Si el cap del poblat gal de l'Astèrix i Obèlix temia que el cel li caigués al damunt la por de molts gironins i gironines ha estat (és encara?) que la ciutat s'inundi!
Aquesta no és una por infundada sinó totalment real, una por forjada aiguat rere aiguat en totes i cadascuna de les inundacions que han negat Girona pel desbordaments d'algun dels seus rius, especialment l'Onyar.
A tall d’exemple: a finals dels anys seixanta una família que regentava una pastisseria al carrer del Carme, a tocar de l'Onyar prop de la passera de l'Alferes Huarte, que vivia en un pis sobre la botiga, van decidir fer-se una casa al capdamunt de la pujada de la Creu de Palau, sobretot per un motiu: allunyar-se les inundacions! És evident que aquella família, com tantes altres de Girona, havia patit més d'una inundació!
D'aquesta por beu Susqueda, el llibre de Miquel Fañanàs, d'aquesta i d'una altra alimentada, com bé relata al llibre, des del moment que es va planificar i, sobretot, construir la presa de Susqueda: la por que aquesta, pel motiu que sigui, es trenqui!
Tot i que a dia d'avui això encara no ha passat (sí en la ficció, dues vegades!) és un temor que aleshores, a finals dels anys seixanta, va fer córrer molta tinta a la premsa local, especialment a Los Sitios i a la revista Presència.
De fet la presa de Susqueda ha estat sempre acompanyada de la crònica negra, primer per la multitud de suïcidis que s'hi han produït, també ara pel doble crim de l'estiu passat que ha tornat a situar al pantà a la primera línia de l'actualitat, de la crònica negra!
Miquel Fañanàs ha bastit sobre el primer llibre un llibre nou, com al seu dia l'actual Catedral de Girona, d'estil gòtic, es va bastir sobre la romànica, de la que se'n conserva sobretot la Torre de Carlemany. Precisament la Catedral de Girona té un important paper en el llibre (no en va apareix a la portada) doncs marca la cota de la magnitud de la tragèdia! I és que sí, hi ha tragèdia!
De fet no desvetllo res del llibre que no es pugui saber: la presa cedeix i la conca del Ter s'inunda i s'endú tot el que es troba pantà avall!
El que no s'endú la riuada són les múltiples trames que Fañanàs va relatant al llarg del llibre:
- la trama tècnica: com i perquè cedeix la presa? Fañanàs no estalvia detalls i dades tècniques sobre l’estructura de la presa, les seves galeries i el seu esfondrament!
- la trama política: a tots els nivells, local i nacional, descrivint uns responsables polítics desbordats pels propis esdeveniments
- la trama periodística: sobretot a partir d’un periodista,que en un moment donat té un paper cabdal en el desenvolupament de la trama, de totes les trames; també pel paper d’internet i les xarxes socials, quelcom que, òbviament, no apareix al primer llibre!
- la trama social: amb un retrat quasi sociològic, quasi antropològic de la vida rural, especialment dels pobles propers a Susqueda.
- la trama personal: amb les històries de persones i personatges, alguns clarament reconeixibles de la vida social de Girona!... Sobreviuen tots?
- la trama amorosa: sí, les grans catàstrofes sempre fan emergir grans històries d’amor!
De fet el llibre té tots els ingredients necessaris per fer-ne una d'aquelles pel·lícules, superproduccions americanes, que relaten grans catàstrofes! Hi haurà pel·lícula?
Us imagineu la imatge d'una Girona inundada fins a les escales de la Catedral? La imatge més semblant podria ser la de la ficció de Joc de Trons amb unes escales de la Catedral quasi arran de mar! Per fer-nos una idea de la Girona inundada podem passejar-nos per la muralla i, prenent com a referència la Catedral, imaginar-nos la ciutat inundada en tot el que hi ha escales avall!
D'entre les diverses trames ens atrapa l'amorosa. El llibre té una història d'amor que protagonitzen dos personatges claus, un d'ells l'Oriol, un periodista que fa de nexe entre diferents trames; un periodista que a través del seu bloc sacseja, en la ficció, la societat gironina com va fer-ho en la realitat la ràdio un 21 d'abril de 1983, arran de la lectura per Ràdio Girona de diferents fragments del llibre, que va generar tal alarma en diferents municipis de la conca del Ter que algunes famílies, donant veracitat a aquella locució, van fugir cames ajudeu-me, en el cas de Girona, cap a la muntanya de Montjuïc i altres zones elevades properes a la ciutat. Aquell va ser una mena de "moment de La Guerra dels Mons" a la gironina...
El nou llibre relata també aquest fet, doncs la trama del nou llibre passa al nostre present, de manera que es produeix el curiós fenomen que el primer llibre és dins d'aquest nou llibre!
I Sarrià de Ter? Què li passa a Sarrià de Ter en el relat de Fañanàs? A diferència del primer llibre en aquest segon sí que relata, encara que breument, els efectes de la inundació a Sarrià de Ter. El poble naturalment no se'n salva; se'n salven només els qui poden fugir cap a la muntanya del Golf Girona. L'aigua tot ho inunda i tot s'ho endú! Tot? No, paradoxalment només resisteix els embats de l'aigua la fàbrica de paper! I dic paradoxalment perquè precisament avui molts veïns i veïnes possiblement la voldrien veure aigües avall!
El nou Susqueda no és una simple reedició, és un llibre nou i actualitzat, situat als nostres dies i que ens posa al dia, alhora, un dels principals temors dels gironins! El llibre evoca, en ambdues edicions, un passatge de l'obre "La fi del món a Girona" de Joaquim Ruyra:
"Els carrers de Girona queien a rastelleres, com aquelles cartes corbades que els infants posen una darrere l'altra i les fan caure d'un buf. Tot s'esgavellava amb sorda remor; cases, torres, muralles... Al peu de l'escalinata de la Catedral, ja no hi havia més que un estimball d'enderrocs per entre els quals cascadejaven afollades les aigües del Ter."
Fins on creieu que arribaria l'aigua en cas que la presa de Susqueda cedís? I què en seria de tota la conca del Ter? S’acompliria l'inquietant final que el llibre proposa?
