Emocionant, multitudinari!. Si els socialistes guanyem les eleccions el proper 9 de març, aquest míting estarà en disposició de ser també, històric.
35.000 persones dins el Sant Jordi i 5.000 més en una sala annexa. Són xifres històriques, no en va s'ha recordat, sense mencionar-lo explícitament, el Míting per al Llibertat.
La gent, de totes les edats i condicions, de moltes procedències, entregada.
Amb la Rosa Maria Sardà fent, amb el seu mestratge, de mestre de cerimònies, i amb una banda sonora formada per un nombrós cor (amb cants i coreografies) i un conjunt de percussió (amb molta energia), la posada en escena ha estat notable. El material audiovisual, amb vídeos i altres projeccions, d'acord amb el què s'espera del PSC: excel·lent producció.
El cartell, dels millors possibles. Dels parlaments destacar:
Un Jordi Hereu acollidor i enèrgic.
Un José Montilla analític i exigent.
Una Carme Chacón emotiva i optimista.
Un Felipe González veterà i sorneguer.
Un Zapatero contundent i convincent.
González i Zapatero desperten passions. La gent aplaudeix amb ganes, enlairant la senyera i les banderes vermelles del PSC.
Els 9 de Sarrià de Ter hem assistit a un gran acte d'afirmació del socialisme català i espanyol. Un acte polític que sobretot recordaré per ser el que més vegades, i amb més intensitat, s'ha parlat i reivindicant el paper de les dones i la lluita per la igualtat. També s'ha parlat de federalisme (sobretot Montilla), de Pau, de cooperació, d'economia, de polítiques socials i de drets civils...
Són dies, el d'avui, en què es percep la força del partit, en què es percep la força i el caràcter del militant de base, del simpatitzant, el compromís amb un projecte polític compartit entre gent diversa. Precisament per és per aquest motiu que el PSC és un partit central (no de centre!), perquè és obert, integrador... Avui és un d'aquells dies en en què, sobretot, em sento socialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada