Un dia reben una inesperada visita a casa. En Pere, l'agutzil de l'Ajuntament de Sarrià, truca a la porta i els entrega un document tot informant-los que ells han estat d'entre els seleccionats... Si havien fet plans pel diumenge electoral, ja poden posposar-los, el deure els crida, el seu deure de formar la mesa electoral per garantir el nostre dreta votar amb totes les garanties.
S'hi resignen, vés quin remei!. Fins i tot en un primer moment deixen anar algun exabrupte... N'hi ha, a més, que són reincidents... santa paciència!. N'hi ha que s'estrenen, però a la majoria, ni la primera vegada els fa especial il·lusió...
La jornada comença d'hora i saben que acabaran tard. Dotze hores per endavant més el què duri el recompte. El secretari i el personal municipal els donen un cop de mà i els orienten per preparar-ho tot, donen les darreres instruccions. Després arriben els apoderats, que es presenten i ja comencen (comencem) a demanar... bé, també s'ofereixen (ens oferim) a donar-los un cop de mà si el necessiten: dubtes, incidències...
Al llarg del dia s'organitzes les pauses: esmorzar, dinar, berenar, fumar... sí, també els pipins...
El poble passa per davant seu, a voltes en comptagotes, a voltes en massa, omplint l'espai del col·legi electoral, formant cues... Hi passen coneguts, amics, també la família. la majoria els compadeixen, però ells (i elles) no cauen abatuts, fins i tot mostren un cert orgull.
El dia dóna per iniciar vàries converses, sobre la feina, sobre els veïns i veïnes, sobre futbol, sobre la política. Converses d'ascensor de gratacels, que s'estiren i s'allarguen. Sobretot es bromeja molt, és necessari fer passar les hores ràpidament.
A les vuit del vespre respiren profundament: fi de la primera part, llarga i lenta... Comença la segona, més curta però més intensa: el recompte. Cada mesa s'organitza de manera diferent, amb sistemes i metodologies diferents: els presidents (i presidentes) de mesa marquen la pauta. Poc a poc el recompte avança. N'hi ha quadren a la primera, d'altres necessites repassar, recomptar... L'ambient, en el recompte, és distès, però s'impregna amb un necessari estat de concentració. Es fa llarg: el vot per correu, els llençols del senat, els partits extraparlamentaris amb engrunes de vots, la redacció de les actes... Però quan es quadren els vots s'espolsen la tensió, amb algun crit d'eufòria i tot: uaaaaaau!
Els apoderats apareixen com voltors sobrevolant la presa, observant els pilons de paperetes, enganxats (alguns, jo, per exemple) al telèfon: les altres meses, el partit, les informacions de l'exterior... Els apoderats demanen (demanem) còpia de les actes. La cartera i el Jutge de Pau també volen papers. Tots demanem i ells (i elles) només volen deixar enrere les urnes, les piles de vots i les hores gastades... Reben l'agraïment de tots els apoderats. encaixades de mans i petons... Rebran alguns euros, mal pagats, però sobretot podran explicar, l'endemà, a la feina, la seva experiència. I resaran, si cal, per no haver-hi de tornar.
Gràcies a elles i ells, vocals, presidentes i presidents, també els suplents, que a voltes se'n lliuren, a voltes no... És un deure que tenim els ciutadans, un deure que ens garanteix un dret. Gràcies i, qui sap, fins a les properes eleccions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada