dimecres, 4 de febrer del 2015

Brots verds, atur negre


Mariano Rajoy
, president del govern espanyol, va fer poca fortuna a finals de l’any passat deixant anar aquest titular: "en molts aspectes, la crisi ja és història". Va reblar el clau afirmant que les que s’apropaven serien les primeres festes de Nadal de la recuperació.

Dies després el propi Rajoy va matisar les seves pròpies paraules fent un petit afegitó: "la crisi és història del passat però no ho són les seves seqüeles".

Al seu dia el president Zapatero també va veure néixer brots verds a l’economia espanyola, però allò va semblar més un miratge que una realitat; ara Rajoy també albira el principi de la recuperació i, més enllà dels taulells dels petits negocis, les comandes dels proveïdors o les taules dels restaurants, exemples que ell mateix va fer servir per demostrar la recuperació, hi ha indicadors més fiables que poden fer-nos veure que tal vegada sí, ara sí, l’economia es recupera, o no s’enfonsa més, que no és el mateix però s'hi acosta!

Més enllà de les urgències electorals de Rajoy i fins i tot en el cas que sí, que efectivament deixem d’anar a menys i l’economia, alguns sectors i algunes empreses es vagin recuperant, hi ha quelcom que malauradament no recuperarem: l’ocupació!

A principis d'aquest any l'Organització Internacional del Treball (OIT) advertia en un informe (Perspectives socials i de l'ocupació en el món – Tendències 2015) que l’atur a Espanya no baixarà del 21% fins a finals d’aquesta dècada, és a dir, que la recuperació econòmica no farà baixar l’atur ni ens allunyarà, per tant, de la precarietat laboral.

Els brots verds, d’haver-n’hi, arrelaran poc i faran pocs fruits i menys flors, doncs el camp on broten és erm, precari, com són precàries tantes feines que sí, permeten treballar, però no defugir la pobresa i el risc d’exclusió.

Parafrasejant el president espanyol hom podria dir “en molts aspectes, Rajoy, com la crisi és història”! Però la història de debò la farem quan no sigui el president de torn, sinó nosaltres, qui certifiquem la defunció de la crisi, d’aquesta crisi!

Article publicat al número 5 de la Revista Mirall en pdf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada