dimarts, 11 de desembre de 2018

Sempre, mai, tothom, ningú...


Des de fa unes setmanes, fruit d'una formació que he fet, que torno a estar especialment sensible als absolutismes, ja sabeu, a les paraules que ens fan passar bou per bèstia grossa, que ens simplifiquen de forma irreal (i a vegades també ideal i il·lusa) la realitat, algunes vegades fins i tot de forma intencionada i interessada.

Prescindir de certes paraules, o si més no posar-les en crisi, pot resultar incòmode, doncs et posiciona en l'escala de grisos, ja sabeu, en una percepció de la realitat menys polaritzada, prescindint del blanc o negre, de l'estàs amb amb mi o contra mi...

No és el mateix dir "totes les persones que es van manifestar el 6 de desembre a la plaça U d'octubre de Girona eren feixistes", que dir "la majoria de les persones que es van manifestar eren feixistes" (implícitament reconec que una minoria no ho eren), o fins i tot, i aquí sí podríem discutir-nos sobre la quantitat aproximada, "algunes de les persones que es van manifestar eren feixistes, algunes no".

D'entre els qui es van manifestar l'altre dia vaig reconèixer amics, coneguts i saludats a qui, a dia d'avui i fins que no em demostrin el contrari, no podria definir com a feixistes, per unionistes i espanyolistes que siguin, o puguin ser!

Així que no sé exactament, doncs no hi era, si eren la majoria (que no inclou a tothom) o alguns, els feixistes; però sé que no ho són totes les persones que es van manifestar i sospito que tampoc són feixistes totes les persones que van votar a Vox a Andalusia, ni independentistes totes les persones que van votar sí al referèndum de l'1 d'octubre de 2017...

D'altra banda el passat 6 de desembre em va semblar veure alguns manifestants antifeixistes amb una actitud poc pacífica, ni tan sols de resistència pacífica; alguns semblava que tenien la ferma voluntat de trencar el cordó policial i arribar com fos a la manifestació en defensa de la unitat d'Espanya.

Seria tremendament injust, veient l'actitud d'alguns manifestants antifeixistes, afirmar que l'independentisme és violent, tant que fins i tot escomet contra la pròpia policia catalana!

Ja fa molts anys que em nego a veure la realitat només en blanc, només en negre, i és cert que no sempre me'n surto i jo mateix algunes vegades (o potser moltes!) caic lamentablement en absolutismes.

Sempre, mai, tothom, ningú... no són paraules prohibides, tan sols agrairia que, en algunes ocasions, les sabéssim mesurar millor...