dilluns, 24 de març de 2008

Cançons per "La Nau"


La setmana vinent, en principi, tinc previst rellegir "La Nau", el primer llibre de l'amic Pau Planas. La primera va ser una lectura a raig, quasi d'una tirada, una lectura, ho reconec, golafre. Ara, passades algunes setmanes, vull fer-ne una lectura més pausada, mastegant el text en lloc d'engolir-lo...

Aquests dies, cercant l'espai i el temps per rellegir "La Nau", m'han vingut algunes cançons, i les seves lletres, que escolto habitualment, que formen part de la meva discografia (ara quedaria més in dir del meu iPod...). Tenis ganes de parlar-vos de "La Nau", però espararé a llegir-la de nou. Per ara només comentar que és una obra rica en vocabulari i en imatges, alhora que austera, tot el què hi ha és necessari, no l'hi sobra res, no abusa de figures literàries ni es desvia del camí... Tot un univers, el d'en Pau Planas, l'autor, que ens ha de permetre seguir descobrint, desxifrant, fins i tot als qui més el coneixem...

Us en mostro tres:

Llamando a la Tierra. M-Clan

He visto la luz
hace tiempo Venus se apago
he visto morir una estrella
en el cielo de Orión
No hay señal, no hay señal de vida humana
y yo perdido en el tiempoperdido en otra dimensión.

Soy el capitán de la nave tengo el control
llamando a la Tierra
esperando contestación
Soy un cowboy del espacio azul electrico
a dos mil millones de años luz de mi casa estoy.

Quisiera volverno termina nunca esta misión
Me acuerdo de ti
como un cuento de ciencia-ficción
no estoy tan mal
juego al póker con mi ordenador
se pasan los días
no hay noticias desde la estación.





Houston, tenemos un poema. Love of lesbian

Nave a Houston, llevo tiempo insistiendo
y, al no haber respuesta, tendré que recitar un poema sideral.
El mensaje es de un enfado muy profuso.
Los versos son del yanqui y la música es del ruso.

Houston, tengo miedo, quiero bajarme de aquí.
Si todos están locos, voy a largarme de aquí.

Nave a Houston, llevo tiempo insistiendo, a años luz no se viaja.
si desde sus despachos cortan la electricidad.
Buba fue sodomizado y no fui yo.
Esto es muy serio, ¿qué intereses hay por medio?

Houston, tengo miedo, quiero bajarme de aquí.
Si todos están locos, voy a largarme de aquí.

Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.

Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.

Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.
Y este lugar, y ellos, malditos sean.

Sáquenos de aquí, Houston tengan compasión.
Ni me inspiran las estrellas ni vi a Dios.
Espero vuestra decisión.





Astronauta Rimador. Antònia Font

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? Déu de s'univers
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s'estronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assoleiat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrera fins a nou qui marca sa marca
qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s'encén.
Controla! Que un LED vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecta més o menys.
I es xòfer d'es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà
i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà una multa i xaparà es negoci... Que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.





------------------------------
pd: altres cançons companyes de viatge...

Space Oddity. David Bowie


Astronomy domine. Pink Floyd

Cap comentari:

Publica un comentari