dissabte, 3 d’abril del 2021

"Tío Alberto". Minuts Musicals amb nom propi


Si parlem de Joan Manuel Serrat i pensem en cançons amb nom propi, suren amb molta força "Lucía" i "Penélope" i jo ara, com fa més de dos anys quan parlava de les cançons de desamor, em debatria de nou entre elles, no sabent quina escollir per parlar-ne avui...

Així que, per evitar triar entre l'amor perdut i la perduda en l'amor, ni una ni l'altra! A més, d'aquestes dues magnífiques cançons amb nom propi ja en vaig parlar...

La rica discografia de Serrat té, afortunadament, altres cançons amb nom propi, i en el mateix disc (Mediterráneo) que va publicar "Lucía" també hi havia la caçó d'avui, "Tío Alberto".

Albert Puig Palau, més conegut com a Alberto, el "Tío Alberto" de la cançó, va ser un empresari que va actuar també de mecenes i promotor cultural, molt vinculat a la discoteca Bocaccio, essent-ne un dels promotors, i a la "gauche divine".

Nascut a principis del segle XX i exiliat durant la Guerra Civil, aquest empresari també va estar molt vinculat, a partir dels anys 40, a la Costa Brava; tenia residència a Mas Castell, molt concorreguda per personalitats de l'època: toreros, actors i actrius, cantants, artistes...

També era un gran apassionat de l'automobilisme, arribant fins i tot a competir, i aquesta passió pel motor la va heretar, entre d'altres, també el seu nét, el pilot de motociclisme Alberto Puig de la Rosa, cosí germà del pilot de Formula 1 Pedro Martínez de la Rosa.

Però deixem el motor i tornem a la cançó. Sobre "Tío Alberto" hi ha qui fins i tot hi veu un paral·lelisme amb la cançó "Uncle Albert/Admiral Halsey" que per aquell temps va publicar Paul McCartney, tot i que la de l'ex Beatle és més aviat una disculpa, més que un homenatge...

Suposicions a banda, el que és segur és que Serrat, amb "Tío Alberto" va voler homenatjar a Alberto Puig Palau, el protector, a mode d'oncle, de tota una generació!



Cançó enregistrada en directe, amb una explicació prèvia, del propi Serrat, sobre qui era el "Tío Alberto".


I sí, no m'he pogut resistir a afegir, a banda de la cançó "Uncle Albert/Admiral Halsey" de Paul McCartney, les dues grans amb nom propi d'en Serrat, "Lucía" i "Penélope"...



divendres, 2 d’abril del 2021

Les cites dels llibres. "Quan Catalunya era revolucionària (i feia la guerra)", de Carmel Rosa


 Si la setmana passada fèiem un cop d'ull al llibre "La llavor dels somnis",  escrit a quatre mans per Antònia Adroher i Carmel Rosa, avui ens centrem en el doble llibre escrit per Carmel Rosa "Roc", "Quan Catalunya era revolucionària (i feia la guerra)" (CCG Edicions, 2008).

Militant del Bloc Obrer i Camperol i del POUM, Carmel Rosa es va exiliar a França després d'haver estat al Front d'Aragó; a l'exili va exercir de periodista de France Press, a banda de mantenir viva la seva militància i activitat política.

Aquesta vessant periodística el va portar a publicar, l'any 1986, el llibre "Quan Catalunya era revolucionària" a la desapareguda editorial "Edicions del pèl". Anys més tard en Carmel en va escriure la continuació i va lliurar l'escrit a l'editor Quim Curbet, que va tenir l'encert de recuperar el primer text i d'afegir-hi el segon per a compilar-ho tot en aquest llibre.

Just després del pròleg de Raimon Obiols, i d'una breu nota de l'editor, el llibre comença amb aquesta cita que, com veureu, ens posa en context:

"Però l'haver militat tants anys ens fa comprendre que el present no és mai com el passat i que el nostre recull no ha de ser un exercici melangiós, sinó un servei a la història. A la nostra i a la de tothom."
Víctor Alba (Pròleg de l'"Aventura del militant")

Llibres com aquest, o com "La llavor dels somnis", potser no ens han de fer caure en la malenconia, però a banda del servei a la història, també són el testimoni de l'inesborrable record de persones a qui, a casa, hem estimat i estimem molt...

dijous, 1 d’abril del 2021

La setmana, cada vegada menys Santa, i tradicional...


Ni palma, ni palmó, ni llorer. Ja són dos els anys que fa que, ni per devoció ni per tradició, beneïm res el diumenge de Rams! L'any passat i aquest, per la pandèmia, ens hem quedat a casa, i fins i tot sense estrenar...

Més per tradició que per devoció, el diumenge de Rams anàvem a beneir la la palma, llorer en el nostre cas, i després fèiem "la ruta dels padrins" de les meves filles, que amb vergonya deien allò de "estàs bo padrí!" a canvi d'algun tortell i algun regal!

No sé si ja perdrem el costum, si la poca tradició que manteníem viva tornarà, quan torni la normalitat perduda. Com amb altres tradicions, com les de Nadal, les restriccions en les trobades familiars fa que tot plegat prengui un altre caire, fins i tot que les deixem de fer com les fèiem fins l'any passat, qui sap si a risc de perdre-les...

Passa amb la benedicció de la palma el diumenge de Rams, també amb les processons de divendres Sant i tot el que les embolcalla, per més que la processó vagi per dins!

D'uns anys ençà la tradició ha anat guanyant terreny a la devoció, i ara és la tradició la que està en joc. Es manté la teca, això sí, gràcies als brunyols, tortells de Rams i Mones de Pasqua!

Qui sap si arribarà el dia que ho endrapem tot plegat (brunyol, tortell i mona) sense saber massa perquè...

dimecres, 31 de març del 2021

La tercera serà la vençuda...


Seria molt estrany que Pere Aragonès no fos investit com a 132è president de la Generalitat, tot i haver fallit, també, en la seva segona temptativa. La tercera, segur, serà la vençuda!

La seva està essent una investidura agredolça, i el que sembla que hauria de ser un tràmit, l'acord entre ERC i Junts després del bon resultat de l'independentisme el 14F, està resultant ser un os molt dur de rosegar... 

I aquesta vegada no és per la CUP, sinó per Junts, que desbancats de la posició preferent de l'independentisme, li costa cedir la presidència del Govern a Esquerra i es fa pregar. 

És clar que, ara ja ho sabem, des de fa un temps entre Esquerra i Junts hi ha, sobretot, retrets i recels, com hem vist en els darrers, i sobrers, mesos del govern actual, com hem vist durant i després de la campanya electoral i les eleccions. 

I malgrat aquests recels i retrets Esquerra i Junts estan condemnats a entendre's mínimament per formar govern, primer, i governar després! S'hi han obligat ells mateixos, a entendre's, descartant per a la Generalitat altres aliances que, un i l'altre, han fet amb altres partits en el món local. 

Esquerra i Junts hauran de trobar un acord que no trenqui l'acord d'Esquerra amb la CUP, i aquest és, sempre, un equilibri fràgil que, entenc, cal assumir. 

No sé si l'acord de Govern entre les forces independentistes serà més sobre la base de la confiança o de la resignació, no sé si el joc de poders per a controlar l'agenda política entre Esquerra i Junts serà, més que qualsevol altre, el principal enemic del nou govern.

La tercera serà la vençuda perquè qualsevol altra cosa no seria comprensible; altra cosa és si la tercera serà la bona, si finalment tindrem un Govern estable que pugui sostenir-se dempeus durant tota una legislatura sencera...

Des de 2010 que no tenim una legislatura sencera, i ja sembla que ens hem habituat a legislatures curtes i governs inestables, quan possiblement el moment polític exigiria precisament el contrari.

Si Esquerra i Junts han de governar plegats, que superin els recels, que abandonin els retrets, i que aprenguin a treballar en equip, que ja seria hora que s'hi posessin, que ja fa més de deu anys que, se suposa, governen junts! 

dimarts, 30 de març del 2021

Fer brunyols no et donarà feina, però potser t'ajudarà a aconseguir-ne!


Tota activitat requereix, per a fer-la i fer-la el màxim de bé possible, disposar d'unes mínimes competències, també fer brunyols! Ja sé que d'exemples en podríem trobar un munt, dins i fora de la cuina, però no sé perquè fer brunyols sempre em fa pensar en les competències!

Naturalment per a fer brunyols necessitem una recepta, la que sigui, però com en tantes altres elaboracions culinàries, amb la recepta no em fem prou; necessitem conèixer el seu procés d'elaboració, i naturalment també necessitem el que la meva àvia en deia el "rere mànec", és a dir, les competències.

I de competències en tenim, d'entrada, de dos tipus: les tècniques o específiques, i que als "modernets" els agrada dir "hard skills", que són les de cada professió o activitat,  i les transversals, també anomenades "soft skills", que són les habilitats, coneixements i actituds generals que es posen en joc en qualsevol activitat.

La mala notícia és que no tothom les té totes desenvolupades al màxim, i tampoc caldria, ja que no passa res si jo no sóc competent en la tècnica del bisturí, sempre que em disposi a operar ningú!
La bona notícia és que totes les competències es poden aprendre, millorar i potenciar, i arribat el moment, amb la formació i preparació necessàries, no només podria agafar el bisturí, sinó tenir la calma necessària per a fer un tall precís.

Però tornem als brunyols!
Fer brunyols requereix disposar d'un mínim de competències tècniques, com les d'elaboració, manipulació i cocció d'aliments, o el correcte ús d'estris i eines. Per bàsic i elemental que pugui semblar cal saber, per exemple, ratllar llimones! Naturalment també cal saber la tècnica per a fer-los llevar, i controlar el foc a l'hora de coure'ls...

A vegades, com passa també a la vida, no tothom és igual de competent en tot, i hi ha qui s'especialitza i s'ocupa més de amassar la pasta, de donar forma als brunyols, de coure'ls i, finalment d'ensucrar-los; és a dir, a cada procés hi intervé una persona més especialitzada que, a base sobretot d'experiència, ha potenciat la seva competència tècnica.

Tradicionalment a casa, per exemple, des de fa anys el meu germà és l'especialista en amassar la pasta, la meva mare en donar-los forma, jo en coure'ls i la mainada en ensucrar-los! Quan jo era petit només els ensucrava, fins que vaig aprendre a coure'ls, i tot i que tècnicament encara no ho faria igual de bé, també podria aprendre a amassar la pasta, i a donar-los forma...

És clar que les competències tècniques no ho són tot; tot i ser mínimament imprescindibles, no garanteixen que els brunyols surtin bé, ja que al ser un procés requereix que posem en joc les altres competències, les transversals, i aquí totes i cadascuna d'elles són importants.

Hi ha diferents formes de classificar i nombrar les competències transversals, però en general es divideixen en tres blocs: les competències d'identificació, les de relació i les d'afrontament.

Competències de identificació:
- Identificació de les pròpies capacitats
- Disposició a l'aprenentatge
- Situar-se en el context laboral concret

Competències de relació:
- Comunicació
- Relació interpersonal
- Treball en equip

Competències d'afrontament:
- Responsabilitat
- Adaptabilitat
- Organització del propi treball
- Negociació
- Gestió de l'estrès
- Iniciativa

Per poc que hàgiu fet brunyols entre, com a mínim, dues persones, podreu identificar qüestions que tenen molt a veure amb aquestes competències. Per exemple, des de fa molts anys que la meva mare, en funcions de "directora general brunyolaire", organitza i disposa tota la logística, tots els recursos (ingredients, estris, espai...), i tothom afronta aquesta activitat identificant les pròpies capacitats, i també calibrant la disposició a l'aprenentatge, quelcom que al seu dia jo vaig posar en pràctica per passar d'ensucrar els brunyols a coure'ls!

El treball en equip, en aquesta activitat, també és crucial, ja que és un treball en cadena, i aquí la comunicació i la relació interpersonal també són claus, ja que treballem amb eines i amb oli bullint, i una mala gestió de l'estrès podria tenir funestes conseqüències! És important, doncs, generar un bon clima de treball...

La iniciativa i la negociació també entren en joc, especialment a l'hora de donar forma als brunyols, ja que sempre arriba el moment que venen ganes de fer-ne diferents, i això, poc o molt, sempre s'acaba parlant i negociant; i sens dubte l'adaptabilitat, que en aquest temps de pandèmia hem exercitat possiblement com mai!

Posar en joc, positivament, totes aquestes competències transversals potser no farà que, necessàriament, els brunyols siguin més bons, però sí que l'experiència de fer-los sigui més plaent i divertida, fins i tot menys esgotadora per cansada que sigui, per moments.

És clar que no acomplir al 100% amb les competències tècniques tampoc ens impedirà fer brunyols, que l'avantatge que tenen és que, per més brunyols que ens surtin, sempre seran brunyols!

En qualsevol cas, i això és potser el més rellevant, quan fem brunyols, o qualsevol altra elaboració culinària, o qualsevol altra activitat a casa, sempre posem en joc les nostres competències transversals, encara que no les coneguem ni en siguem conscients. I les competències transversals tenen l'avantatge que les podem transferir de l'àmbit personal i familiar, a l'àmbit laboral.

Per això, en moltes orientacions i formacions laborals, el procés de identificació de les competències transversals es fa sobre l'experiència personal i familiar, i una vegada identificades les competències, es reforcen i potencien per transferir-les i posar-les en joc, també, en l'àmbit laboral.

Fer brunyols no ens donarà feina, però potser, com tantes altres activitats que fem, ens ajudarà a aconseguir-ne, en la mesura que treballem i potenciem les nostres competències transversals, a banda d'endolcir-nos una mica la vida...

dilluns, 29 de març del 2021

Rocío Carrasco Mohedano


A les vides de paper cuixé també hi ha molta misèria, sobretot misèria moral, tanta com a les nostres, que ja sabem que el paper ho aguanta tot, i més el paper cuixé!

El darrer, sonat i sonor episodi és el de Rocío Carrasco, que en una entrevista en format de sèrie documental (ens faltaran crispetes!) va denunciar els maltractaments que va patir del seu ex marit, el Guàrdia Civil retirat Antonio David Flores.

L'acusació és greu i el seu testimoni és esfereïdor, sobretot en relació al joc brut del pare amb la filla, que d'alguna manera ha acabat repudiant a la seva mare.

Tota aquesta truculenta història té molts serrells i moltes derivades, també moltes contradiccions, com el fet que Rocío Carrasco ho denunciï precisament a la cadena de televisió on treballa el seu ex marit, ara expulsat possiblement fins a la seva reaparició estel·lar; també resulta inquietant que tot plegat tingui un preu, també la publicació en màxima audiència del seu dolor, quelcom habitual a Tele 5, com bé sabem...

I sí, tot plegat no fa més que alimentar la polèmica, i sobretot alimentar els programes i l'audiència assedegada d'aquesta morbositat descarnada. Aquest embolcall de paper cuixé sensacionalista, aquest embolcall de tele escombraria potser és inevitable, doncs és el medi natural en el que ha crescut i viscut, també, Rocío Carrasco, i per descomptat també Antonio David Flores...

Però en algun moment cal fer l'exercici de prescindir de tot aquest embolcall, dels seus serrells i les seves derivades, del safareig televisiu i de la manca de pudor, i veure que al capdavall el que hi ha és una dona maltractada, sobretot una dona maltractada, per més que respongui al nom de Rocío Carrasco Mohedano!

dissabte, 27 de març del 2021

"Billie Jean". Minuts Musicals amb nom propi


Si hagués d'escollir una cançó, només una, de l'extensa discografia de Michael Jackson escolliria, sense dubtar-ne ni un moment, "Billie Jean"!

No opinava el mateix Quincy Jones, productor entre d'altres del mític "Thriller", a qui d'entrada, sembla, no li agradava la cançó, ni la seva introducció ni el títol: sembla que li'n va proposar un d'alternatiu que no li hagués permès formar part d'aquesta col·lecció de cançons amb nom propi...

Però Michael Jackson va insistir i, guiant-se pel seu instint, la va defensar a ultrança per acabar esdevenint una de les millors cançons de la història de la música i, per mi, la seva millor cançó!

"Billie Jean" no és ningú en concret, sinó la personificació de les dones, "groupies" que atribueixen la paternitat dels seus fills o filles al seu ídol, quelcom que d'una o altra manera Jackson va veure en el seu entorn i, sembla, experimentar personalment... La cançó, en tot cas, és una esmena a la totalitat: "the kid is not my son".

Si hagués d'escollir una cançó, només una, de Michael Jackson sens dubte seria aquesta!

divendres, 26 de març del 2021

Les cites dels llibres. "La llavor dels somnis", d'Antònia Adroher i Carmel Rosa


Ara que dies enrere es va posar en valor la figura de l'anarquista Frederica Montseny, primera dona que va ser ministra, també podem recordar que la gironina Antònia Adroher va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona!

La seva història, juntament amb la del seu company, Carmel Rosa, la van deixar escrita al llibre "La llavor dels somnis" (CCG Edicions, 2001), una història de República, Guerra Civil i exili.

Militants del POUM el seu testimoni va contribuir a forjar la democràcia, essent un referent inevitable dels joves polítics de l'època.

El llibre conté, a mode de cita, un poema de Narcís Comadira, llavor del títol del llibre:
"I les ones blanes,
pesades de sang,
fidels bressolaven
l'esforç impossible.

Enmig de la runa,
la llavor dels somnis.
"
Narcís Comadira, "1939"
Vaig tenir el goig de conèixer-los i, a banda del record, d'ells també en guardo orgullós, amb el llibre, les seves dedicatòries, que com tantes altres d'altres llibres, qui sap si, algun dia, també seria bonic compartir-les...

dijous, 25 de març del 2021

L'oficina, aquell territori hostil...


Ja fa dies que, en relació a la pandèmia, hem arribat al punt de "tal dia farà un any...", i lluny de celebrar-ho, ho recordem perquè el que sigui que fa un any, inevitablement ha impactat en les nostres vides!

I d'entre moltes coses, en la meva hi ha el teletreball, que de fet ja fa anys que feia, tot i que de forma combinada (ara està més de moda dir "híbrida" amb el treball a l'oficina; per dir-ho ras i curs, abans de la pandèmia jo començava la jornada laboral a casa (teletreball), la seguia a l'oficina i, en cas de treballar a la tarda, la seguia a casa.

Curiosament, anys enrere, quan vaig començar a teletreballar des de casa, aleshores anant poc a l'oficina, vaig trobar a faltar molt part de la vida que s'hi cou, ja sabeu, les trobades informals amb els i les companyes de feina, el compartir l'estona d'esmorzar, les reunions improvisades o les visites inesperades a la teva taula de treball; coses, algunes d'elles, lladres del temps, certament, però que en el seu conjunt contribuïen a generar el clima de treball, a sentir-te acompanyat en la teva feina i a ser part d'un equip.

Per això, al cap d'un temps, vaig decidir combinar, de forma més equilibrada, la feina des de casa i des de l'oficina: jo necessitava aquell contacte humà!

Ara, però, la situació és ben diferent, i, sincerament, les poques vegades que vaig a l'oficina, just per a fer tràmits que sí o sí he de fer allà, se'm treuen les ganes de tornar-hi: mascareta a tothora, i tot és de "mira'm i no em toquis"!

L'oficina s'ha convertit en una mena de territori hostil, on, en el meu cas, quan hi treballo ho faig sense comoditat (la mascareta em mata!) i l'únic consol és trobar-te algun company o companya de feina i comentar la jugada, i poca cosa més...

Des de casa treballo molt bé, no em falta res i puc fer, pràcticament, el mateix que faria o feia a l'oficina, i agraeixo molt l'esforç i els recursos que l'entitat ha posat i fet per fer-m'ho fàcil, a mi i a totes les persones de l'entitat que teletreballem. Naturalment trobo a faltar molt el contacte diari amb els i les companyes de feina, i la sensació és que en general ens hem aïllat més, tot i compartir reunions i xats.

Aquesta setmana des de l'entitat em preguntaven quina previsió tenia respecte el teletreball, i la meva resposta, seguint la recomanació de la mateixa entitat, és prorrogar-lo!

Tal dia va fer un any que faig teletreball i diria que, pel cap baix, seguiré així fins a finals d'any, o fins d'aquí un any, o qui sap si de forma indefinida, allò de "ha vingut per quedar-se"... 

Per mi l'oficina deixarà de ser aquell territori hostil quan pugui anar-hi, i estar-m'hi, sense mascareta!

Estic armat de paciència!

dimecres, 24 de març del 2021

Una vida escapçada en sec


A vegades la vida llangueix, quasi silenciosament, i s'apaga quan, simplement, no hi ha més ble per cremar...

D'altres, en canvi, la vida s'acaba de sobte, de forma brusca, violenta i inesperada! La mort apareix sense avisar, sense que se l'esperi, com una anomalia del sistema: no, ara no tocava morir!

Una vida escapçada en sec que en deixa d'altres marcades de per vida, perquè aquestes morts, les que no són llei de vida, marquen amb foc i per sempre més les vides dels i les supervivents.

Sé de què parlo, i tu també, que a la teva vida també has hagut d'afrontar morts de persones properes, estimades, que per un motiu o altre s'han mort a deshora.

Aquests dies una companya de feina passa per aquest tràngol, per aquest dol tempestuós i profund, inesperat i inoportú, que importuna la vida i fa que, irremeiablement, esdevingui tràgica.

No es troben paraules de consol, i les que es troben tampoc consolen; potser un gest, una abraçada o la confirmació que, tot i que el dol és sempre personal i intransferible, el trànsit cap a una relativa calma, cap al record cada vegada menys dolorós tot i que sempre trist, no el farà sola, tampoc la seva filla.

A vegades la vida llangueix, quasi silenciosament, i s'apaga quan, simplement, no hi ha més ble per cremar... Qui pogués morir així, amb la vida feta, amb la vida plena, simplement llanguir...

D'altres, en canvi, una fuetada s'endú una vida, i per moments noqueja la nostra... En aquests casos la mort és una merda, una putada, una gran putada!