dijous, 7 de setembre del 2017

Joc de trens


El que ahir va viure, i vam veure, al Parlament de Catalunya més que un xoc de trens va ser un joc de trens!

Més que trens xocant vam veure trens giravoltant per un d'aquests circuits tancats, convertint el Parlament en una gran maqueta de la Catalunya real, una mena de Catalunya en miniatura dividida i crispada.

Uns maquinistes intentaven fer anar el tren parlamentari a tota màquina i aprofitant totes les dreceres possibles mentre d'altres buscaven totes les giragonses per tal de posposar al màxim l'arribada a l'estació, que no (encara) a Ítaca: l'aprovació exprés de la llei del referèndum!

Ahir més que una jornada històrica, que també, vam viure una jornada histriònica amb un debat més centrat en les formalitats i els procediments parlamentàries, generalment invisibles a l'ull humà, que en el debat estrictament polític, d'altra banda sabut i fins i tot esgotat.

A la tensa i densa jornada parlamentària d'ahir també li hem d'agrair, a banda del joc de trens, la recuperació del terme filibusterisme, en política la "tàctica obstruccionista dels filibusters", que són, també en l'argot polític, els que practiquen "l'obstruccionisme dins el parlament, dificultant la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables".

Al final però de tant jugar, com els càntirs que es trenquen de tant anar a la font, els trens van xocar deixant-nos una estridència política i jurídica eixordadora, de conseqüències avui encara imprevisibles.

De lluny sento un xiulet que no és dels trens que ahir voltaven pel Parlament, sinó el del Tribunal Constitucional que a gran velocitat anuncia imputacions i qui sap si inhabilitacions...

El joc de trens continua, el xoc també!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada