dimarts, 7 de novembre de 2017

La fantasia de la llista única


Tres anys després torna el tema, no sé si també el debat, sobre l'oportunitat o no de fer una llista única (o de país?) independentista que concorri a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre.

I com fa tres anys la llista única sobretot té un partit impulsor: el PDeCAT, abans (fa tres anys) Convergència, tant per boca del partit com, després, també per boca del cessat president Puigdemont. Fa tres anys Artur Mas també va plantejar-la i insistir fins a aconseguir-la.

La llista única persegueix la fantasia de la unitat de l'independentisme, de veure un únic cos electoral, una única candidatura ample, àmplia i sòlida; sens dubte d'aconseguir unir en una sola candidatura tot l'independentisme (feina gens fàcil) la llista única podria representar en una sola veu la defensa de la independència (o si ho preferiu de la nonada república) davant els partits anomenats ara constitucionalistes.

Però la principal dificultat, que no única, d'una possible llista única és precisament la seva gestació: de la mateixa manera que Catalunya no és un sol poble, l'independentisme no té una sola veu, l'independentisme, com Catalunya, és polifònic! I encara que els darrers embats policials i judicials contra l'independentisme i el govern català han unit de nou el moviment independentista (i més enllà), aquest ha patit i pateix divisions internes profundes que també necessita pair.

La pròpia confecció de la llista única pot obrir encara més aquestes ferides; més enllà de les posicions preferents d'una possible llista unitària en quina persona i/o partit hauria de recaure la condició de presidenciable?

La llista única ofereix al PDeCAT l'oportunitat de seguir mantenint una posició preferent (encara té la presidència) alhora que difumina la possible davallada electoral (darrere el PSC?) que se li atribueix els darrers anys, i que possiblement s'evidenciaria, s'evidenciarà en cas que no fructifiqui la llista única. Una nova oportunitat, ara per altres motius, de diluir les sigles...

Esquerra s'hi posa de perfil, decantada cap a que cada partit es presenti amb llurs sigles i ja s'uniran després; Esquerra segueix tenint pendent una cita amb la història: tornar a guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja va fer al 1932! i no sembla disposada a voler-la posposar més; d'altra banda la més que previsible distància electoral amb el PDeCAT faria que la presidència no fos objecte de discussió. I finalment, que una condició per la llista única sigui que la llista la formin tots els partits, CUP inclosa (o tots o res!), ja indica d'alguna manera la seva preferència a que es presentin per separat.

I la CUP? Doncs no descarten cap opció però com sempre consultaran amb les bases per valorar primer si es presenten a les eleccions del 21D i després, en cas que sí, sota quina forma. Seria una sorpresa, i tremendament divertit, que acceptessin anar a les eleccions fusionats amb el PDeCAT... Una de les condicions prèvies seria, suposo, prescindir de Santi Vila...

No crec que la llista única doni millors resultats electorals que anant per separat; des de la perspectiva independentista penso que cada partit pot arrambar més vots per separat que no junts, per allò de no haver de votar amb els ulls tancats o, encara pitjor, amb el nas tapat.

A diferència de fa tres anys afortunadament ara els terminis són més curts i per tant el debat serà, cas que existeixi, com a mínim més breu. Amb això tothom, els independentistes i els que no ho són, hi hem sortit guanyant!