Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimecres, 12 d’abril del 2017
Atracament a les dues!
L'any 1962 José María Forqué va dirigir la comèdia espanyola "Atraco a las tres", protagonitzada entre d'altres per José Luis López Vázquez, Cassen, Gracita Morales, Alfredo Landa, Manuel Alexandre, Agustín González, i Rafaela Aparicio.
La pel·lícula narra les peripècies dels treballadors d'una entitat bancària que planifiquen atracar el seu propi banc; amb aquesta trama com a excusa José María Forqué fa un retrat crític de la societat espanyola d'aquella època, del poder, de les seves misèries...
Ben diferent va ser l'atracament a les dues de l'altre dia a Girona!
"No hi ha hagut víctimes", ens va deixar anar el cambrer com si res, però nosaltres, concentrats en els nostres plats i immersos en la nostra conversa, no sabíem d'on ens baixava aquest comentari. Qui més qui menys, entre els comensals que compartíem taula als Jardins de la Mercè, va pensar que sí, que havíem sobreviscut als primers plats!
"Ah perdoneu, em pensava que us ho havia comentat", ens va dir el cambrer, "es veu que hi ha hagut un atracament a punta de pistola a la zona del Güell però diuen que no hi ha víctimes!" La notícia corria com la pólvora i la inquietud s'escampava pels carrers i les xarxes socials alhora!
És clar que qui pitjor ho va passar van ser els treballadors i els clients de l'entitat bancària atracada i els dels comerços del costat, un bar i una carnisseria... Nervis, corredisses, por i sí, també heroïnes i herois anònims i inesperats que amb el seu atreviment, segurament alimentat per l'instint o inconsciència per una sobtada pujada d'adrenalina, van ajudar a avortar l'atracament, com ens va dir el cambrer, sense lamentar víctimes, i a la posterior detenció dels reincidents atracadors, ara ja entre reixes!
Atracament a les dues! Ben segur que amb les històries i els relats dels fets que aquests dies anem coneixent se'n podria fer una pel·lícula d'acció! Tampoc són poques ni tan diferents les misèries dels nostres dies... I del poder, millor no en parlem...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada