dijous, 27 de març de 2008

La casa gran realment és petita

Ho reconec, aquest post l'escric amb cert retard...

Després de les eleccions del passat 9 de març, si no m'equivoco el dia 18, Artur Mas va fer una crida amb aires salomònics, però d'escassos efectes, en unes declaracions que recollia el diari El Punt, entre d'altres mitjans: "Catalanistes, uniu-vos. Cal unir-se sota un projecte de país contra el PSC."

De fet la seva casa gran no ha estat ni més casa ni més gran, ja que si bé en un principi ell hi va convidar a quasi tothom (llegeixi's partits polítics), la casa gran segueix essent més una entelèquia que no pas un projecte sòlid de país.

Després de les eleccions generals, potser vistos els resultats, Mas situa el PSC fora de la seva casa gran; de fet el PSC no hi ha volgut entrar, en aquesta casa, pel què si no hi ha entrat, tampoc en pot sortir ara...

Entenc que tots els partits tenen (o han tingut, i tindran) els seus elements de complexitat interna, també el PSC, del qual formo part. Si Mas no és capaç d'unir-se, en una gran casa que seria un gran partit, en un sol partit amb Unió (voluntat explícitament expresada en el seu moment, rebutjada per Unió), com vol que els altres ens unim i sumem al seu projecte?.

La casa gran realment és petita i poc a poc anem descobrint que darrera una aparent imponent façana no hi ha res més que el decorat d'un nou (?) sainet...

Cap comentari:

Publica un comentari