 |
| El ple de Sarrià de Ter vota per unanimitat a favor de la independència. Foto: Carles Vila |
Em converteix això en un independentista?... Aquesta és una reflexió més profunda (o no) que voldré abordar un altre dia...
Segurament el més políticament correcte, el què s'esperava que fes, era abstenir-me, però, després de compartir inquietuds i arguments amb els companys del PSC de Sarrià de Ter, vaig votar, convençut, a favor de la independència.
En el meu relat, personal i ideològic, la sentència de l'Estatut marca un punt d'inflexió que, des d'aleshores fins al pacte fiscal, passant per la històrica manifestació de la Diada, dinamita la meva gran esperança d'encaix de Catalunya dins Espanya: el federalisme.
La meva resistència ha arribat al límit amb la negativa al pacte fiscal, també amb la tebior, amb el temor i la boca petita, quan no tancada, amb què el PSOE defensa una opció veritablement federal.
La independència és una via, no és l'única, ben cert, però és una via que cal tenir present, molt present, també, penso jo, des del PSC.
Entenc que el meu vot pugui, més que sorprendre, no agradar, fins i tot incomodar a molts companys i companyes del partit; no espero que l'entenguin, encara menys que el comparteixin, però sí, com sempre han fet, que el respectin...
No sé si ahir vaig sortir de l'armari o tan sols vaig obrir-ne la porta... però una cosa tinc clara: sóc socialista; sóc i vull ser, seguir essent socialista... i del PSC!
no esperava menys de tu. No pq hagis de ser independentista, sino pq sent-ne i sentint-te'n, t'has mostrat i no t'ha plegat a allò políticament correcte, o sigui, has gosat sortir de l'armari. Sóc de les que penso, que tal com tenim la política en aquest país, la confusió entre el que és correcte i el que no está massa instal·lada. Si, Roger, ben clar i català.
ResponElimina