S'esgoten els dies de campanya electoral, augmenta la seva intensitat. També les ganes d'arribar a diumenge al vespre, a la nit...Malgrat el munt de pobles i barris que els candidats visiten, és impossible omplir tots els racons... Però cada poble és important i, anar-hi, ser-hi present, és més important a vegades per la pròpia gent del poble que pels candidats.
De nou la campanya s'ha apropat a Sarrià de Ter. Aquesta vegada amb l'Àlex Sàez, Diputat i candidat a les llistes del Congrés, aquest dilluns vam anar al Coro i al Pla de l'Horta; la setmana passada vam anar a La Rasa.
Al Coro unes dones juguen a cartes; entre elles una noia provinent d'Honduras, que acompanya una senyora gran. Se la veu amb ganes de votar, però no pot. L'hi expliquem la campanya Per al Dret a Vot i la necessitat que aquesta qüestió es pugui resoldre en un futur. "Ahora no puedo votar, pero si pudiera votaria a Zapatero!. Per cert, és inevitable comentar, i riure alhora, la patinada de Frederico Trillo, Ministre de Defensa, amb el "Viva Honduras!" davant l'exèrcit de El Salvador...
Breus converses en què a vegades, el menys important és la política. Darrera cada porta hi ha tota una vida...
L'Àlex es retroba inesperadament amb un conegut de fa temps; ell no viu a Sarrià de Ter, la seva mare, malalta, sí. La mare ens diu que confia estar bé el diumenge "para ir a votar a Zapatero". L'Àlex insisteix en què el fill, conegut seu, també hi vagi, tot comentant "me parece que es un poco derechón, pero que el domingo nos vote..." i el noi, alegrament sorprès pel retrobament amb l'Àlex, somriu assentint amb el cap.
Davant un portal, a la plaça Rafael Casanova, una parella de mitjana edat reconeixen l'Àlex de seguida; l'Àlex es comença a presentar i l'home diu: "Si jo ja et conec, ets l'Àlex Sàez Jubero". En un primer moment l'Àlex queda parat, després tot s'aclareix: un vell client del despatx d'advocats de l'Àlex en un cas que van guanyar...
Una veïna ens obre la porta i s'hi amaga al darrera, amb les espatlles nues i una tovallola blanca embolicada sota els braços... Ups!. No ens hi entretenim, l'hi donem les paperetes de vot i amb un somriure als llavis, ens tanca la porta i s'endinsa de nou a casa seva...
Més enllà dels grans actes, dels espots electorals i de les notícies, la campanya és sobretot proximitat, contacte directe amb la gent... I la majoria de gent és agraïda, més enllà si representes o no la seva opció de vot.
A la plaça Vila Romana donem a una senyora les paperetes de vot i un díptic amb la imatge de Zapatero. No ens diu res, però s'endú l'altra mà al cor i es fa uns copets... amb sentiment... No calen paraules, ja ens ho ha dit tot!.
--------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada