Wonderful Christmastime. Minuts Musicals de Nadal

Paul McCartney és, a banda d'una llegenda viva de la música, un portent musical; el diccionari defineix la paraula portent, en sentit figurat, com una "persona o cosa extraordinària, meravellosa".

El seu talent musical és indiscutible i sumat al de John Lennon (també als de George Harrison i Ringo Star) va multiplicar-se exponencialment, com demostra la rica i diversa discografia de The Beatles.

Paul McCartney, l'any 1979, va compondre i enregistrar la nadala "Wonderful Christmastime", una cançó senzilla i planera, també despreocupada, que no té res a veure amb la profunditat de la nadala que John Lennon (amb Yoko Ono) va publicar uns anys abans, "Happy Xmas (War is Over)", esdevingut no només un himne nadalenc, també un himne de pau.

És clar que no tot a la vida, ni a la música, ha de ser transcendent, ni tan sols tot el que surti del talent musical de Paul McCartney.

De "Wonderful Christmastime" en podem dir dues coses més: una, que destaca l'ús d'un sintetitzador, que inevitablement marca i dona personalitat al so de la cançó; l'altra que, com amb tantes altres cançons seves, Paul McCartney va tocar tots els instruments en la gravació de la cançó, sintetitzador inclòs.

I és que Paul McCartney, que a The Beatles tocava sobretot el baix, és un autèntic home orquestra!

Minuts Musicals localitzats a Penny Lane

Hi ha algun carrer, o algun tros de carrer que formi part de la vostra vida? Sí naturalment hi ha el carrer, o tros de carrer, en el que hem viscut o vivim, però jo em refereixo a carrers que, per altres motius, també formen part de la vostra geografia de records.

Cap dels membres de The Beatles vivia al carrer Penny Lane de Liverpool però aquest carrer era una referència i pas inevitable per a els joves Paul McCartney, John Lennon i George Harrison per anar al centre de la ciutat.

De fet Penny Lane va estar a punt de colar-se a la lletra de la cançó "In My Life", en la que inicialment John Lennon feia referència a la seva infantesa i a aquest carrer, proper a la casa dels seus avis, i també a Strawberry Field... Però finalment amb Paul McCartney van descartar aquestes referències, que recuperarien més tard amb sengles cançons.

Penny Lane doncs, com Abbey Road, també és lloc de pelegrinatge, record i homenatge a The Beatles, i en el videoclip de la cançó els nois de Liverpool ens fan una visita guiada!

"Tío Alberto". Minuts Musicals amb nom propi

Si parlem de Joan Manuel Serrat i pensem en cançons amb nom propi, suren amb molta força "Lucía" i "Penélope" i jo ara, com fa més de dos anys quan parlava de les cançons de desamor, em debatria de nou entre elles, no sabent quina escollir per parlar-ne avui...

Així que, per evitar triar entre l'amor perdut i la perduda en l'amor, ni una ni l'altra! A més, d'aquestes dues magnífiques cançons amb nom propi ja en vaig parlar...

La rica discografia de Serrat té, afortunadament, altres cançons amb nom propi, i en el mateix disc (Mediterráneo) que va publicar "Lucía" també hi havia la caçó d'avui, "Tío Alberto".

Albert Puig Palau, més conegut com a Alberto, el "Tío Alberto" de la cançó, va ser un empresari que va actuar també de mecenes i promotor cultural, molt vinculat a la discoteca Bocaccio, essent-ne un dels promotors, i a la "gauche divine".

Nascut a principis del segle XX i exiliat durant la Guerra Civil, aquest empresari també va estar molt vinculat, a partir dels anys 40, a la Costa Brava; tenia residència a Mas Castell, molt concorreguda per personalitats de l'època: toreros, actors i actrius, cantants, artistes...

També era un gran apassionat de l'automobilisme, arribant fins i tot a competir, i aquesta passió pel motor la va heretar, entre d'altres, també el seu nét, el pilot de motociclisme Alberto Puig de la Rosa, cosí germà del pilot de Formula 1 Pedro Martínez de la Rosa.

Però deixem el motor i tornem a la cançó. Sobre "Tío Alberto" hi ha qui fins i tot hi veu un paral·lelisme amb la cançó "Uncle Albert/Admiral Halsey" que per aquell temps va publicar Paul McCartney, tot i que la de l'ex Beatle és més aviat una disculpa, més que un homenatge...

Suposicions a banda, el que és segur és que Serrat, amb "Tío Alberto" va voler homenatjar a Alberto Puig Palau, el protector, a mode d'oncle, de tota una generació!

Cançó enregistrada en directe, amb una explicació prèvia, del propi Serrat, sobre qui era el "Tío Alberto".

I sí, no m'he pogut resistir a afegir, a banda de la cançó "Uncle Albert/Admiral Halsey" de Paul McCartney, les dues grans amb nom propi d'en Serrat, "Lucía" i "Penélope"...

Minuts Musicals instrumentals amb "Valentine Day"

L'any 1989 van ser The Rolling Stones a l'Estadi Olímpic, l'any 1990 The Ramones al Palau d'Esports, també de Barcelona, l'any 1992 Dire Straits a la Plaça Monumental i The Black Crowes a Zeleste; l'any 1994 Pink Floyd a l'Estadi Olímpic, el 1995 Sonic Youth, Paul Weller i un (també per mi i per alguns anys més) desconegut Beck...

Anys més tard, van ser Van Morrison i Bob Dylan al Poble Espanyol, Joan Baez al Palau de la Música, Bruce Springsteen al Camp Nou o Alan Parsons a Carcassone...

Aquest any havia d'afegir a l'inventari una quarta part de The Beatles, Paul McCartney, perrò ahir vaig rebre el temut, i previsible, correu electrònic de confirmació de cancel·lació del seu concert, previst per al 17 de juny a l'Estadi Olímpic. El concert no té data alternativa i la possibilitat de veure i escoltar en viu i en directe un Beatle, que mai havia tingut tan a prop, s'escola d'entre les meves mans, com tantes altres coses a causa del coronavirus...

Amb la il·lusió que em feia escoltar les seves grans cançons, i sobretot les de The Beatles!

Ni tan sols podré escoltar aquesta brevíssima cançó instrumental ("Valentine Day") que va perpetrar en el seu primer disc en solitari, titulat simplement "McCartney" i que es va publicar quasi al mateix temps que el darrer dels The Beatles, "Let it be".

Un primer disc en solitari potser més terapèutic que rellevant musicalment, tot i que conté petites joies com "Junk", repescada després de ser descartada per al "White album"; aquest primer disc va ser pràcticament manufacturat i fet a casa, ja que el va gravar quasi en solitari fent tots els papers de l'auca, fins i tot tocant tots els instruments...

Em consolo només, inútilment i resignada, amb el missatge de Paul McCartney que acompanyava el correu de cancel·lació del concert: “Esperábamos veros a todos este verano, lo habríamos pasado muy bien. La banda y yo lamentamos mucho no poder estar con vosotros, pero estamos viviendo una época sin precedentes y el bienestar y la seguridad de todos es la prioridad ahora. Espero que todos continuéis bien mientras esperamos que lleguen tiempos mejores. ¡Volveremos a rockear! Con cariño, Paul.”

Sabeu com es troba en Paul McCartney?

Primer va ser el concert de Snarky Puppy del Black Music Festival, previst pel 21 de març a l'Auditori de Girona; quan ens van retornar els diners l'amic amb qui hi havia d'anar, i que em va comprar les entrades, em va dir de fer-me una transferència i jo li vaig dir: "millor que no Pau, els guardem i quan tot això s'acabi ens n'anem a sopar!"

Fa uns dies va ser el concert de La Casa Azul del Festival Strenes, previst per al 2 de maig, i ara posposat pel 26 de juny, data que no sé si caldrà posposar de nou, que no sé si en aquella data ja estarem per omplir les escales de la catedral de Girona; ja veig tothom cantant les cançons amb mascareta!

I de moment no sé res del concert de Paul McCartney del 17 de juny a l'Estadi Olímpic de Barcelona, però em temo que qualsevol dia d'aquests rebré el correu electrònic d'aplaçament de la data, o de suspensió!

I en aquest cas no em fa patir només que no es donin les condicions òptimes per risc d'aglomeració de gent, em fa patir que el bo d'en Paul McCartney s'infecti pel coronavirus i el concert sigui dels "Tancat per defunció"!

Desitjo que totes i tots vosaltres, pacients i soferts lectors, també la família, i les i els amics, coneguts i saludats conserveu la salut aquests dies; i des de fa setmanes a aquest desig col•lectiu hi he afegit també en Paul McCartney, amb l'esperança que el dia del concert, o bé en una nova data, ell i jo estiguem vius i en condicions de compartir estadi!

Fidel Castro, mite o llegenda?

Fidel Castro és a les revolucions el que Paul McCartney a la música: una llegenda, tot i que em temo que la història, i sobretot la gent, no el situarem a la categoria de mite com ho són el Che Guevara en les revolucions i John Lennon en la música

John Lennon i el Che Guevara han esdevingut fins i tot icones i la seva imatge iconogràfica ha omplert murs, pòsters, samarretes, xapes... És el que té morir-se jove i amb els ideals (quasi) intactes, immaculats.

Fidel Castro no va ser menys revolucionari que el Che, fins i tot va ser-ho més temps, per raons òbvies! Fidel Castro de fet va portar la revolució allà on el Che havia imaginat, i no sé si fins i tot més enllà del que el Che hauria volgut... Sempre ens perseguiran els dubtes existencials sobre el que els mites, els joves màrtirs de les causes per guanyar, haurien fet quan les seves causes han vençut, però la pregunta no té més resposta que la que cada un de nosaltres podem donar, és en el fons una pregunta retòrica que ens interpel·la a nosaltres mateixos, invocant els morts!

Molts dels qui amb orgull s'identificaven incondicionalment amb la figura del Che, per exemple lluint una xapa a la solapa, avui no farien el mateix amb una xapa de Fidel Castro. Fidel Castro no només va sobreviure a la revolució, es va convertir ell mateix en la personificació de la revolució amb tot el que això suposa, també de negatiu: la necessitat de perpetuar-se en el poder, a vegades amb costos massa alts pel que el representava i per, inevitablement, els detractors que amb els anys va anar acumulant.

Però fins i tot amb els seus errors Fidel Castro té i tindrà el seu lloc en la història, doncs la seva va ser la d'una revolució (feliçment) reeixida, erigint-se com a contrapoder del poder dominant, esdevenint un model que fins i tot va sobreviure a la caiguda del propi model; potser va ser aquest, diuen, el seu principal error, l'error de massa líders, confondre's, fondre's amb el poder...

Fidel Castro, mite o llegenda? El Che és el mite, ell és i serà llegenda; ell és i serà, possiblement, el darrer revolucionari!

Quina música s'escoltava l'any 1974?

A l'hora d'aproximar-me musicalment a l'any que em va veure néixer, l'any 1974, he consultat quins van ser els principals "hits" d'aquell any a Estats Units, Anglaterra i a l'estat espanyol. També què s'escoltava a Catalunya, en català!

No vull presentar-vos aquí una simple llista de quins van ser els "números 1", sinó destriar, d'entre els "singles" que van ser-ho, els que per mi són temes importants, música que anys més tard jo he escoltat.

Repassant la llista de "números 1" americana de "singles" (senzills, no solters!) del 1974 observo que els components dels ja separats "The Beatles" seguien no només molt actius, sinó que a més amb importants èxits.

Aquell any van sonar la versió de Ringo Starr "You're Sixteen", inclosa en el seu tercer elapé, "Ringo", amb la col·laboració, entre d'altres, de Paul McCartney tocant el "kazoo". Malgrat el disc es va publicar el 1973 aquesta cançó va arribar al número 1 de la llista de senzills americana a finals de gener de 1974.



El propi Paul McCartney també va tastar l'èxit, el 1974, amb la cançó "Band on the Run" de l'àlbum homònim, el tercer de "Paul McCartney & Wings". Aquest tema va ser número 1 a les llistes americanes al mes de juny i va arribar a ser número 3 a les llistes del Regne Unit.



Per la seva banda John Lennon va situar la cançó "Whatever Gets You Through The Night" al capdamunt de les llistes americanes de senzills a mitjans de novembre de 1974.



Però no només s'alimentava de música dels ex-Bealtes l'any 1974! A la llista americana de números 1 de senzills també hi trobem la versió d'Eric Clapton de la cançó de Bob Marley "I Shot the Sheriff", "Sunshine on My Shoulders" de John Denver, "The Joker" de la Steve Miller Band, "Nothing from nothing" de Billy Preston (el 5è Beatle!) o "Can't Get Enough Of Your Love Baby" de Barry White!












A Anglaterra a les llistes d'èxits de 1974 hi trobem, entre d'altres, Suzi Quatro i el seu "Devil Gate Drive" i sobretot la cançó guanyadora del XIX Festival d'Eurovisió: "Waterloo" d'ABBA!





A l'estat espanyol, a banda d'escoltar tota aquesta música, l'any 1974 triomfaven Cecília i el seu "Ramito de violetas", Jeanette i el seu "Porque te vas" o Juan Pardo cantant en anglès "Conversaciones conmigo mismo"! I l'imprescindible (per mi) José Luís Perales cantava "Celos de mi guitarra"...










I a Catalunya, què sonava l'any 1974?

A Catalunya Lluís Llach va presentar, en dos concerts al Palau de la Música, a principis de febrer de 1974, el seu nou disc "I si canto trist..." i Raimon cantava "A Víctor Jara" i interpretava en català l'eterna "Amanda"!





Francesc Pi de la Serra l'any 1974 va fer un recital a l'Olympia de París i va publicar el celebrat "Fills de Buda" i Ovidi Montllor publica "A Alcoi", que inclou les "Corrandes d'exili" de Pere Quart. Un xic més frívola, però dient també tot el que calia, Guillermina Motta cantava cançons com la d' "El Vagó Llit".







L'any 1974 neix, en una casa a mig camí Sarrià de Ter i Palol de Revardit, un grup que fusionarà la música tradicional amb el rock, el jazz... la Companyia Elèctrica Dharma! També aquest mateix any neixen un altre grup que ha format part de la meva particular banda sonora: The Ramones!

És molta la música que es va escoltar l'any 1974! Potser tu hi has trobat a faltar aquella cançó... o aquella altra! Ho sé, és impossible recopilar-la tota!

Però avui tan sols n'hem fet un tastet! Al llarg d'aquest any els "Minuts Musicals" dels dissabtes estaran dedicats a cançons que es van començar a escoltar, o que van triomfar, l'any 1974!

Tenim tot un any per gaudir de molts "Minuts Musicals del 1974"!