dimecres, 18 de febrer del 2015

Mil dos-cents quinze


Si les comparacions són odioses aquesta ho és encara més! Si convenim que el salari mig espanyol de l’any 2013 va ser, arrodonint-lo, de 26.000 € l’espanyol mig hauria d’haver començat a treballar l’any 1215, fa 800 anys, per guanyar els 20.800.000 euros que Leo Messi guanya en un any!

El càlcul el fa una pàgina web de la BBC publicada aquest mes de febrer que permet comparar els propis ingressos amb els de futbolistes i entrenadors dels principals equips de futbol europeus.

D’entre les diverses xifres comparatives que els resultats de la cerca ofereix apareix també la gran diferència de gènere que hi ha en l’esport d’èlit: Messi guanya 95 vegades més que Alex Morgan, futbolista nord-americana i una de les més ben pagades (282.000 $/any).

La distància entre els més rics i la resta, no necessàriament els més pobres, és cada vegada més gran, fet que genera, inevitablement, desigualtat. Aquest mes de gener Oxfam aportava en un informe un titular que no fa més que constatar aquesta desigualtat: l'1% més ric de la població mundial (70 milions de persones) podria acumular tanta riquesa com la resta del planeta (7.000 milions de persones); tenir-ho tot i voler més és l’anhel, denuncia Oxfam, dels més rics.

Al llarg del segle vint, també del present, les desigualtats no han parat de créixer i més ho faran si des dels estats, en el nostre cas també des d’Europa, no s’hi intervé. Són moltes les mesures que es poden prendre i una de molt necessària, i cada vegada més exigida, és la proposta de regulació del salari màxim establint que no sigui “x” vegades (12 vegades, 25 vegades?...) superior al salari mínim establert, salari que més que mínim, hauria de ser decent!

13 minuts és que el temps que inverteix Leo Messi per guanyar el mateix que un espanyol mig guanya en una setmana. Amb els poc més de 3 minuts (essent molt generós) que tu has invertit per llegir aquest article Leo Messi ja ha guanyat més de 100 €; l’espanyol mig, tot just 15 cèntims…

Article publicat a la Revista Mirall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada