Decidim
apropar-nos a Girona amb
moto, que el
temps ho permet i sembla el més
assenyat; des de
Sarrià de Ter hi anem pels barris del
Pont Major i
Pedret, sens dubte la
més bonica de les
entrades a la
ciutat, amb el
riu Ter a la dreta rere les
nobles branques d'uns
desmais que
amaguen la
bella ciutat vella que
s'erigeix per sobre el
viaducte del tren.
La idea és aparcar sota els dominis de
Sant Feliu i fer via cap a la
Rambla de la llibertat. Només enfilar la
ronda Pedret confirmem l'encert: hi ha dies, i no només per
Fires, que
aparcar el cotxe és
missió impossible a
Girona, fins i tot pagant!
La
plaça de Sant Feliu és més
plena que de costum i els carrers dels
Calderers i de les
Ballesteries són un
formigueig inquiet de gent que
s'anima al carrer de l'
Argenteria i es
densifica a la
Rambla de la Llibertat. Mitja hora abans que els
Txarango apareguin al
terrat de l'
Oficina de Turisme de
Girona prenem posicions en un lateral de la
Rambla, just davant de la
joieria Fortià. La visió del terrat-escenari
no és la millor, doncs hi ha un
arbre a la perpendicular, fet que representa un
avantatge doncs serà un
indret menys cobejat.
L'espera és entretinguda, l'espectacle és a
peu de carrer, jus
t davant dels nostres
nassos; de fet
nosaltres mateixos formem part de l'espectacle; el capdamunt de la
Rambla es va
atapeint i fan patir, especialment,
soferts pare i mares que
estiren cotxets i criatures en un
bosc de cames i
culs, tot un
entrenament, pels
pares i mares primerencs que s'
atreveixin a tornar per la
diada de Sant Jordi!Després de poc més de
mitja hora d'entretinguda
espera Txarango apareixen al terrat i fan
bellugar i
cantar la multitud, tot i que per
multitud la de
pantalles que s'enlairen i
enfoquen al terrat per
immortalitzar el moment, per deixar
constància, més o menys pública, del
"jo hi era"!. Si cada telèfon
mòbil enlairat portés una
placa solar potser es podria generar
l'electricitat suficient per
abastir la
demanda elèctrica del
propi concert! Tot arribarà...
Txarango no decep ni amb la seva
música ni amb el seu
bon rotllo que transmeten durant la
poc més de mitja hora que
toquen, sense
bisos ni
concessions; a mi personalment
el concert se'm fa curt, per bé que és cert que
l'espectacle ja havia començat, com a mínim per mi,
mitja hora abans!Acabat el concert
l'espectacle continua amb la
lenta dispersió de gent, que poc a poc anem
colonitzant de nou els carrers i places del voltant de la
Rambla; tanta espera ens
obre gana i fem via al
CrepedeQuè?... per fer una
queixalada; la
cua no ens
espanta i quasi
mitja hora després, quasi el mateix temps que ha durat el
concert de Txarango,
assaborim una crep de
sobrassada jo i una de
Nutella ella, que
m'ha acompanyat al concert més aviat
resignada i que per fi ha obtingut la
recompensa a
tanta espera...
Per ella
Txarango al terrat té gust, finalment i sobretot,
de crep de Nutella! Sí, jo a vegades tot plegat també ho trobo
massa ensucrat!
