El nou govern ZP

El president Rodríguez Zapatero ja ha dissenyat el seu nou govern, les (i els) ministres del qual ahir dilluns van prendre possessió del càrrec. La valoració general és positiva, encara que la felicitat, ja ho sabem, mai és del tot completa, ni la perfecció existeix.

D'entrada m'agrada que al costat de l'experiència, la veterania i la solvència de persones com la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, el vicepreseident segon i ministre d'economia, Pedro Solbes o el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, hi hagi la joventut, la projecció i la solvència de Beatriz Corredor, nova ministra d'habitatge, Carme Chacón, ministra de defensa o Bibiana Aído, ministra d'igualtat.

Si Carme Chacón ja va ser una clara aposta per la joventut durant el seu primer mandat, ara ZP es supera a sí mateix amb Bibiana Aído, que amb 31 anys acabats de fer, representa amb molta força la generació dels qui van néixer a la segona meitat dels anys '70, entre els quals jo ja no hi sóc (vaig néixer el 1974). Una dona jove per treballar per la igualtat i contra la violència masclista, un gran missatge, lligat al seu nomenament, adreçat també als joves.

Pel que fa a Carme Chacón el seu nomenament com a ministra de defensa d'entrada reforça la seva gran versatilitat, alhora que la situa, amb la cartera de defensa, una cartera de pes, en el pinyol del govern. Dona, embarassada i catalana!. És l'expressió que molts voldrien posar en boca dels militars, però serà la prova del nou del procés de modernització (des-cavernització) de l'exèrcit. Si amb Narcís Serra vam tenir un ministre de defensa que no va fer la mili, amb Carme Chacón, a part de no fer la mili, tindrem una ministra que exercirà la maternitat i que treballarà per la igualtat entre dones i homes en una de les institucions amb més tics masclistes que existeixen.

Naturalment el seu nomenament ha fet que molts "tiressin" de manual: enviarà la ministre catalana les tropes a Catalunya si la unitat de l'estat està amenaçada?. Bé, n'hi ha que saliven només de pensar-ho...

I Magdalena Àlvarez?. Reconec que pensava que possiblement no repetiria, i la primera sensació va ser de "ja hi tornem!", però després vaig pensar que ben mirat, ella deu ser la segona que no vol que es repeteixin els episodis de fa uns mesos, entenent que els primers interessats són el propi Zapatero i, naturalment, els qui ho van patir.

Els socialistes catalans, a part de la Carme Chacón, tenim l'incombustible Celestino Corbacho al ministeri de treball i immigració. Pel PSC no és només una qüestió de número i pes de ministres, és, i serà una qüestió important l'entesa que hi hagi entre els governs d'Espanya i de Catalunya, entre els presidents Zapatero i Montilla. També serà important el paper que tingui el grup de diputats socialistes catalans dins el grup parlamentari socialista, més enllà de la discussió, ara per ara estèril, del grup parlamentari propi.

Serà el consell de ministres amb més dones i amb més independents (no militants). M'agraden ambdues coses, ja que d'entrada portem massa anys (tants que ja no sé si comptar-los per milions...) menyspreant i no aprofitant el talent de les dones, sobretot en càrrecs d'alta responsabilitat. Pel que fa als independents, per mi són un actiu molt important pels partits; els militants són la base i són qui suporten el pes dels partits (no només econòmicament, també per la fidelitat, compromís i participació), però els independents configuren una segona xarxa més transversal que es dilueix amb la pròpia societat, arrelant els partits als pobles, barris i ciutats, mostrant-se oberts... parlo del PSC, que és el partit que conec...

S'aixeca el teló, comença la novena legislatura...