diumenge, 2 de març de 2008

Suzanne


No és casualitat que la cançó Suzanne, de Leonard Cohen, sonés a la part final de l'obra de teatre Fora de Mare, del Grup Teatre a les Fosques de Sarrià de Ter.

Amb una rocambolesca trama amb un psiquiàtric d'escenari, la bogeria i la lucidesa es confonen entre els bojos diagnosticats i els que no ho estan... I tots tenen ganes d'evadir-se...

N'hi ha més a fora que a dins, s'acostuma a dir... però, heu estat mai dins un psiquiàtric?. Jo hi he estat poques vegades, però suficients per fer-me una idea del què hi volta... He trepitjat poc Salt: sobretot visites a una resident a qui havia derivat temporalment després d'un intent d'autolisi (sense voluntat, però, de finar). Més a Sant Boi, anades i tornades per trasllats i visites de menors que es descompensaven (i ens descompensaven) al CRAE...

Comparteixo el què, fa encara no 28 anys, escrivia Just M. Casero, el meu pare, en un Quiosc anomenat L'escàndol (11 de maig de 1980):

No hi heu estat mai al manicomi? Una delícia. espais verds, arbres, bones ombres, racons assolellats, cants dels ocells, les ones de la mar bella, muntanyes del Canigó, la vall del riu vermell. Però silenci, univers petit, l'antic diàleg dels uns amb els altres sense esperança, el llit idèntic de cada nit a la mateixa hora, el pati passejat per ombres, la tanca llarga que defineix el territori autonòmic dels bojos.

(...) Se us acostaran, potser, i us demanaran una cigarreta, un duro, unes paraules. Potser us diran uns mots que no entendreu. Però hi trobareu un absolut respecte per la vostra presència. Mai ningú no us preguntarà què hi feu, ni us farà fora de la casa, ni s'escandalitzarà perquè un presumpte sa envaeixi la seva rambla, el seu dormitori, el seu menjador.

Suzanne, una de les grans cançons del poeta i cantant Leonard Cohen:

"Suzanne et porta a casa seva a la vora del riu,
on pots escoltar les barques passar
i on pots passar la nit al seu costat.
Saps que està mig boja
però per això vols estar amb ella.
T'ofereix te i taronges,
que venen de la Xina,
i tot just quan li vols dir
que no tens amor per a donar-li,
ella et posa en la seva ona
i deixa que el riu et digui
que sempre has estat el seu amant.
I vols viatjar amb ella,
vols viatjar cegament,
i saps que ella confia en tu
perquè has tocat el seu cos perfecte
amb la teva ment".

La malaltia mental, en general, espanta. Però no ens han d'espantar les persones que la pateixen; cal fer l'esforç per comprendre-les i per donar-los el què es mereixen, res més del què exigim per nosaltres: habitatge, feina, lleure... vida!.
-----------------------------
pd1: Ens patina l'embrague (dijous de 5 a 6 de la tarda) és un programa de Ràdio Salt (97.7) pensat i elaborat per persones amb malaltia mental.

pd2: Radio Nikosia és un espai del magazín La Ventana, de la Cadena Ser, que s'emet els divendres a la tarda, amb la participació d e persones en tractament psiquiàtric.
pd3: La Ventana: Radio Nikosia (29 febrer 2008)
Nuestros compañeros de Radio Nikosia, una experiencia creativa y terapéutica donde personas en tratamiento psiquiátrico liberan sus opiniones, se ven acompañados esta semana por los miembros de Radio Califata argentina.

Cap comentari:

Publica un comentari