Tan descarnat com macabra aquest curtmetratge de Steve Cutts ens mostra el que és capaç de fer, el que ha estat capaç de fer i de fet el que encara fa l'home amb la natura, amb el nostre entorn erigint-se com el gran dominador i controlador dels recursos naturals.
No sé si el càstig que rebrem serà el que imagina Cutts al final del seu curt; tampoc sé si és o serà un càstig el que rebrem si mai rebem quelcom, sinó simplement les conseqüències de la nostra miopia, amb perdó pels miops.
Amb un llenguatge directe i sense floritures Steve Cutts ens planta un mirall davant els nostres propis nassos! I ja sabem que quan ens mirem al mirall no sempre ens agrada el que hi veiem...
Aquest curtmetratge és un cop baix, però necessari, a la nostra consciència.
Malgrat tot, bon divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada