Ens agradaria tenir-la en un cove però ja sabem que això és missió impossible! Podem conformar-nos, com cantaven Sau, en tenir-la reflectida dins la copa...
"Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu,
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum, me la beuré;
Servil i acabat boig per tu."
A la lluna, se suposa, ja hi hem anat. Dic se suposa perquè hi ha qui encara defensa que tot plegat va ser un muntatge. Hi hem anat i tornat, i hi ha qui sembla estar-hi tot sovint, com a mínim a la de València!
La lluna és com un metrònom i marca el compàs de la nostra vida amb el seu cicle: ara nova, ara creixent, després plena, desprès minvant... La lluna, a més, sempre hi és encara que no ho sembli, encara que es camufli, i tot i no tenir llum pròpia la que ens regala del Sol és un far!
I és que excepte l'estúpid, que només mira el dit de qui l'assenyala, a la resta ens encanta, fins i tot embadaleix, mirar-la.
Hi ha qui també la canta, li canta...
