dijous, 20 de desembre de 2018

Totes som Laura


Un dia més, passa sovint, m'avanço al despertador i el desactivo abans no cridi; ja sabeu, qüestió d'hàbits! Falten tres minuts per les cinc de la matinada.

A casa totes dormen i jo no obro cap llum fins que entro a la cuina; bec un got d'aigua, entre cinc i sis glops, i l'empleno de nou per preparar-me una infusió: ahir "Minty Morocco", altres dies llimona amb gingebre. Mentre l'aigua s'escalfa endrapo un plàtan, que juntament amb el sobre de la infusió i la roba he preprat el vespre anterior; ja sabeu, qüestió d'hàbits!

Després de vestir-me degudament, per a l'ocasió!, prenc la infusió, em calço i activo el GPS del rellotge; em poso la gorra, sempre amb gorra, surto al carrer i mentre el rellotge es connecta al satèl·lit faig alguns estiraments. Amb la connexió vinculada començo a córrer!

Una hora i alguns minuts més tard, i amb poc més de tretze quilòmetres a les cames torno a casa; encara és fosc...

Aquesta va ser ahir la meva rutina matutina, aquesta serà demà... I és així des de fa més de sis anys, dia , dia no, entre d'altres coses, simplement, perquè sóc un home!

El que jo faig cada dos matins no té res d'especial per ningú; bé, per ningú més que per mi! I si us ho explico és precisament per això, pel nul interès que té la meva rutina matutina. I el mateix poc interès hauria de tenir, per tots i totes nosaltres, la rutina vespertina de la Laura, però no, tristament no és així!,

Tristament no és així, ni ho serà ja mai més per ella, perquè ella un dia no va tornar de córrer, perquè és clar, una dona no pot sortir a córrer sola per segons on, ni a segons quines hores...

Viure amb por, que visqueu amb por; aquesta és la major victòria del masclisme: que les dones tingueu por; i teniu raó les dones: no us voleu (ni volem) valentes, sinó lliures!

Lliures, per exemple, per anar a córrer quan i per on vulgueu com jo, com qualsevol home, com hauria de poder fer qualsevol persona!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada