Minuts Musicals instrumentals amb "Beck's Bolero"

Si tots els camins porten a Roma, molts dels musicals, especialment els de la història del rock dels anys seixanta, porten al guitarrista Jeff Beck. Repassar la seva biografia és com veure "Vides creuades" de Robert Altman, una altra pel·lícula per recuperar...

Les connexions més directes de Jeff Beck amb altres monstres de la guitarra és el grup The Yardbirds; Beck va substituïr Eric Clapton quan aquest va deixar el grup per crear Cream, i durant un temps va coincidir amb Jimmy Page, tocant aquest inicialment el baix, fins que Jeff Beck va deixar el grup... Aleshores, al cap d'un temps i de diferents canvis, The Yardbirds van esdevenir The New Yarbirds amb Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham... us sonen? Efectivament, Led Zeppelin!

I la cançó d'avui, de Jeff Beck, té molt de Led Zeppelin, però també té molt de molts altres grups de rock dels anys seixanta; m'explico!

Aquesta cançó, enregistrada l'any 1966, té a banda del seu autor, Jeff Beck, a Jimmy Page (Led Zeppelin) a la guitarra de dotze cordes, John Paul Jones (Led Zeppelin) al baix, Keith Moon (The Who) a la bateria i Nicky Hopkins al piano.

Nicky Hopkins va ser un reputat pianista d'estudi i va gravar sessions, entre d'altres, amb els Beatles, els Rolling Stones, The Who, els Kinks, Jefferson Airplane (els va acompanyar al festival de Woodstock), o Steve Miller Band; i també va formar part de The Jeff Beck Group, la banda de Jeff Beck va muntar quan va deixar The Yardbirds...

L'experiència de la gravació de la cançó d'avui quasi fa aparèixer una superbanda formada per Page i Beck, juntament amb John Entwistle i Keith Moon (baixista i bateria de The Who); pràcticamenti només els va faltar trobar un vocalista que estigués a l'alçada, i sortejar problemes contractuals!

És clar que entre tant talent, en aquest bolero no li calia cap vocalista!

Minuts Musicals instrumentals amb "Bonzo's Montreux"

La veu és un element fonamental de la música en general, i especialment de la contemporània, esdevenint un instrument quasi imprescindible, ja que és a través de la veu, sobretot, que es transmet el missatge de les cançons, a partir de la seva lletra.

Però en la música contemporània (pop-rock) les cançons instrumentals, més que sense veu, sense lletra, han seguit farcint discos de grups mítics, i no tan mítics...

Aquest any 2020 els minuts musicals dels dissabtes els omplirem amb cançons instrumentals i, per començar, encetem secció amb una cançó majúscula de Led Zeppelin, un històric solo de bateria de John Bonham gravat al setembre de 1976 en uns estudis de la ciutat suïssa que li dóna nom, només acompanyat per efectes electrònics afegits posteriorment per a la publicació de la cançó a l'àlbum pòstum Coda (1982), dos anys després de la tràgica i inesperada mort del mític bateria, anomenat entre d'altres sobrenoms, com a "Bonzo"!

John Bonham va morir ofegat pel seu propi vòmit després d'ingerir una quantitat ingent d'alcohol i la seva mort va suposar la fi de Led Zeppelin, doncs és evident que ell també va ser autor del so i la música d'aquest mític grup de rock dur!

Heus ací una classe magistral, esdevinguda cançó!

Minuts Musicals de desamor amb "Babe I'm Gonna Leave You"

En les relacions de parella a vegades s'arriba en aquell punt en que un dels dos diu que necessita més espai! Uf, perill! Generalment arribar a aquest punt no és un bon símptoma per a la continuïtat de la parella, sol ser el preludi de la separació.

Això de més espai a vegades s'interpreta com una manera encoberta d'obrir la relació, de permetre's flirtejar i anar fins i tot més enllà, bo i entenent que la relació constreny, ofega...

Quelcom semblant és el que expressen dues estrofes d'una cançó de Led Zeppelin, "Babe I'm Gonna Leave You" quan diu "I ain't jokin' woman, I got to ramble" o "I know I never never never never never gonna leave your babe / But I got to go away from this place".

Està clar, però, que des del mateix títol la cançó ja avisa, "nena, et deixaré" (o nen, ja que la cançó de Led Zeppelin és una versió de l'original, de la cantant nord americana de folk Anne Bredon) i fins i tot diu quan la (o el) deixarà des de les primeres estrofes.

Si el misteriós amant de Penélope li va prometre tornar "antes que de los sauces caigan las hojas" aquí el termini per finar la relació és just a l'estiu:

"I'll leave you when the summertime
Leave you when the summer comes a rollin'
Leave you when the summer comes along."

Lleig, molt lleig això de demanar més espai precisament cares a l'estiu encara que sigui, com rebla la cançó de Led Zeppelin, per tornar a casa...





I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!

Pedro Sánchez, el socialista incòmode

Pedro Sánchez entre una multitud a Xirivella. Foto: EFE

Estava tocat, però no enfonsat! I aquests dies ha ressorgit de nou amb força, i amb forces! Si la gestora del PSOE donava per amortitzat Pedro Sánchez amb la seva defenestració anaven ben errats! Ell mateix va advertir-los que faria ruta pel pobles d'Espanya per recuperar la direcció del partit, i redreçar-ne el rumb.

La seva resurrecció ha incomodat a la gestora del PSOE, i no n'hi ha per menys: "el vostre temps s'ha acabat!", els hi ha etzibat aclamat per les masses, per una massa de socialistes que es vol rescabalar de l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy, que vol fer virar, ni que sigui un grau, la nau socialista cap a l'esquerra.

La proclama de Pedro Sánchez m'ha recordat la lletra d'una cançó (de desamor) de Led Zeppelin, "Your Time is Gonna Come" (la teva hora arribarà), que comença dient "Mentir enganyar, ferir, és tot el que saps fer" i que acaba reiterant (advertint, amenaçant?) que "la teva hora arribarà"... Sí, la cançó també sembla un crit desesperat!

La gestora va defenestrar (llençar per la finestra) Pedro Sánchez però aquest no es dóna ni per vençut ni per amortitzat! Ferit en l'orgull i reforçat per gran part de la militància (si més no la més sorollosa...) Pedro Sánchez sembla obstinat a entrar de nou a la direcció del partit no per la finestra per on el van llençar, sinó per la porta gran d'unes primàries i un congrés que la gestora no tindrà cap pressa per convocar, qui sap si esperant forjar definitivament la seva pròpia candidatura (Susana Díaz?, Patxi López?) per pugnar contra la de Pedro Sánchez.

Pedro Sánchez ha començat la seva "gira" per Xirivella i Sueca, una primera presa de contacte, una engegada de motors.. Li queden encara moltes places per conquerir (Andalusia, sobretot Andalusia, i veurem què passa amb Catalunya...) per seguir incomodant la gestora del PSOE; aquesta serà més una cursa de fons que de velocitat: resistirà el socialista incòmode? O es morirà (políticament) en l'intent?

#MinutsMusicals de versions amb "When the Levee Breaks"

Entre el 1969 i el 1971 Led Zeppelin va publicar els seus primers 4 discs, aquells que va titular tan sols afegint-hi, a partir del segon, el número en xifres romanes.

Al seu quart disc, Led Zeppelin IV, hi trobem la joia de la corona del grup, "Stairway to Heaven", peça magistral que conté, sens dubte, un dels millors "solos" de guitarra, però el disc és molt més que només aquesta cançó, doncs també hi trobem cançons com "Black Dog", "Rock and Roll", "Misty Mountain Hop" o, la darrera del disc, "When the Levee Breaks".

Avui ens aturarem precisament en aquesta darrera cançó. En els crèdits de la cançó a banda dels quatre components de Led Zeppelin (Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham) apareix també Memphis Minnie, compositora, guitarrista i cantant de blues que, juntament amb el bluesman Kansas Joe McCoy van escriure i publicar "When the Levee Breaks" l'any 1929! El dic de la cançó fa referència a un que es va construir després de la gran inundació del Mississipi de l'any 1927.

Hom podria considerar excessiu que els components del grup es fessin seva l'autoria de la cançó que ells van publicar, tot i mencionar Memphis Minnie, sobretot quan des del primer disc Led Zeppelin publica versions de cançons "blues", especialment de Willie Dixon, però tot i que la cançó és la mateixa, és indiscutible el treball que sobre l'original va fer el grup, en especial el guitarrista Jimmy Page, músic amb passat "blues"!

La versió de Led Zeppelin, on destaca l'energia de la bateria i el só de l'harmònica, sembla ben bé una altra cançó!

Memphis Minnie, per cert, va morir el 1973, dos anys després que Led Zeppelin publiqués la versió de la seva cançó... qui sap si la va escoltar...





També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions per fer sentir el meu amor!

#MinutsMusicals del 1974 amb Kashmir de Led Zeppelin

Led Zeppelin és dels meus grups de capçalera, dels imprescindibles, com The Clash, Joy Division i alguns altres que ara tampoc ve al cas llistar...

El fet és que temia perquè en aquest recull de cançons de 1974 un dels meus grups preferits no hi sortís, ja que al 1974 Led Zeppelin no va publicar cap disc. Sí va fer-ho un any abans, el 1973 amb "Houses of the Holy", i un any després, el 1975 amb "Physical Graffiti".

Precisament algunes de les cançons d'aquest disc, el sisè del grup i primer publicat sota el propi segell "Swan Song Records", creat l'any 1974, les van composar i gravar aquest mateix any, entre elles una de les grans cançons del grup, "Kashmir". Encara que no sigui la més coneguda i popular de les cançons de Led Zeppelin sí que és de les millors que defineix el seu estil entre el rock dur i el rock progressiu, aquí amb un afegit toc de misticisme esotèric...

Comença així, si fa o no fa, la lletra de la cançó:

"Oh deixa que el sol caigui a plom sobre el meu rostre, que estrelles omplin els meus somnis
Jo sóc un viatger del temps i l'espai, per ser on he estat,
seure amb els ancians de raça afable, el món dels quals rares vegades s'ha vist mai
Ells parlen de dies per als quals seiem i esperem en que tot serà revelat"

Gaudiu-la!



Kashmir

Oh let the sun beat down upon my face, stars to fill my dream
I am a traveler of both time and space, to be where I have been
To sit with elders of the gentle race, this world has seldom seen
They talk of days for which they sit and wait and all will be revealed

Talk and song from tongues of lilting grace, whose sounds caress my ear
But not a word I heard could I relate, the story was quite clear
Oh, oh.

Oh, I been flying... mama, there ain't no denyin'
I've been flying, ain't no denyin', no denyin'

All I see turns to brown, as the sun burns the ground
And my eyes fill with sand, as I scan this wasted land
Trying to find, trying to find where I've been.

Oh, pilot of the storm who leaves no trace, like thoughts inside a dream
Heed the path that led me to that place, yellow desert stream
My shangri-la beneath the summer moon, I will return again
Sure as the dust that floats high in june, when movin' through kashmir.

Oh, father of the four winds, fill my sails, across the sea of years
With no provision but an open face, along the straits of fear
Ohh.

When I'm on, when I'm on my way, yeah
When I see, when I see the way, you stay-yeah

Ooh, yeah-yeah, ooh, yeah-yeah, when I'm down...
Ooh, yeah-yeah, ooh, yeah-yeah, well I'm down, so down
Ooh, my baby, oooh, my baby, let me take you there

Let me take you there. let me take you there

Led Zeppelin

I sí, per si no n'heu tingut prou, aquí us deixo la imprescindible "Stairway to Heaven"...