El PSOE i les seves roses, al descobert!

Si el més important és que parlin d'un, encara que sigui malament, al PSOE li sortirà bé la jugada! Socialistes agafeu-vos fort que venen corbes!

Després de la trista (i patètica) implosió del PSOE aquests darrers mesos ha (sobre)viscut amb una (discutida) gestora provisional que li ha aplicat al partit un estat letàrgic que li ha permès, entre d'altres coses, investir Mariano Rajoy com a president del govern espanyol i renegociar (?) l'acord matrimonial (??) que té amb el PSC. Em temo que l'excés de parèntesis en aquest paràgraf és un mal símptoma!

Aquests dies, i durant les properes setmanes, el PSOE viu immers en un procés de primàries que han de servir per tancar la crisi que es va obrir en aquell fatídic (i per molts, colpista) Comitè Federal, a risc que la crisi, lluny de cicatritzar-se, es profunditzi encara més: a vegades et penses que has tocat fons i no, resulta que encara et pots enfonsar, abismar més!

Les primàries tenen el seu risc, cert, però benvingudes siguin! I sobretot si serveixen per resoldre lideratges i, sobretot, projecte polític especialment, pel que a mi m'afecta i m'interessa, en relació a les relacions entre Espanya i Catalunya. Curiós que entre un basc, una andalusa i un madrileny sigui aquest darrer el qui sembla (recordo, he escrit sembla!) que pugui articular una proposta més plural en relació al reconeixement divers i plurinacional d'Espanya.

La pugna és inevitablement fratricida i inevitablement serà pública; per bé i per mal omplirà espai als informatius i a les columnes d'opinió i el PSOE, amb els tres candidats a liderar-lo, s'exposarà al judici de propis i estranys. Entenc que l'objectiu a curt termini és resoldre la crisi de lideratge dins el partit per, després, a llarg termini, recuperar un espai electoral que potser ja ha perdut per sempre...

Veurem com sobreviu a la primavera d'enguany el PSOE i les seves tres roses al descobert... vés que tots plegats no s'acabin pansint!