Sempre ens sorprèn, el pastisser!. Aquest braç de gitano de nata ens el vam cruspir el primer dia de l'any a Figueres, devorat per la família Casero. Sobre aquest senzill, però deliciós, braç de nata el pastisser, també de la família, en comptes d'escriure un típic Feliç 2009, ens va abocar en forma de xocolata la inquietud que aquest 2009 que tot just hem començat ens genera a tothom. Podria haver escrit només Millor 2009..., sense el signe d'interrogació, convertint el seu missatge més que en una felicitació en un desig d'esperança (vist com acabem el 2008, esperem que el 2009 ens vagi millor...). Però el signe d'interrogació (?) és el que fa que el seu missatge sigui inquietant: després d'aquest 2008, serà millor el 2009?.
Conec bé el pastisser, també els seus pastissos: braços de gitano de nata, de trufa, Sant Marcs, estevenets (pasta de full, nata i panses), corones, lioneses de trufa, de nata, de crema, bracets... i abans torrons, croissants, triangles de crema, pastes de cabell d'àngel...
Ens envia a través del seu braç de nata un interrogant, ens el llença sobre tots nosaltres, no perquè ens el cruspim, sinó perquè ell, l'interrogant, ens cruspeixi a nosaltres...
Ai el 2009... quants interrogants...
Sobreviuran al 2009 el PSC, el PSOE, Zapatero i Montilla amb el tema del finançament?. Trontollaran els seus respectius governs o, per contra, en sortiran indemnes i fins potser reforçats?.
Ens seguirà escanyant la crisi econòmica o finalment es filtrarà (al tercer trimestre?) algun raig de llum d'esperança?.
Serà Patxi López Lehendakari després de les eleccions basques de l'1 de març?. O sense ser Lehendakari formarà part del nou govern del País Basc?.
Recuperarà el govern gallec el PP?.
Serà Guardans o López Tena el candidat de CiU a les eleccions europees?. I Obiols repetirà pel PSC?.
Quedarà tocada de mort la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, s'aprovi o no l'ERO?. Es requalificaran finalment els terrenys tan desitjats?.
Seran els 733.439 € del FEIM l'única alegria pressupostària de Sarrià de Ter?. Farà patir, a les entitats i als serveis municipals el pressupost municipal del 2009?.
Passaran al Consorci de Benestar Social Salt Gironès els serveis socials de Sarrià de Ter?.
Millorarà la collita cinematogràfica del 2009 la del 2008?
Es confirmarà l'inici del cicle (amb títols) de l'era Guardiola al Barça?.
Podrà el primer equip de la UES confirmar la recuperació de joc i resultats dels darrers 4 partits del 2008 i no passar angúnies per mantenir la categoria?.
Es consolidarà el Girona FC a la divisió de plata?.
Recuperarà Roger Federer el lloc més alt del tennis masculí?. Mantindrà Nadal el número 1?. Es feminitzarà el llistat de l'ATP, amb alternances al número 1 (Nadal, Federer, Djokovic i Murray)?.
Guanyarem algun partit l'equip dels Jocs Intermunicipals del Club Bàsquet Sarrià?.
Millor 2009...? Massa preguntes i massa les que em ronden el cap i ja ni vull escriure... Ja fa dies que vaig pair el tros de braç de nata que vaig menjar, però encara no he paït l'interrogant de xocolata que l'estimat pastisser va escriure-hi a sobre... i consti que ni el vaig tastar!... l'interrogant...
El passat dimecres 2 de gener de 2008 vaig escriure el post 2008: un any per endavant, on parlava d'alguna de les previsions d'aquest 2008 que avui s'escola minut a minut... Bé, més que previsions eren una sèrie de desitjos...
Parlava dels JJOO, naturalment: El 2008 és any olímpic, Pequín 2008. Espero que els esportistes catalans i espanyols hi tinguin un bon paper, malgrat les expectatives són, si fa o no fa, les xifres de Barcelona '92. Però sobretot, per un amant de l'esport, els jocs olímpics representen, no un temps de treva com antuvi, sinó un temps (15 dies) d'orgia esportiva amb moltes competicions per veure i fruir...
L'esport català i espanyol han fet, en general, un bon paper, potser fluix en atletisme i natació... L'esport català ha tornat a demostrar que està en plena forma a nivell esportiu... una altra cosa és el tema de la representació i participació internacional de les seleccions catalanes...
Vaig seguir amb interès la competició, especialment les finals de Phelps i Bolt i, naturalment, la participació dels esportistes catalans i espanyols...
Aquest és un vídeo de les 18 medalles de la delegació espanyola.
Parlava, fa un any i seguint amb els esports, de l'Eurocopa de fútbol del 2008: També és l'any de l'Eurocopa... us imagineu el savio de Hortaleza, Aragonés, campió?!. Primer objectiu: arribara quarts. Després, afrontar la història recent...
En aquest cas, diria que el savio i la selecció espanyola va superar les expectatives de la majoria, sinó de tothom, no només superant finalment els quarts de final, sinó guanyant el títol amb el reconeixement de millor jugador del blaugrana Xavi Hernández (i wiki).
Aquests són els gols de la selecció espanyola:
España Eurocopa 2008 Goles
Sense cap mena de dubte l'esport i aquests èxits esportius han estat un dels grans catalitzadors,a nivell intern (a Espanya) i a nivell extern (a nivell internacional) de projecció d'Espanya. L'esport és un gran element identitari, ho sabem prou bé a Catalunya, ho saben prou bé a Espanya...
Malgrat desitjo la participació de les seleccions catalanes a nivell oficial i internacional, no per aquest motiu desitjo que a les seleccions espanyoles els vagi malament, ans al contrari...
Canviant de tema, a principis d'aquest gener també parlava des de la perspectiva professional:
El 2008 és l'any en què es celebrarà el Congrés Incorpora. Incorpora és un programa de l'Obra Social Fundació “la Caixa” treballa per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió. L'entitat de la qual formo part i treballo, la Fundació Plataforma Educativa, participa, juntament amb altres 12 entitats a la demarcació de Girona, més de 40 a Catalunya i prop de 170 arreu de l'Estat.
I naturalment també feia referència, a principis de gener, a les eleccions generals del 2008:
Però sobretot el 2008 és, també, any electoral. Les eleccions generals marcaran, sens dubte aquest any. Els primers dos mesos amb una intensa pre-campanya i, sobretot, campanya electoral. El resultat de les eleccions marcarà la resta de l'any i de legislatura, albirant dos escenaris: o continuïtat en la construcció (lenta, a voltes feixuga, també difícil) d'un estat més plural, d'un estat de caire més federal, amb l'Estatut, i el seu desplegament, com a full de ruta, o retrocés, retorn a la uniformitat de l'estat, amb l'Estatut com a llei a combatre, amb una ja anunciada restricció autonòmica. És a dir, Zapatero o Rajoy.
Defender la alegría
A nivell de Catalunya i de Girona, des de la perspectiva del PSC, les eleccions generals van anar molt i molt bé: 25 diputats catalans del PSC dels quals 3 de Girona. A pesar de tot (finançament, estatut...) prefereixo aquest escenari que no el d'un govern amb Mariano Rajoy de president... A nivell de Catalunya el crèdit de Zapatero, entre els votants no necessàriament socialistes, està a la baixa, però caldrà veure com es resol finalment la qüestió del finançament i de l'Estatut per veure si Zapatero i el seu govern es reafirmen... La crisi tampoc hi ajuda, tot i que sembla que en aquesta qüestió han anat de menys a més... La decisió d'injectar diners als municipis amb el Fons Estatal d'Inversió Municipal ha estat molt positiva, malgrat resta encara pendent la millora del finançament local.
Sobre el PSC a principis de gener escrivia:
I el PSC?. Carme Chacón ja ho ha dit. A Catalunya ens hi juguem molt en aquestes properes eleccions. Però el PSC, juntament amb altres partits, com el PSE, tenim la responsabilitat de seguir influint en el PSOE per no perdre la seva voluntat federal, per seguir essent importants dins el PSOE i també dins el proper govern ZP. Un PSC fort, com ara, dins el grup parlamentari socialista, garanteix un PSOE amb voluntat federalista, fins i tot sense grup parlamentari propi.
El PSC sempre ha tingut molt clar que la seva raó de ser ha estat i és governar a Catalunya i als municipis. El PSc ésel partit majoritari del govern català i el President de la Generalitat és socialista. Montilla com a president ho ha dit en més d'una ocasió i amb diferents paraules: pel PSC primer Catalunya. Naturalment entre el PSC i el PSOE hi ha divergències i punts de vista diferents, ja que el PSOE té molt clar, també el President Zapatero, que primer Espanya. Aquesta situació requereix negociació, requereix mà esquerra, requereix matissos... Mai com fins ara el PSC havia tingut tanta responsabilitat de govern i governar és sempre més difícil, a voltes més ingrat, doncs el discurs de partit a vegades pot quedar diluït per la responsabilitat del govern... A pesar de tot, malgrat la situació d'avui, el 2008 ha estat positiu pel PSC...
Acabava el primer article d'aquest any 2008 parlant de dues previsions d'efemèrides a nivell personal i familiar:
Seguint amb el 2008, aquest any a nivell familiar recordarem especialment 2 efemèrides: els 15 anys de festeig amb la Sira (3 de juliol de 1993) i els 10 anys del nostre casament (26 de juliol de 1998).
Sobre els 15 anys de festeig amb la Sira vaig escriure, el dijous 3 de juliol, el post 3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!. Pel que fa als 10 anys de casats el 26 de juliol vaig escriure el post 10 anys de matrimoni! , juntament amb aquest vídeo d'imatges del nostre casament:
Sira i Roger. 10 anys casats!
Ha estat, en general, un bon any aquest 2008... Però més enllà del què vaig escriure a principis d'0aquest any, el 2008 també ha estat...
. l'any en què el PSC de Sarrià de Ter hem seguit amb la nostra actitud positiva i constructiva, fent sobretot propostes de millora per Sarrià de Ter i els sarrianencs i sarrianenques.
. l'any en què el govern de Sarrià de Ter ha seguit mostrant que el canvi que predicava no és tal ni tan positiu, amb una política que brilla poc, sense un horitzó massa clar i fallant sobretot en les formes a nivell intern i extern, essent un govern que potser mana molt, però que comunica poc...
. l'any Obama... encara que d'Obama sobretot n'esperem d'ell els propers anys...
M'adreço a tots vostès, en aquests dies de finals de desembre, per dirigir-los unes paraules i desitjar-los un bon any nou. Un bon any 2009.
Aquests són uns dies de festa i de trobada familiar. I és obligat tenir un record per totes aquelles persones que garanteixen que el país segueixi funcionant amb normalitat.
És gràcies a tots ells que la resta podem celebrar-ho amb tranquil.litat.... - Gràcies a professionals i tècnics dels transports públics de viatgers. - Gràcies al personal del comerç i dels serveis en general. - Gràcies a metges, infermeres i tot el personal sanitari. - Gràcies a les policies locals, el cos de Mossos d'Esquadra i les altres forces de seguretat, i, de manera especial, als Bombers i serveis d'emergència.
Per a tots ells i, sobretot per als qui aquesta nit estan treballant, vagi el nostre agraïment més sincer.
L'any 2008 ha estat un any difícil en el qual hem vist com persistien vells conflictes, però també com emergien noves esperances i oportunitats.
Vells conflictes que ens fan patir, com el que aquests dies colpeja de nou el Pròxim Orient.
I noves esperances com les que s'obren amb el canvi de presidència als Estats Units.
Catalunya pot aportar la seva veu en aquest escenari internacional. L'elecció de Barcelona com a capital de la Mediterrània és una oportunitat en aquest context que exigirà diàleg per damunt de tot.
Durant aquest any també hem anat percebent com avançava i es concretava l'amenaça de la crisi econòmica.
Hem vist com la crisi del sistema financer a nivell mundial ens afectava i ha perjudicat seriosament empreses i particulars en restringir-se dràsticament l'accés al crèdit, també a Catalunya.
Avui hem d'afrontar la dura realitat d'una crisi econòmica de la qual en desconeixem la intensitat i la durada. Però sabem que no serà lleu ni cosa de pocs mesos.
L'economia catalana està més ben preparada que en altres moments per fer front a un període de crisi.
Perquè venim d'un llarg període de bonança i creixement, perquè les xifres d'atur havien arribat a mínims històrics, perquè ja fa temps que Govern, sindicats i empreses, estem treballant per canviar el nostre model productiu.
Però, tot i així, el Govern de la Generalitat ha actuat, des del primer moment, pensant en les persones que podien perdre la seva feina i en les famílies que poden veure's en dificultats.
I treballant també perquè les nostres empreses puguin superar, com més aviat millor, aquesta crisi. No vull que cap de vostès en tingui el més mínim dubte:
El govern de Catalunya ha pres i prendrà totes les mesures que calgui i estiguin al seu abast per evitar que ningú no quedi enrere.
Al mateix temps, arribem al final del 2008 després d'haver fet un gran esforç per resoldre la qüestió pendent del finançament de Catalunya.
Avui hem conegut la darrera proposta presentada pel Govern de l'Estat. Crec que els avenços són substancials, però encara insuficients.
Estem més a prop que fa dues setmanes, però encara lluny dels nostres objectius que fixa l'Estatut. La negociació continua.
Amb tota seguretat, ja fa temps que tindríem un acord si haguéssim rebaixat el nostre grau d'exigència.
Però hauria estat un mal acord i una hipoteca per al nostre progrés. Ens hauríem equivocat i, alhora, hauríem fet un mal servei al país i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
He defensat en tot moment que el que Catalunya demana no ho fa només perquè és de llei i és necessari, sinó que entenc que aquest és el criteri que s'ajusta al que vol la societat catalana, i així ho han expressat els partits polítics, el Parlament de Catalunya, els ajuntaments i les principals entitats i institucions del país. Un cop més, Catalunya haurà obert camí.
Espero que, quan acabi la negociació, ens podrem sentir orgullosos del nou model de finançament impulsat des de Catalunya. Benvolguts conciutadans i conciutadanes, les situacions difícils exigeixen que demostrem la nostra capacitat de superació. Ens posen a prova.
Posen a prova la nostra capacitat de sacrifici i de solidaritat, la nostra capacitat de lluita i de superació, la nostra imaginació i la nostra fortalesa. És imprescindible que confiem més que mai en les nostres pròpies forces. I que ens mantinguem units en la recerca dels camins que facin possibles les nostres aspiracions col.lectives.
Dit això, no voldria que les dificultats institucionals i polítiques ens desviessin ni un moment de la nostra obligació principal: oferir als catalans i catalanes que més ho necessiten solucions concretes als seus problemes quotidians. Això passa per l'acció del Govern. Passa, també, per la capacitat que tinguem, entre tots, de mantenir-nos units i cohesionats... i de fer créixer la confiança col.lectiva. No refarem aquesta confiança a base de queixes i perplexitats. Ara és temps d'acció. Tot el temps que no destinem a treballar per superar les dificultats serà un temps perdut.
Fa uns mesos vaig dir, dirigint-me als diputats i diputades del Parlament de Catalunya, que hem de reivindicar i recuperar els nostres valors. El Treball com la nostra identitat bàsica. La Tenacitat necessària per fer realitat les nostres aspiracions col.lectives. El Rigor en la nostra manera de fer, amb el propòsit de fer la feina ben feta i d'aspirar a l'excel.lència. La Creativitat. Buscant, en el talent individual i col.lectiu, la nostra millor arma per guanyar-nos el futur ... I l'Ambició d'esdevenir un país econòmicament pròsper, socialment just, territorialment equilibrat, culturalment ric i nacionalment ple. És aquesta actitud col.lectiva de valors compartits, la que ens servirà per recuperar la confiança en nosaltres mateixos i la força per plantar cara a l'adversitat. És agafant aquests valors com a bandera que defensarem la Catalunya d'avui i que farem que ens respectin.
I és així que enfortirem Catalunya en uns moments difícils com els actuals. I que aconseguirem sortir més preparats i competitius d'aquesta crisi global. Ara, i en el futur, serem forts si som un sol poble, si actuem units, si ho fem amb sentit de país, si tothom té oportunitats, i si entenem la nostra identitat en una Espanya plural, en una Europa en construcció i en un món obert.
És, per tant, temps d'enfortir Catalunya. Temps de confiar, de nou, en els valors del treball, la tenacitat, el rigor, la creativitat i l'ambició. Valors que fan marca de país, que ens fan sentir orgullosos, que són admirats arreu, i que fan de Catalunya una nació amb futur i esperança. Aquests valors han de ser la nostra aportació en un món global ple de dubtes i incerteses.
Si ho fem així, tots plegats -i sé que en som capaços-, sortirem enfortits d'aquesta prova. No en tinc cap dubte. No es tracta d'un desig benintencionat o d'una voluntat optimista, només... No. Els parlo confiat, segur, i convençut que Catalunya serà rica i plena, per a tothom, després d'aquest període difícil.
Com a president compto amb tots vostès; tenen el meu compromís personal, el del Govern i el de tota l'administració catalana per treballar plegats aquest any que és a punt de començar.
Acabo, amb un record especial pels catalans i catalanes que viuen, treballen, investiguen o fan tasques voluntàries fora de Catalunya, arreu del món. Allà on siguin els catalans, allà està Catalunya. Una abraçada ben forta i sentida per a tots ells.
Avui, com a portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, he fet arribar aquesta nota de premsa als mitjans, a partir de la proposta del pressupost 2008 que previsiblement demà aprovarà el Ple de Sarrià de Ter.
En aquest cas pesen més les formes, ja que el contingut és més aviat pobre... A aquesta hora (quarts de cinc de la tarda) encara no disposem del pressupost detallat per partides... Tard i malament, el nou estil del nou govern municipal.
Nota de premsa PSC Sarrià de Ter
La proposta del pressupost 2008 evidencia l'esgotament del govern municipal
El PSC de Sarrià de Ter lamenta que el govern no tingui enllestit el pressupost per presentar-lo a la Comissió Informativa.
Pel grup municipal del PSC de Sarrià de Ter el govern municipal (ERC-CiU) demostra les seves carències en la tramitació per l’aprovació del pressupost del 2008. En aquest sentit el grup socialista lamenta que ni a la Comissió Informativa de dijous passat ni en la documentació adjunta a la convocatòria del Ple, entregada l’endemà divendres, el govern no els pogués fer arribar el pressupost detallat per cada una de les partides, entregant només dues fulles amb els ingressos i les despeses generals de cada partida pressupostària.
Per Roger Casero, portaveu del PSC, la manca d’informació del govern és flagrant: “no pot ser que el dijous a la Comissió Informativa demani, com a portaveu del PSC, que ens facin arribar, ni que sigui per correu electrònic, el pressupost detallat com a màxim el dilluns, tenint present que l’endemà dimarts hi ha el Ple en què s'ha d'aprovar el pressupost.”
Pel PSC de Sarrià de Ter aquesta és la tònica habitual en la política comunicativa i informativa del govern municipal. Segons Casero “l'alcalde s'inhibeix de les seves funcions institucionals obviant la seva responsabilitat d'informar al grup municipal del PSC, amb aquest i altres temes d'interès del nostre poble.”
Pel que fa al contingut del pressupost, amb la poca informació que disposa, el PSC troba especialment preocupant la retallada pressupostària del CEIP Montserrat i la no concreció del compromís del govern d'augmentar la policia local i la poca capacitat d'inversió per aquest any.
Pel PSC aquest pressupost no es correspon amb les perspectives de canvi augurades pel govern. Segons Roger Casero “el pressupost no només no conté cap novetat, sinó que no transmet la sensació de canvi que el govern vol imprimir a la seva gestió municipal, després de viure durant el primer any, majoritàriament, dels projectes iniciats per l'anterior govern del PSC.”
El grup municipal del PSC no definirà el seu vot sobre la proposta del pressupost fins que tingui la informació detallada de totes les partides.
Començo un nou any com els darrers, sense propòsits. És la millor manera de complir-los, no plantejar-te'n. Això no vol dir que no vulgui millorar aspectes de la meva vida familiar, professional, personal, social i política, ans al contrari, però si alguna cosa caracteritza els propòsits de principis d'any, com els d'inici de curs, és el seu elevat grau d'incompliment.
Qui ni fa propòsits, sinó prediccions pel 2008, és José Antonio Donaire, després de repassar, naturalment, l'encert o desencert, el balanç, de les prediccions que fa un any va fer pel 2007.
Jo tan sols m'atreveixo a expressar alguns desitjos per aquest 2008. El 2008 és any olímpic, Pequín 2008. Espero que els esportistes catalans i espanyols hi tinguin un bon paper, malgrat les expectatives són, si fa o no fa, les xifres de Barcelona '92. Però sobretot, per un amant de l'esport, els jocs olímpics representen, no un temps de treva com antuvi, sinó un temps (15 dies) d'orgia esportiva amb moltes competicions per veure i fruir...
També és l'any de l'Eurocopa... us imagineu el savio de Hortaleza, Aragonés, campió?!. Primer objectiu: arribara quarts. Després, afrontar la història recent...
El 2008 és l'any en què es celebrarà el Congrés Incorpora. Incorpora és un programa de l'Obra Social Fundació “la Caixa” treballa per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió. L'entitat de la qual formo part i treballo, la Fundació Plataforma Educativa, participa, juntament amb altres 12 entitats a la demarcació de Girona, més de 40 a Catalunya i prop de 170 arreu de l'Estat. Des d'aquest passat estiu jo coordino aquest programa a les comarques de Girona. Després de dos anys de funcionament aquest 2008 es farà el Congrés Incorpora a Madrid, que espero que serveixi de revulsiu pel propi programa.
Però sobretot el 2008 és, també, any electoral. Les eleccions generals marcaran, sens dubte aquest any. Els primers dos mesos amb una intensa pre-campanya i, sobretot, campanya electoral. El resultat de les eleccions marcarà la resta de l'any i de legislatura, albirant dos escenaris: o continuïtat en la construcció (lenta, a voltes feixuga, també difícil) d'un estat més plural, d'un estat de caire més federal, amb l'Estatut, i el seu desplegament, com a full de ruta, o retrocés, retorn a la uniformitat de l'estat, amb l'Estatut com a llei a combatre, amb una ja anunciada restricció autonòmica. És a dir, Zapatero o Rajoy.
La darrera és una legislatura en què molta gent, sobretot des de Catalunya, ha tingut la sensació que ZP ha anat de més a menys. Governar ja és, d'alguna manera, això, començar amb moltes il·lusions i anar topant, després, amb la crua realitat. Però si a més hi afegim l'actitud que el PP ha anat mantenint al llarg d'aquests quatre anys, la governabilitat esdevé encara més difícil. També hi ha hagut, és cert, elements que, sense ser atiats per la oposició, han generat dificultats, sobretot tot allò relacionat amb les infraestructures a Catalunya, amb una resposta no sempre adequada. Però no seria just valorar només aquests elements (les dificultats de l'Estatut i les infraestructures) per fer balanç d'aquesta legislatura. El govern ZP ha aprovat l'Estatut de Catalunya, també d'altres, en un procés que tot just s'ha iniciat i que és d'un calat més fons. També s'ha iniciat el seu desplegament i, poc a poc i, com diu el Conseller Nadal, amb temps i garanties per fer-ho bé, començar els traspassos que l'Estatut preveu. El President Montilla ens ho explicava al discurs de cap d'any, no serà un procés ràpid; no em fa res que sigui més lent, si els traspassos es fan amb condicions, pressupost i garanties. D'entrada hi ha hagut una millora en el finançament del Govern de l'Estat a Catalunya, am una previsió de prop de 35.500 milions d'€ fins al 2013.
I sens dubte el Govern ZP ha aplicat polítiques progressistes en matèria d'igualtat, de drets socials: llei de matrimonis entre persones del mateix sexe, llei d'igualtat, llei de la memòria històrica, modificació de la llei del divorci, retorn papers de Salamanca, llei integral contra la violència de gènere, llei de la dependència... s'imaginen aquestes lleis amb un govern del PP. Senzillament res de tot això seria, avui per avui, una realitat.
I el PSC?. Carme Chacón ja ho ha dit. A Catalunya ens hi juguem molt en aquestes properes eleccions. Però el PSC, juntament amb altres partits, com el PSE, tenim la responsabilitat de seguir influint en el PSOE per no perdre la seva voluntat federal, per seguir essent importants dins el PSOE i també dins el proper govern ZP. Un PSC fort, com ara, dins el grup parlamentari socialista, garanteix un PSOE amb voluntat federalista, fins i tot sense grup parlamentari propi.
La voluntat del PSC és participar, com ha fet sempre, de la governabilitat de l'Estat, sense deixar de pensar mai en Catalunya, ens els interessos del nostre País. Bé, tindrem ocasió, més endavant, d'anar-ho comentant...
Seguint amb el 2008, aquest any a nivell familiar recordarem especialment 2 efemèrides: els 15 anys de festeig amb la Sira (3 de juliol de 1993) i els 10 anys del nostre casament (26 de juliol de 1998). ----------------------------------------- pd1: bona iniciativa la de Futbol a Catalunya Ràdio de fer participar mainada, d'entre 12 i 16 anys, a la retransmissió d'en Puyal del partit de Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Alcoià.
pd2: per cert, seguint amb la lesió de Jorquera, dues coses: 1.- l'assegurança de la FCF pagarà 56.000 €, a raó de 300 €/dia, al Barça. 2.- sembla que el Barça farà una oferta de renovació de contracte a Jorquera, que acaba contracte a final d'aquesta temporada.
pd3: no ha estat el primer nadó de l'any... però sí el darrer, o si més no dels darrers, de l'any passat (2007). És la Vinyet, la segona filla del meu germà, en Bernat, i de l'Ester. La Vinyet ha convertit a la Tura en la germana gran. Va ser la gran notícia de la nit de cap d'any. Benvinguda al món (malgrat el món) i a la família (... sí, malgrat la família, també).
pd5: la sarrianenca Mercè Lladó, qui s'autodefineix com a lectora, cinèfila, ratafiaire i llevadora, ens ofereix el Conte de Nadal de Paul Auster al seu bloc, llegir per viure. Christmas tale by Paul Auster in the movie Smoke
La cançó és "Innocent when you dream" de Tom Waits
pd6: l'única execució o assassinat que es veu a la pel·lícula Las 13 Rosas és el què dos republicans perpetren cruelment contra una noia i dos guàrdies civils. No hi ha cap imatge de les execucions de rojos i republicans... ni tan sols de la darrera execució de la pel·lícula, la de les 13 roses... tampoc no calen imatges per sentir-ne la brutalitat...
pd7: l'únic que resta del braç de nata que il·lustra aquest article és el record que era, com tots els pastissos fets amb la nata de l'Esteve, boníssim!. Per qui no ho sàpiga l'Esteve és l'antiheroi dels pastissers!.
Sempre ens sorprèn, el pastisser!. Aquest braç de gitano de nata ens el vam cruspir el primer dia de l'any a Figueres, devorat per la família Casero. Sobre aquest senzill, però deliciós, braç de nata el pastisser, també de la família, en comptes d'escriure un típic Feliç 2009, ens va abocar en forma de xocolata la inquietud que aquest 2009 que tot just hem començat ens genera a tothom. Podria haver escrit només Millor 2009..., sense el signe d'interrogació, convertint el seu missatge més que en una felicitació en un desig d'esperança (vist com acabem el 2008, esperem que el 2009 ens vagi millor...). Però el signe d'interrogació (?) és el que fa que el seu missatge sigui inquietant: després d'aquest 2008, serà millor el 2009?.
