diumenge, 9 de març de 2008

Comprendre el món des de la seva mirada...

Divendres al vespre comentàvem amb la meva filla gran, la Clàudia, de 8 anys, l'assassinat a mans d'ETA d'Isaías Carrasco i les seves circumstàncies personals, familiars i polítiques.

La Clàudia és una nena que, no només per l'edat, també per una voluntat personal de saber, de conèixer i d'entendre, pregunta i vol parlar de quasi tot. Té noció de la política (els partits, els polítics, les institucions) des de les eleccions al parlament de Catalunya de novembre de 2006.

En parlem serenament, sense que sigui, aquest, l'únic element de la conversa. L'Abril la petita de dos anys, ja dorm, la Irina, la mitjana de sis, encara circula, a punt d'anar a dormir, però no participa de la conversa.

Una estona més tard ensenyo a la Clàudia gadget del PSC pel mòbil: una mena de llum que fa pampallugues quan el mòbil està actiu. En un primer moment li fa gràcia i hi juga, però després deixa anar un comentari, com si res... "amb això del mòbil veuran que ets del PSC..."

Aquest "veuran" m'inquieta... Li dic que no cal que pateixi i m'abraça fort, molt fort.

El dissabte al vespre veu un fragment de les notícies, on surt en Rajoy parlant de l'atemptat, i ella em pregunta: "també estan enfadats, ells?". Jo l'hi dic, que estem enfadats tots els que estem contra la violència i a favor de la democràcia.

Els nostres infants creixen prenent consciència de la societat on viuen, de la seva complexitat, de la complexitat del comportament humà i social. Observen i no sempre comprenen, i llavors pregunten i, no satisfets tornen a preguntar.

La Clàudia sap que avui hi ha eleccions; l'hi ha explicat a la Irina que són per triar el President d'Espanya. "Com els regidors?" ha preguntat la Irina... Ella també es va desvetllant.

Fins l'Abril, de dos anys, que quan veu un cartell del PSC diu: "papa i Agus". El dia que els penjàvem ens va veure, entre d'altres, a l'amic Agustín Jaime i a mi penjant-los...

-----------------------------

pd1: [extret del diari El País] Sandra Carrasco, de 19 anys, filla gran de l'ex regidor socialista Isaías Carrasco:

"Quiero, antes que nada, agradecer de corazón el apoyo del pueblo de Arrasate. De esos ciudadanos anónimos que se han acercado a mí, a mi familia, para darnos cariño, apoyo y calor en estos momentos tan duros. Gracias por estar con mi madre, con mi hermano Adei y con mi hermana Ainara.

También quiero aprovechar estos micrófonos y cámaras para agradecer, de parte de los socialistas, que estéis con nosotros.

A mi padre lo han asesinado por defender la libertad, la democracia y las ideas socialistas. Ha sido siempre un hombre valiente, que ha dado la cara. Y los que lo han matado han sido unos cobardes.

Pero sobre todo, quiero pedir una cosa. Y es que el asesinato de mi padre no sea manipulado por nadie. No lo vamos a tolerar. Yo, mi madre, todos iremos a votar. Y eso es lo que pido. Y los que quieran solidarizarse con mi padre, y con nuestro dolor, que acudan masivamente a votar el domingo para decir a los asesinos que no vamos a dar ni un solo paso atrás".

Arrasate / Mondragón, 8 de marzo de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari