dilluns, 4 de desembre del 2017

El patchwork electoral del PSC


El PSC és, tot sovint, l'ase dels cops, tenint la capacitat (vés quina virtut!) de rebre per tots costats, i malgrat això és un partit més resistent del que sembla.

La sentència contra l'Estatut va sentenciar el PSC en un procés llarg i dolorós de sagnia i autodestrucció que es va tancar amb l'escissió d'una de les seves parts, la més catalanista, diuen... Certament el PSC va quedar tocat però no enfonsat, ferit, però no de mort.

Amb Miquel Iceta al capdavant el PSC ha sabut superar el dol i guarir-se les ferides, també les generades pels embats en relació a la seva relació amb el PSOE, i naturalment pagant un elevat preu electoral: pèrdua de vots i de representació a tots els nivells: ajuntaments, Parlament, Congrés de Diputats, Senat...

La prevalença, aquests darrers anys, de l'eix nacional l'ha situat en els anomenats partits unionistes o, si ho preferiu, constitucionalistes apareixent en fotografies poc edificants per una part (molts?) dels seus militants al costat de la dreta catalana espanyolista; entre les destacades una davant el Tribunal Constitucional, l'altra, més recent, una "selfie" en una manifestació a favor de la unitat d'Espanya.

Quan veig aquestes imatges em pregunto què hi cerca Miquel Iceta i no sé si per consol, desconsol o resignació, intueixo que hi cerca vots, els que té risc de perdre davant Ciudadanos o precisament els que el partit taronja li ha manllevat i ara vol recuperar.

Més clar ho he vist amb les costures que Iceta ha sargit per cosir la llista del PSC les eleccions del 21D, un patchwork electoral on hi conviuen democratacristians com Ramon Espadaler, espanyolistes com el vicepresident de Societat Civil Catalana o esquerrans de pedra picada com l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.

Miquel Iceta per confeccionar aquesta llista ha arreplegat l'escombra per escombrar cap endins, no cap enfora com aquell cartell de la CUP d'inspiració comunista, per mirar d'arreplegar el màxim de vots d'aquí i d'allà en aquestes convulses eleccions.

Diuen les enquestes que el PSC resisteix, fins i tot les més optimistes que millora; jo en faig prou en que no s'esquinci encara més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada