Qui ha dit primàries?

Les primàries, en tant que exercici de la democràcia, és a vegades tan imperfecte com aquesta.

Les primàries (procés intern d'un partit per a escollir un o una cap de llista entre diferents candidatures) fins i tot no sempre són infal·libles: Trump n'és un bon exemple recent...

Les primàries són una bona eina per a escollir portes endins caps de llista, candidatures, i sobre paper fomenten i posen en valor la democràcia interna dels partits que les utilitzen; alhora, i això és quelcom que també busquen i aporta valor, també serveixen per a projectar amb més força el partit i sobretot les candidatures que en participen, i especialment la guanyadora.

Amb les primàries, però, com amb la democràcia, també funciona la màxima "feta la llei, feta la trampa"! Les d'en Jordi Graupera que aquests dies són notícia, que han rebut el suport, també econòmic, de l'ANC, li han servit per guanyar, més enllà legítimament el procés intern promogut per ell mateix, quota mediàtica, per fer-se un lloc a la cobejada línia de sortida de les eleccions municipals de Barcelona, captant l'atenció dels mitjans i, naturalment, bregant ja com a candidat "in pectore" amb les candidatures dels altres partits, inclosos els altres independentistes.

Hi ha qui li retreu que les seves primàries (abraçades per l'ANC) no han servit per escollir una sola candidatura independentista per l'alcaldia de Barcelona, retret que ell, amb tota lògica, rebota a la resta de partits, que per un motiu o altra no han volgut participar en aquest procés, unir forces en la que seria, diu i segurament amb raó, l'aclaparadora candidatura guanyadora.

Per al dubte queda si ja de bon principi en Graupera comptava que la resta de partits independentistes no picarien l'esquer, quelcom d'altra banda prou previsible...

L'entorn ex convergent sembla fer un curiós procés de primàries, sense haver-les convocat formalment, entre l'oficialista del PDeCAT Neus Munté i el camaleònic Ferran Mascarell, en l'òrbita de Puigdemont...

És clar que per primàries estranyes les d'ERC, també per l'alcaldia de Barcelona, que al seu dia les guanya (sense oposició) el regidor Alfred Bosch i un temps després el partit fa un canvi de cromos i càrrecs entre ell i el (supervivent) Conseller Ernest Maragall, una jugada estratègica la legitimitat de la qual sobretot l'han de valorar els propis militants... per no parlar, és clar, dels pakistanesos de les primàries d'en Jordi Collboni...

Si hem de mesurar la salut democràtica de la nostra societat prenent com a referència la dels nostres partits polítics, és evident que tenim molt a millorar! Fins i tot la CUP al seu dia es va treure un imprevisible empat de la butxaca...

Qui ha dit primàries?