dilluns, 10 d’abril de 2017

Adéu Carme...


El teu cor ahir es va aturar... i ens vas glaçar el nostre! De tu ens podíem esperar moltes coses, però no aquesta, encara no Carme! Buf, quin pal!

Anys enrere, ho reconec i no me n'avergonyeixo, et vaig admirar, i tant si et vaig admirar! Tot i reconèixer, al seu dia, no haver-te votat, estrictament, mai!

"Una Carme Chacón emotiva i optimista", així et vaig resumir després de la teva intervenció en aquell multitudinari míting del Palau Sant Jordi! Sí Carme, jo també hi era! Quins temps aquells, Carme, i quin PSC! Sí, jo també els enyoro a vegades, però són un temps i un PSC que ja no tornaran...

"Dona, embarassada i catalana!", així et definíem quan vas ser nomenada Ministra de Defensa! Si del que es tractava era de trencar motlles i de fer-ne de nous, a fe que vas aconseguir-ho! Ahir vam tornar-te a veure, en els informatius d'urgència que informaven de la teva mort, embarassada entre militars, tota una Ministra de Defensa embarassada passant revista als militars! Si hi ha imatges que valen més que mill paraules aquesta n'és una!

Anys enrere et vaig admirar Carme; "candidata jove, política madura, mare incipient", així et vaig titular en un article del meu bloc anys enrere! I sí, també vaig discrepar d'alguns dels teus posicionaments, sense que necessàriament una cosa negués l'altra.

Amb la teva sobtada pèrdua el socialisme català i espanyol perden una veu potent amb la que en moltes coses no coincideixo, i que potser sí aquests darrers anys s'havia apaivagat una mica, però al capdavall una veu important dins el socialisme català i espanyol.

Quin greu que marxis ara, Carme, en un moment tan convuls i apassionant alhora dins el PSOE! Però sobretot quin greu que marxis ara, Carme, tan jove... 

Adéu Carme, que la terra et sigui lleu!