Miquel Iceta i Pedro Sánchez ja comanden, des d'avui, el PSC i el PSOE respectivament, després d'un procés de primàries en què el primer no ha tingut rival i el segon les ha hagut de competir amb dos candidats més, Eduardo Madina, el meu preferit i a qui vaig votar, i José Antonio Pérez Tapias.
Iceta i Sánchez tenen com a principal objectiu reflotar el vaixell socialista, doncs tan el PSC com el PSOE tenen moltes vies obertes i perden aigua o, si voleu, suport electoral, d'una manera preocupant. El repte que ambdós tenen és majúscul, sobretot tenint presents els resultats de PSC i PSOE a les darreres eleccions europees.
Pel que fa al PSC caldrà veure si Miquel Iceta té la capacitat, primer, de recompondre un partit avui dividit, aturant la sagnia d'escisions, desercions i divisions internes, i després si amb un PSC més fort té la capacitat de situar-lo de nou en la centralitat política de Catalunya; la posició, amb matisos inclosos, sobre el dret a decidir i la relació de dependència - independència vers el PSOE són elements clau que marcaran el rumb del PSC de Miquel Iceta.
Pel que fa al PSOE caldrà veure si Pedro Sánchez té la capacitat de situar-lo com a possible alternativa de govern al PP, i sobretot, i aquí hi ha el "más difícil todavía", si pot fer-ho proposant una de reforma constitucional tenyida de federalisme!
És cert que tan Iceta amb el PSC com Sánchez amb el PSOE han de remar, fer virar les seves naus cap a l'esquerra, però a dia d'avui sembla que la prova de foc, el veritable repte de PSC i PSOE, és resoldre l'atzucac nacional, la qüestió catalana!
Davant el 9N i l'ànsia sobiranista - independentista de molts catalans el PSC té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSOE que li permeti, aquí i allà, guanyar credibilitat.
Davant el creixent espanyolisme anti català, però també poc respectuós amb la resta de diversitats culturals, lingüístiques i nacionals d'Espanya, el PSOE té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSC que li permeti, allà i aquí, guanyar credibilitat.
La clau per resoldre aquesta qüestió és la pròpia relació entre el PSC i el PSOE; mentre el PSC segueixi sotmès al PSOE en allò que el PSC ha de fer a i per Catalunya, la proposta federal socialista no serà una resposta possible ni plausible a la independència.
Resulta inevitable fer servir de model davant la proposta socialista de relació federal entre Catalunya i Espanya la relació, teòricament federal, que hi ha entre PSC i PSOE. I aquesta és una relació que no convenç, ja d'entrada, a molts socialistes catalans...
Miquel Iceta i Pedro Sánchez poden tenir al cap la propera cita electoral, les municipals de 2015, però faran bé de no perdre de vista que abans d'arribar a aquella primavera resta encara molt d'estiu i, sobretot, tota una tardor marcada pel 9N, tardor que veurem si escalfa o refreda més l'hivern socialista català i espanyol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada