tradicionals les nostres opinions, personals i/o corporatives, és un gran avenç que, com tot, no està excemp dels seus riscos... I no només és possible exposar les preferències i/o opinions, l’entorn 2.0 també permet la generació de debats i converses entre internautes, enriquint així el contingut inicial.

Aquest nou entorn d’informació 2.0, de fàcil accés a les nostres preferències i opinions, és un veritable paradís per als trols informàtics, per als ogres 2.0, un entorn on poden retroalimentar-se i satisfer la seva necessitat de seguir fent la punyeta.

Què és un trol informàtic?

Un trol informàtic és una persona que es dedica a fer la punyeta en l’entorn 2.0; la seva finalitat no sol ser aportar informació de valor, sinó simplement interrompre la conversa i sobretot ofendre a qui l’ha generat o en forma part. Aquesta actitud del trol no és nova, certament, la novetat és que ha trobat, en el 2.0, un nou medi on fer mal.

Com es detecta un trol informàtic?

Un trol, un ogre 2.0, no es detecta tan pel què diu, sinó sobretot per com ho diu. Solen ser despectius i poc dialogants, mostren poc, o nul, respecte per les opinions dels altres i exposen les seves amb prepotència. Fins i tot es mostren insensibles a les crítiques, constructives o no.

Els ogres 2.0 solen actuar sota l’anonimat o bé sota pseudònims (“nicknames”) o perfils falsos (“fakes”), rares vegades mostres la seva veritable identitat. L’anonimat esdevé, per als trols, una mena d’impunitat per a dir el què es vulgui i com es vulgui.

On i com es manifesten els trols informàtics?

El seu objectiu és desestabilitzar-nos, pel què no estan interessats en debatre sobre les idees, opinions i preferències, sinó simplement atacar-nos, si cal personalment i de manera despectiva.

Solen fer comentaris despectius, aprofitant-se fins i tot de tot el què hem publicat, del què hem dit que som a nivell personal i/o professional... Nosaltres som el seu objectiu i les nostres opinions són el mitjà a través del qual ens fa la punyeta.

Els comentaris dels blocs i de notícies i els fòrums d’opinió solen ser els seus hàbitats més habituals. Però també són presents a les xarxes socials (Facebook, Youtube...) i en altres eines de comunicació 2.0 com Twitter. De fet els trols campen per la xarxa i actuen allà on volen i sobretot amb qui consideren que són més vulnerables.

Qui s’amaga rere un trol informàtic?

Hi ha qui diu que els trols amaguen persones malaltíssies, obsessionades, deprimides, enfadades amb el món... No crec que aporti massa valor a aquest article fer un anàlisi psicològic i social dels trols. Jo penso que rere un trol s’amaga simplement una poersona que no et vol bé, que et vol fer mal i que no t’aporta cap valor a la teva vida ni a l’activitat que tens a la xarxa.

Què cal fer i no fer davant un atac de trols informàtics?

Rebre un comentari anònim fora de to al bloc, o bé rebre una resposta irada d’un perfil no conegut a Twitter no necessàriament ha de ser sinònim de ser víctima d’un trol informàtic, però ens ha de situar en alerta.

Davant aquesta primera acció jo recomanaria respondre educadament, sempre educadament, però si el trol persisteix el millor és ignorar-lo. Intentar dialogar amb ells, rebatre les seves opinions, no només és estèril, fins i tot és contraproduent, doncs no fem res més que alimentar-los. Com també els alimentem si els responem amb la mateixa moneda: amb manca de respecte i atacs personals (encara que no els coneguem...).

Per tant davant un ogre 2.0 el què no hem de fer és alimentar-lo! Ignorar-lo és el què més mal li fa... Si l’ignorem més tard o més d’hora ens deixarà de fer la punyeta.

Rebre un atac d’un trol pot arribar a desestabilitzar-nos personalment; qui més qui menys els qui donem les nostres opinions i mostrem les nostres preferències (ideològiques, polítiques), hem rebut atacs de trols. Conscients d’això el què es pot fer és prendre accions preventives que, si bé no els eliminarà del tot, sí que en minimitzarà el seu efecte.

Moderació de comentaris:
En l’entorn dels blocs en què es permeten els comentaris una bona acció és la moderació d’aquests, de manera que el comentari no es publiqui automàticament quan els escriu qui el fa, sinó que passen prèvia a la seva publicació per l’autorització del gestor del bloc o pàgina web. Això permet al gestor del bloc o pàgina web decidir si aquell comentari es publica o no. Els criteris per a publicar un comentari són molt bàsics i senzills i fins i tot els podem informar prèviament i s’han de basar en ser respectuosos amb les opinions dels altres i amb els altres. Aquí l’anonimat es permet, sempre que el comentari sigui respectuós i, naturalment, aporti valor a la conversa. El contrapunt és que la moderació de comentaris no permet establir una conversa en temps real, es perd immediatesa.

No permetre comentaris anònims:
L’anonimat pot convertir-se en allò de “tirar la pedra i amagar la mà”; hi ha blocs i pàgines web que tenen com a requeriment imprescindible per a publicar comentaris el registre personal dels qui volen participar a la conversa. D’aquesta manera els comentaris sempre porten la signatura dels seus autors, persones reals. El registre pot fer-se al propi web o bé també a través de l’autenticació dels perfils a xarxes socials com Facebook i Twitter, sempre que, naturalment, els perfils a aquestes xarxes socials siguin reals.
No permetre comentaris anònims pot fer baixar el nombre de comentaris al bloc o web, però minimitzes molt l’atac dels trols.

No agregar a les nostres xarxes socials a qui no coneguem
Ja sigui a Facebook, a Youtube, a Twenty, a Linkedin, a Twitter o a Google+ sempre podem no agregar o fer-nos amics de perfils que no coneixem; cal estar especialment alerta amb els perfils falsos (“fakes”) i sobretot hem de tenir present que sempre podem eliminar-nos del nostre llistat d’amics i/o seguidors, bloquejar-los i fins i tot denunciar-los marcant-los com a spam. Ja sabem que la xarxa és plena de llops amb pell de xai!

Perill: confondre crítics amb trols!

Seria un error començar a veure trols en els qui ens fan comentaris crítics; acceptar la crítica és un exercici que hem d’aprendre a fer en el nostre aprenentatge a la xarxa, en la nostra comunicació 2.0; la discrepància sempre ha de ser benvinguda i si fem públiques les nostres opinions i preferències hem d’estar disposats a trobar qui vulgui rebatre-les i confrontar-les.

I és que no totes les idees són respectables, ho són, sempre, totes les persones. Les idees es fonamenten amb arguments i raons i aquests sempre poden ser refutats i debatuts. Però el diàleg, la discussió, ha de mantenir-se sempre amb respecte, amb respecte per les altres persones.

Setmanes enrere mantenia un diàleg a Twitter precisament sobre aquest tema, diàleg que em va impulsar a parlar sobre aquest tema a la revista. Aquesta és la conversa que vaig mantenir amb @vicboy (Miquel Serrabassa), a qui vull agraïr que “pesqués” la meva piulada al vol i aportés el seu punt de vista:

@RogerCasero L'anonimat resta valor a una opinió... no creieu? (mireu apunt i comentaris) http://t.co/waTR2ai

@vicboy per tant, un vot no té valor? (Em responc:l'anonimat no resta si l'opinió és interessant i respectuosa, xo sovint anonim=troll)

@RogerCasero ok, has afinat més! Gràcies

@vicboy això si: en pobles no gaire grans, l'anonimat és un "perill" pk si signes segons q tothom et coneix. En ciutats passa menys.

@RogerCasero deu ser això... quina llàstima, però, amagar-se en l'anonimat

@vicboy jo fa temps q no en responc si no m'interessen, pero si els dones corda és pitjor...

@RogerCasero jo també passo,o els torejo, però em sap greu per ella...

@vicboy ja se sap q això passa a tots x desgràcia.Ara s'hi capficarà, xo a la propera ja estarà curada d'espants. Com una vacuna, vaja!

@RogerCasero li faré arribar la recepta... gràcies Miquel!
Tots els que en formem part tenim la nostra part de responsabilitat per al bon ús de la xarxa i de les seves potencialitats. Aquesta article no pretén alliçonar a ningú, tan sols aportar un xic d’informació i, si és possible, molta reflexió a l’ús que entre tots fem de les tecnologies de la informació i la comunicació. Al capdavall estem sempre en fase d’aprenentatge i part d’aquest aprenentatge passa per fer-ne un bon ús.


Article publicat al número 77 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià.