#MinutsMusicals de versions amb "País petit"

Quan tinc a les mans el llibre "Coses i gent de l'Empordà", del periodista i professor Joan Guillamet, tinc la sensació de tenir un bon tros d'Empordà, d'un temps concret, a les mans.

Pere Quart s'endugué, també en un temps concret, tot el seu país, que també és el meu, tal vegada el vostre, a l'exili amb unes corrandes, les "Corrandes d'exili".

El nostre país, amb els seus desitjos i anhels, va cabre també en el llibre de poemes de Miquel Martí i Pol "L'àmbit de tots els àmbits"...

Un país, una pàtria, bé caben en un llibre, en un poema, també en una cançó, com va fer Lluís Llach amb el seu "País petit".

Cançons com aquesta, i tantes altres, ens condensen un espai i temps permetent-nos endur-nos-les a la butxaca o, encara millor, al cor, sense necessitat de fer-nos contrabandistes.

"País petit", el llibre de Joan Guillamet, el de Martí i Pol o el poema de Pere Quart ens descriuen la nostra gent i paisatges d'un temps i d'un país permetent-nos conèixer-lo més i millor, apreciar-lo i estimar-lo des de l'enyor, des del record, però també des de la satisfacció de sentir-nos-en hereus i part.

"País petit" és una cançó molt versionada per músics catalans, però també per músics d'altres països, com l'islandès, establert a Barcelona de fa anys, Halldor Mar, que s'ha fet seva també aquesta cançó i n'ha fet una extraordinària versió. Halldor Mar té també altres versions de grans cançons catalanes... Potser torna a aparèixer per aquests minuts musicals de versions...

Avui, a banda de la versió de Halldor Mar, també comparteixo la versió que Guillamino (nét de Joan Guillamet) i Manuel Garcia van fer en motiu del projecte (i disc) "eXile", un treball sobre la memòria, la pèrdua, l'exili...

Gaudim doncs del "País petit" de Lluís Llach i de les versions de Guillamino i Manuel Garcia i, finalment, de Halldor Mar.  

Una cançó, el mateix petit país, tres maneres de cantar-la, de cantar-lo!







També podeu escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent somiarem California!