Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimecres, 26 d’abril del 2017
Hora de talar
"Si vas segant, diguem, la branca d’un arbre al final cau tota la branca, tots els nius que hi han: No, és que després caurà aquell d’allà! Aquell d’allà que… No, no…, és que després cauran tots!”
Em ressonen avui aquestes paraules que el president Pujol va dir, visiblement irat, en la seva compareixença al Parlament de Catalunya a finals de setembre de 2014 per donar explicacions (?) a la sorprenent (?) confessió que va fer a finals de juliol d'aquell mateix any.
Em ressonen avui, per exemple, veient com surt a la llum la part més fosca i bruta de la política, la de la corrupció, en aquest cas vinculada a càrrecs, i no poc importants, del Partit Popular.
Que caiguin tantes branques i nius com calguin, talem de soca-rel si cal els arbres, sí, que caiguin tots!
Em ressonen avui aquelles paraules, avui que diuen diuen diuen que ara n'ha caigut una de branca de la família Pujol, i de les grosses! Jordi Pujol Ferrusola ha entrat a presó!
Dies enrere vam veure Macià Alavedra i Lluís Prenafeta arrossegant-se pels jutjats, confessant per evitar la presó, convertint el malnom i la vergonya, cas que els en quedi, en un mal menor.
Reconec que la imatge d'un envellit Prenafeta em va causar llàstima; què se n'ha fet d'aquell home poderós? Tots envellim i la majoria no podem evitar expiar les nostres culpes i vergonyes, quan aquestes deixen de ser secrets ben guardats i, si cal, ben pagats.
Rarament hi ha un partit que hagi tocat govern que no s'hagi vist tacat per la xacra de la corrupció; dies enrere Prenafeta confessava que "El 3% era lo habitual en el mercado"... L'habitual? En el mercat?
La corrupció a Catalunya i a Espanya no ha estat ni és un problema conjuntural sinó estructural, pel que sí, tallem les branques, que caiguin si cal els nius, talem de soca-rel els arbres, que caiguin tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada