El Ter a debat. Foto publicada al meu Twitxr
Malgrat la incomoditat inicial, de la taula més manifesta, i també del públic, menys explícita, causada per problemes tècnics, no resolts finalment, amb el projector, el debat sobre el riu Ter organitzat ahir per GERDS de Ter (grup editor de la revista Parlem de Sarrià) va ser ric i viu, certament molt interessant.
Ivan Bustamante, biòleg, membre del consell de redacció de la revista , moderador del debat, va començar explicant la broma que en motiu del títol del debat va córrer entre membres del consell de redacció de la revista: potser caldria canviar el nom del nostre poble, Sarrià de Ter, pel de Sarrià de Xuncla (la Xuncla és una riera que passa pel nostre poble i desemboca al Ter)... Cap al final del debat l'inquieta Dolors Xabé va reblar el clau toponímic sentenciant que possiblement del nostre poble n'hauríem de dir Sarrià de la llera del Ter...
Anna Ribas, professora de Geografia Humana a la UdG, va centrar la seva intervenció a partir d'una frase que vaig copiar literalment de la seva presentació: el Ter i els seus espais fluvials són dinàmics, producte del canvi social, articulant a partir d'aquí un discurs sobre aquest dinamisme a través de vuit eixos: patrimoni natural, patrimoni cultural, activitat econòmica, poblament, espais de lleure, paisatge, turisme i educació ambiental.
A través d'aquests eixos ens va anar dibuixant el curs del riu des d'una perspectiva històrica (en aquest sentit us recomano l'article que ha escrit al darrer número, el 70, del Parlem de Sarrià), passejant-nos des de l'alt Ter, més lligat a la indústria, fins al baix Ter, més lligat a l'agricultura, resseguint el seu curs i els canvis que nosaltres hi hem estat fent, veient la seva gran diversitat paisatgística...
Tot per finalment afirmar que el Ter, els rius en general, ha passat de ser un actiu per produïr, per tant amb una vessant marcadament rendiment productiu, una perspectiva econòmica, a un actiu eco social (econòmic, ecològic i social), per plantejar-nos finalment la necessitat de trobar un equilibri entre l'activitat econòmica que genera el riu i la necessitat de preservar-ne l'ecosistema.
Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, després d'explicar breument la missió de l'ens que presideix, va centrar-se sobretot en una de les grans injustícies que parteix el riu Ter: el poc cabal del riu, provocat principalment i en gran mesura pel transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Va apuntar, però, que en general els rius, també el Ter, han reduït el seu cabal de forma natural (o per ser més estrictes hauríem de dir per altres causes alienes als grans transvasaments) , passant el riu Ter de 20 m3 als anys '60 als 12 m3 actuals a Roda de Ter.
Però Camps va insistir amb el transvasament de Ter a la regió metropolitana de Barcelona aportant una dada, el més del 50 % de cabal del riu que en condicions normals es transvasa, i una qüestió que fa que el riu Ter esdevingui únic: el Ter és l'únic riu de l'estat el cabal del qual està regulat per llei.
Francesc Camps es va mostrar especialment crític amb la dessaladora, sobretot pel fet, com va dir, que funciona només al 20% doncs han vist que la seva aigua resulta més cara que la provinent del Ter. Va insistir Camps en aquesta línia en altres intervencions, destacant l'elevat cost d'inversió i el poc rendiment que en treuen, sobretot quan aquesta havia de ser la infraestructura que havia de servir per retornar part del cabal de l'aigua transvasada a Barcelona al riu Ter... Camps va reclamar un lideratge polític en la gestió de l'aigua ara per ara inexistent.
Dani Boix, membre de la Comissió Rius de l'ANG, va començar donant dues bones notícies: l'arribada al Parlament de la proposta del Parc Natural del Baix Ter (aiguamolls del Baix Empordà), malgrat la complexitat de la proposta i els interessos, no sempre convergents, de les parts interessades, i la provisió d'una partida pressupostària al pressupost del govern de l'estat d'un ajut destinat al patrimoni cultural també del Baix Ter.
Va afirmar, això sí, que hem castigat molt (parlant en general) el Ter, però les coses comencen a canviar... Va exclamar que al Ter encara hi ha vida, que no el podem donar per mort, que el riu encara no s'ha perdut!. Però naturalment va destacar alguns dels problemes del Ter com la (poca) quantitat i l'excés de domesticació del riu: l'hem domesticat molt, potser massa.
Va reclamar “àrees de descans” pel Ter, zones al llarg del curs del riu on aquest pugui disminuir la seva energia, doncs a voltes amb la seva canalització podem orientar el curs però no la força del corrent. Però també va reclamar que el curs del riu pot necessitar també tenir una major força; comentava que en alguns indrets es produïa un cert efecte llacuna fruit de la nostra acció (la humana) d'alentiment del seu curs, generant així canvis en el seu ecosistema amb l'aparició d'espècies no autòctones... Va destacar, però, que en la gestió de l'aigua es comença a posar l'accent en la qualitat dels ecosistemes.
Sobre el transvasament va dir que el problema de Barcelona és més gran del què pot resoldre el Ter. Insistint en aquest tema va afirmar que els embassaments i transvasaments trenquen i modifiquen els cursos i la vida naturals del riu (crescudes, sedimentació...) alhora que poder generar l'allargament de la sequera conca avall amb una afectació directa sobre l'activitat econòmica i els ecosistemes del Baix Ter. També va insistir en el fet que quan transvasem aigua també transvasem espècies (que poden ser invasores a la conca receptora) i contaminants...
Va parlar també de l'esquizofrènia del riu Ter, que neix dues vegades, a dos punts diferents (a Ull de Ter i al Pasteral), esdevenint un sol riu amb dos comporta,ments i realitats diferents... i és un riu que desemboca indrets diferents...
Finalment, d'entre les nombroses intervencions del públic destacaria dues frases encadenades: un senyor, em va semblar que representant de la comunitat de regant del Baix Ter, va afirmar que el Ter és un riu sense potes que no arriba al mar, afirmació que la Dolors Xabé va donar-li continuïtat afirmant que l'aigua del Ter no és que no arribi al mar, és que no arriba ni a Sarrià de Ter!
Bon debat i, al final, la certesa que no existeix una solució, sinó que són, han de ser moltes les solucions que cal adoptar per recuperar el Ter i fer possible que esdevingui una conca que enforteixi, com explicava a l'inici del debat l'Anna Ribas, el seu potencial ecològic, econòmic i social.
El Ter és viu... Visca el Ter!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada