Que sigui finalment, o no, novament ciutat olímpica no sembla que ara per ara sigui l'element més important del tret de sortida de Barcelona per la cursa per ser seu dels JJOO d'hivern el 2022.
Ser seu olímpica és naturalment l'objectiu final, la fita, però ser ciutat candidata és també, en sí mateix, un objectiu, encara que finalment no sigui Barcelona la ciutat escollida. Barcelona ha sabut veure com Madrid, malgrat ser doblement rebutjada, ha sabut treure partit (econòmic, polític i social) de les seves candidatures.
L'alcalde Hereu sembla haver trobat, en la proposta de candidatura de seu olímpica, el projecte de ciutat que li permeti, precisament, segons diuen, en el seu pitjor moment, projectar-se com un alcalde de futur, com un alcalde amb un projecte de País per Barcelona amb la implicació i participació, naturalment, d'altres territoris.
És tan important doncs el camí a fer com el destí on arribar, ara per ara fins i tot és més important el camí que el destí.
Barcelona activarà a partir d'aquest anunci una maquinària organitzativa que s'anirà engreixant i eixamplant a mesura que vagi superant les 3 etapes que té per davant:
2013. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) decidirà quina ciutat representa Espanya
2014. El Comitè Olímpic Internacional farà el tall de candidats
2015. El Comitè Olímpic Internacional designarà la ciutat guanyadora
Barcelona no necessita, a criteri meu, ser novament ciutat olímpica, però si té la possibilitat de ser-ho, tampoc cal fer-hi, entenc, massa fàstics!. Potser ho necessita més l'alcalde Hereu, potser és aquest el projecte de futur que necessita, si més no és aquesta la seva aposta com a alcalde, ara, i com a candidat a l'alcaldia d'aquí 16 mesos...
La notícia, que ha estat ben rebuda en general a Catalunya, té, més enllà de Barcelona, un altre punt de mira, a criteri meu potser més interessant: el Pirineu. I aquí és on el camí pot ser tan o més interessant que el destí, sobretot pel que suposaria de promoció (esportiva, turística, social, econòmica) del Pirineu lleidetà i gironí, esdevenint una excusa (motiu) perfecte per a la inversió en infraestructures de mobilitat.
Sí que pot tenir més efectes positius, d'entrada ser candidatura, per les comarques del Pirineu català...
Això sí, és tan lícita la seva candidatura com la de Saragossa-Jaca, doncs enlloc hi ha escrit que no pugui presentar candidatura al COE. Puc entendre la reacció de Blanca Fernández Ochoa, la seva reacció immediata, però no la comparteixo: com en l'esport, es tracta de competir, de treballar per presentar una bona candidatura, respectant les altres, amb esportivitat... i que guanyi qui més s'ho mereixi.
Serà novament olímpica Barcelona?. M'agradaria equivocar-me, però jo penso que no. No és un pronòstic, és una opinió... De fet he començat a enumerar pros i contres del COE (ja no del COI) per decidir si Barcelona serà, o no, la ciutat que respresentarà Espanya... D'entrada maliciosament em pregunto: designarà Barcelona sense que Madrid hagi estat seu olímpica?. Pesarà més, pel COE, la trajectòria de la candidatura de Saragossa - Jaca, amb més anys de treball i precandidatures, que la projecció internacional de Barcelona?. Pensarà el COE en clau interna o pesarà més la candidatura que millor pugui lluitar internacionalment amb les altres ciutats candidates rivals?.
En fi, abans de "a la ville de..." caldrà estar a l'espera de "a la candidatura de..." El sainet està servit!
--------------------------------------------
pd: nota al web de l'ajuntament de Barcelona, amb el vídeo de la candidatura olímpica: Barcelona presentarà candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada