dissabte, 15 de març de 2008

Brunyols a (de) Cantallops


A casa els brunyols els hem fet sempre a Cantallops. És una de les tradicions familiars a les que les noves fornades (les meves nebodes i les meves filles) s'hi van afegint. És un dia molt especial, un dia de treball en equip, un dia dolç, un dia que, n'estic convençut, si no el tinguéssim el trobaríem a faltar.
Per cert, a Cantallops jo sempre n'he sentit dir brunyols, i no bunyols... Sempre he pensat que la "r" els hi dóna una sonoritat més rústica, més aspra, potser sí, menys sofisticada... potser per això no els ensucrem amb sucre glacé...

La meva mare, la Maria Mercè, vetlla perquè no manqui cap ingredient: la farina, el llevat, la matafaluga, el sucre, les llimones, etc. Entre ella i el meu germà, en Bernat, preparen la massa al matí, mànigues enlaire, treballant-la a la pica de marbre de casa la meva àvia, la Juanita. Quan arriben l'àvia ja està ratllant la pela de llimona, va per feina!.
Brunyols Cantallops 3 - Massa al girbell 2
A força de braços, de traça i de bon fer la massa va esdevenint cada vegada més compacta. Fa anys que fer la massa és cosa dels braços principalment d'en Bernat, i que per molts anys que tinguem els seus braços i la seva traça...
La massa es divideix en dos pans, que posem dins dos gibrells o galledes de plàstic. El foc de la llar fa estona que crema, no massa viu, però constant. Davant la llar de foc dues cadires i dues mantes. Amb els gibrells sobre les cadires els tapem amb les mantes, a la vora del foc. Abans de tapar-los cal beneir-los: se'ls hi fa una creu mentre es diu una breu oració. Sense aquest ritual no creixen... D'això se n'ocupa la meva mare, abans ho feia la meva àvia... i em pregunto qui ho farà en el futur... sospito que una de les meves filles o netes, o potser la Sira...
Mentre poc a poc la massa puja dinem: macarrons, amanida, pollastre a la cassola amb botifarres i salsitxes, senglar, maduixes amb nata, tortell i cafè i infusions (cada vegada menys cafè i més infusions). Malgrat hi ha quantitat i varietat, no ens atipem, cal deixar espai pels brunyols, que ens endolciran la tarda.
Havent dinat acabem de preparar la cuina de casa la meva àvia per fer els brunyols:
Davant els fogons de la cuina, encara amb gas butà, hi posem una tauleta auxiliar i a sobre un plat amb oli i el primer gibrell amb la massa dels brunyols. A un costat de la tauleta la meva mare comença a untar-se els dits amb l'oli. Al foc fa estona que s'escalfa l'oli dins una paella per fregir els brunyols. A l'altre costat de la taula jo m'apropo una de les dues safates petites per anar-hi posant els brunyols cuits, abans d'ensucrar-los. Vaig armat amb un utensili amb dues pues per manipular els brunyols dins l'oli roent.

Brunyols Cantallops 5 - Fregint els brunyols
A la taula de la cuina tot l'operatiu per ensucrar i desar els brunyols està a punt: els paquets de sucre, tres plats per ensucrar (un per l'àvia Juanita, un per la Tura, la meva neboda gran, i un per la Irina, la meva filla mitjana) i una olla i un arsenal de pots per desar els brunyols ensucrats. No falta, sobre la taula, un plat destinat a separar alguns brunyols per tastar-los mentre estem en acció.
La meva mare estira la pasta amb els dits untats i comença a donar-li forma de brunyol; els llença a la paella i jo en controlo la cocció; els deso en una safata i els passo a les nenes i l'àvia, que els ensucren i els desen a l'olla i als pots. En Bernat fa fotos, em supleix quan les faig jo i fa arribar les safates de brunyols de la meva posició, al costat dels fogons, a la de les nenes.
Fem el primer pa i reposem una estona; renovem l'oli de la paella i fem un tast i un glop de sucs, aigua i refrescs. Cinc minuts de treva i afrontem el segon gibrell. Els pots es van omplint, també la cuina d'olor de brunyol i la taula de sucre... per desesperació de la meva àvia... ja ho sap, ella també, que les nenes són nenes i el sucre és molt llaminer per jugar-hi.

Brunyols Cantallops 6 - Plat de sucre amb engrunes de brunyols
No parem de xerrar, la tele és encesa però totalment ignorada. Xerrem de política, de tafaneries, de les altres vegades que hem fet brunyols...
Jo vaig començar a fer brunyols, quan era petit, ensucrant-los; van ser molts anys només ensucrant. Algun any els ensucrava sol, fet que em permetia presumir després: tots els brunyols han passat per les meves mans. Alguna vegada els he fet, però sincerament, no hi tinc la traça de la meva mare. Prefereixo coure'ls: de moment estic consolidat en aquesta posició...
Els brunyols de casa nostra són, com els de cada casa, únics, exclusius. La nostra forma clàssica és la d'un brunyol amb la forma d'un palmell de la mà, un xic més petit, amb un clot al mig. Així l'hi agradaven al meu avi, en Miquel Gumbau Llonch. És cert que queden secs més aviat, però són igualment boníssims.
A les nenes els agrada molt poder fer els seus propis brunyols, remenar la massa i donar-los la forma que volen. I com gaudeixen després quan els tasten!.
Els brunyols són per menjar, però sobretot per compartir...
Quin gran invent això de fer brunyols en família!. Bon profit!.

Brunyols Cantallops 7 - Brunyols ensucrats

2 comentaris:

  1. Sí senyor, nosaltres som gent de brrrunyols, la erra marca la diferència!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Roger,
    Acabo de llegir l'article i no saps com t'agraeixo tota aquesta explicació, on jo surto reflexada.
    La veritat és que tu i la teva mare (amb la recepta de la teva àvia, cosa a tenir molt en compte...)ens vau ajudar molt tan a mi com a la meva filla Mar a poder gaudir de la tradició que tan ens agrada i hem fet des de que ella era molt petita, "Mama fem brunyols..." i era una llàstima no poder-los fer sense una recepta original de les àvies.
    Una abraçada i moltes gràcies altra vegada.

    ResponSuprimeix