dimarts, 11 de desembre del 2018

Sempre, mai, tothom, ningú...


Des de fa unes setmanes, fruit d'una formació que he fet, que torno a estar especialment sensible als absolutismes, ja sabeu, a les paraules que ens fan passar bou per bèstia grossa, que ens simplifiquen de forma irreal (i a vegades també ideal i il·lusa) la realitat, algunes vegades fins i tot de forma intencionada i interessada.

Prescindir de certes paraules, o si més no posar-les en crisi, pot resultar incòmode, doncs et posiciona en l'escala de grisos, ja sabeu, en una percepció de la realitat menys polaritzada, prescindint del blanc o negre, de l'estàs amb amb mi o contra mi...

No és el mateix dir "totes les persones que es van manifestar el 6 de desembre a la plaça U d'octubre de Girona eren feixistes", que dir "la majoria de les persones que es van manifestar eren feixistes" (implícitament reconec que una minoria no ho eren), o fins i tot, i aquí sí podríem discutir-nos sobre la quantitat aproximada, "algunes de les persones que es van manifestar eren feixistes, algunes no".

D'entre els qui es van manifestar l'altre dia vaig reconèixer amics, coneguts i saludats a qui, a dia d'avui i fins que no em demostrin el contrari, no podria definir com a feixistes, per unionistes i espanyolistes que siguin, o puguin ser!

Així que no sé exactament, doncs no hi era, si eren la majoria (que no inclou a tothom) o alguns, els feixistes; però sé que no ho són totes les persones que es van manifestar i sospito que tampoc són feixistes totes les persones que van votar a Vox a Andalusia, ni independentistes totes les persones que van votar sí al referèndum de l'1 d'octubre de 2017...

D'altra banda el passat 6 de desembre em va semblar veure alguns manifestants antifeixistes amb una actitud poc pacífica, ni tan sols de resistència pacífica; alguns semblava que tenien la ferma voluntat de trencar el cordó policial i arribar com fos a la manifestació en defensa de la unitat d'Espanya.

Seria tremendament injust, veient l'actitud d'alguns manifestants antifeixistes, afirmar que l'independentisme és violent, tant que fins i tot escomet contra la pròpia policia catalana!

Ja fa molts anys que em nego a veure la realitat només en blanc, només en negre, i és cert que no sempre me'n surto i jo mateix algunes vegades (o potser moltes!) caic lamentablement en absolutismes.

Sempre, mai, tothom, ningú... no són paraules prohibides, tan sols agrairia que, en algunes ocasions, les sabéssim mesurar millor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada