dilluns, 19 de gener de 2015

10 anys sense la iaia Obdúlia!

La iaia Obdúlia celebrant un aniversari (2003) entre algunes nétes, besnétes i el seu fill Josep. Foto: Maria Mercè Gumbau

El 19 de gener de 2005, avui fa 10 anys, s'apagava la vida de la meva iaia, la mare del meu pare, la iaia Obdúlia. L'endemà a la part final de la cerimònia del seu comiat vaig llegir aquest text que avui recupero i publico per recordar que si bé fa 10 anys es va apagar la seva vida, no ho ha fet, entre tots els qui va estimar i la vam estimar, el nostre record.


Obdúlia Madrid Muñoz,
anònima en la misèria, anònima en la prosperitat, lluitadora en silenci. Font de vida i aixoplug d’aquesta família, que semblava condemnada a convertir-se en errant, com tantes altres, voltant per la península a la recerca de millor sort, esgarrapant quelcom de supervivència; pal de paller d’aquesta família que, amb tu, ha clavat les seves arrels en aquesta terra, l’Empordà.

Els Casero no ens sabem morir; sempre massa aviat, ho sabem i ho patim. I sentim que el teu dol, al llarg de la teva vida, ha estat molt profund. Però encara més profund ha estat l’amor, l’escalf i l’acolliment que ens has donat.

El dia que enterràvem en Just, aviat farà 24 anys, el teu fill Josep, el seu germà, va escriure algunes notes en una mena de diari personal, on hi expressava les seves emocions. Sentiments íntims i personals, escrits per l’impuls d’expressar-los en un moment molt dolorós, el dia després de la mort d’en Just. En Josep va escriure:

"Dies de dolor per tota la família. La mare, que valenta!
El seu dolor era tan gran que només plorava, sense fer esclat d’histèria, callada, encongida i afligida pel què acabava de perdre: el fill…" (Josep Casero Madrid, 1 de febrer de 1981)

Trobarem consol en el record de la teva vida: lluitadora en silenci, generosa amb els qui estimes, generosa estimant.
Iaia, moltes gràcies per la teva vida i moltes gràcies per la vida que ens has donat.

En nom de la família volem agrair totes les mostres de suport i condol que hem rebut. Donem el dol per acomiadat.

Figueres a 20 de gener de 2005.


Un petó i una abraçada iaia!