dijous, 13 de març del 2008

El President Montilla, l'home tranquil

El cert és que ho intuíem: menys passió, certament, però més estabilitat.

Plega un dels homes forts del Govern de la Generalitat, no només per qui és i qui representa, sinó per la conselleria que ocupava, plega un dels homes forts d'un dels partits que forma el Govern d'Entesa i al Govern no hi ha símptomes d'alarma, de crisi.

El President Montilla no s'encalla amb els motius que han motivat la dimissió de Puigcercós, es centra, ja que els motius són externs al propi Govern, són interns del seu partit, ERC, el President Montilla es centra, deia, amb la seva substitució: ho fa ràpidament, sense fer soroll, sense estridències. Ja ho té, això, José Montilla.

Els partits de l'oposició, sobretot el PP (CiU no fa massa llenya) intenta injectar símptomes de crisi amb la seva intervenció a la sessió de control al Parlament, però el seu efecte resulta estèril.

José Montilla va ser exigent amb Zapatero al míting del Palau Sant Jordi, amb un to pausat, també un punt enèrgic però no desbordant, va reclamar a Zapatero el compliment de l'Estatut, dels acords presos. Va aixecar un aplaudiment, més per convicció que per apassionament, però tothom ho va entendre, també Zapatero, que hi era present.

José Montilla encarna uns valors diferents com a President de la Generalitat, possiblement és més tàntric... No és desbordant, però és eficient. No és apassionant, però és exigent. Certament gesticula poc, és pausat, discret.

Però és, sobretot, President: ho sap i n'exerceix, en defensa del seu País, Catalunya.
----------------------------------
pd1: segueixo, com tants altres, Saul Gordillo. Bon anàlisi de la situació actual del PSC, entre d'altres, al seu post Xec en blanc a Zapatero o pluja fina del PSC a Madrid?: [fragment, per fer-ne boca] Montilla va ser el primer exigent, al Palau Sant Jordi dirigint les seves paraules a Zapatero. Feia la impressió que el PSC, gens disposat a debilitar els companys confederals amb la creació d'un grup parlamentari propi, feia un advertiment abans que Zapatero es trobés per sorpresa una mà de diputats socialistes catalans al Congrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada