Francisca Torroella Teixidor. En memòria.

Aquest passat divendres la Francisca Torroella Teixidor va expel·lir el seu darrer alè, després de més de 102 anys de vida. Va néixer el 10 de desembre de 1905. Una llarga vida, certament, en el temps en què la nostra societat ha viscut acceleradament molts canvis... Una vida de 102 anys però un valor de vida, de records, de coneixements, molt superiors, doncs en la memòria de la Franscisca, com en la de tanta altra gent gran, hi ha el pòsit de records de desenes d'anys més, dels seus antecessors... Els nostres records, actualment, caduquen més aviat...

No ha estat, aquests darrers temps, l'única dona centenària de Sarrià de Ter, però sí que ha estat, des de feia una anys, la dona més gran del poble. Així rebia, successivament els darrers anys, el seu particular homenatge en la festa de la vellesa de Sarrià de Ter, l'Homenatge a la Vellesa, celebrats sempre el primer diumenge de juny des de fa 37 anys. Va ser precisament la de l'any passat, el 2007, el primer homenatge a la vellesa al qual la Francisca no va poder assistir...

Del darrer homenatge a la vellesa en vaig escriure la crònica, com era habitual els darrers anys, en tant que regidor de la Gent Gran, per la revista Parlem de Sarrià. Reprodueixo un fragment de l'article "XXXV Homenatge Vellesa Sarrià de Ter. La vellesa, el crepuscle de la vida" publicat al número 61 del Parlem de Sarrià. Serveixi aquest escrit d'homenatge a la Francisca. Descansi en Pau.

"Homenatjar la gent gran és reconèixer la vellesa com una etapa vital en la vida de les persones; la vellesa no és cap sala d´espera, és una etapa per fruir, fins allà on permeti la salut mental i física, plenament de la vida: el lleure, l´esport, els viatges, el coneixement, la sexualitat, la lectura, l´aprenentatge, el testimoniatge... a la vellesa, com en la infantesa, en l´adolescència i en la maduresa, si ens ho proposem tot està per fer i tot pot ser possible. És per aquest motiu que és tan important i necessari que les administracions, totes i cadascuna d´elles, potenciïn polítiques actives per la gent gran, posant a la seva disposició serveis i recursos econòmics no només per atendre a les seves necessitats bàsiques (econòmiques, de dependència...) sinó també a les necessitats secundàries o superiors (la cultura, l´aprenentatge, el lleure...), en definitiva per reforçar i potenciar la qualitat de vida de les persones, totes les persones, al crepuscle de les nostres vides."