dimecres, 26 de desembre de 2018

Un Nadal d'anunci


El Nadal, com l'estiu, també té els seus anuncis!

Hi ha el clàssic del torró que "torna per Nadal", o el de la Loteria, que no sempre ha estat enfarfegós; és clar que per clàssic contemporani l'irreverent de La Grossa!

La publicitat aquests dies ens inunda de colònies i perfums, amb un toc francès que (suposo) vol transmetre categoria, tot i que per pesats els anuncis de joguines, que penetren directament al còrtex cerebral dels infants amb les seves tedioses cançonetes.

Aquest any hi ha hagut el retorn de l'Edu, el que fa vint anys felicitava el Nadal per telèfon ("hola soy Edu, feliz Navidad!") i ara que la criatura ja és gran ho fa a cavall d'un cotxe! I si hi ha anuncis que tornen n'hi ha que, sembla, ja no tornaran mai: quants anys fa que no tenim "Rondel Oro, Rondel Verde"?

Si ha un anunci que ha impactat aquest Nadal és el d'Ikea, que en comptes de vendre'ns directament productes de noms impronunciables, ens interpel·la preguntant-nos què en coneixem, dels comensals amb qui aquests dies compartim taula, ens pregunta si en coneixem més vida de la vida que coneixem de les celebritats...

Espero que aquest anunci no hagi causat un preocupant sentiment de culpa a cap membre de la meva extensa família, que no em voldria veure víctima d'un autèntic interrogatori públic i impúdic entre torrons i amb la làmpada del menjador enfocant-me la cara! Arribat el punt potser el més assenyat seria, com fan els de l'anunci, aixecar-se de la taula, auto expulsar-se!

Fora bromes, el drama de l'anunci d'Ikea és que moltes vegades no ens n'adonem que no coneixíem prou aquella persona, aquell familiar (també aquella amistat) fins que ja és massa tard, i llavors lamentem no haver sabut, o volgut, preguntar a temps...

Així que, com sempre i cada any, pregunteu-me si voleu, perdoneu-me si us pregunto...