dimarts, 8 de juliol de 2008

Socialista independentista!?

I perquè no?. És un escenari que, qui sap si en un futur, el socialisme abordarà... Bé, aquesta és la hipòtesi de molts independentistes, especialment d'ERC... En qualsevol cas ara per ara és realment difícil, per no dir impossible, improbable i fins i tot resultaria inversemblant que el PSC es postulés com a partit independentista.

Jo mateix, que sóc socialista de cor i de carnet, no sóc independentista, però possiblement podria arribar a ser-ho... De fet algun pecat de joventut arrossego, naturalment sense penediment...

He sentit dir a alguns (pocs) socialistes: autonomia?. La de Portugal!. També és cert que un socialista, per definició, no és nacionalista (ni català, ni extremeny, ni espanyol), però arribat el cas, un socialista podria ser independentista... De fet l'escenari que ho possibilitaria jo no el desitjo, contràriament a molts independentistes, especialment d'ERC, que voldrien que les relacions entre els governs espanyol i català arribés a un punt de malestar de no retorn... CiU juga massa sovint a la confusió dels termes entre nacionalista i independentista, i no és ben bé el mateix, malgrat a ells, que es defineixen nacionalistes, ara els convé la semblança o ascendència independentista, per bé que el seu terme predilecte és el de sobiranista... És per això que tenen una gran casa sense sostre...

No és el meu desig; jo no anhelo la independència de Catalunya, reclamo una major autonomia, un aprofundiment de les relacions federals entre l'estat i els territoris, el reconeixement que marca l'Estatut i, en qüestió de seleccions, si pregunteu, la participació normalitzada i oficial de la catalana. Però el cert és que molt s'haurien de torçar les coses, i les relacions, entre Catalunya i l'Estat, per fer-me independentista...

Darrerament he tingut tres experiències que, pel que sembla, he estat jo qui ha sembrat un equívoc, essent, a ulls d'altra gent, un autèntic (o quasi) independentista... Jo, un humil catalanista.


1.- Parlava un dia, a nivell de feina, amb una companya d'una altra entitat i li demanava que descartés uns llibrets corporatius en castellà, ja que en demanaria més de catalans i aquests els retornaria per què els repartissin a d'altres indrets, no a les comarques de Girona. I ella, que pràcticament no em coneixia, em va preguntar: que ets de la CUP o d'ERC?. I jo, sense poder evitar riure, l'hi vaig dir que no, que era socialista...

2.- Responia al facebook una enquesta per veure de quina corda política sóc. Responent sincerament em sortia que era d'ERC. Jo, que sóc del PSC!. No amago certes simpaties per ERC, sobretot per alguns amics militants i simpatitzants que tinc, però alguna cosa no deu rutllar en aquest qüestionari si, am mínim gest de catalanitat, la corda se'n va directament a ERC. En definitiva, vaig concloure que l'enquesta obviava els socialistes catalanistes...

Aquesta és la resposta que vaig rebre, acompanyada d'una imatge de Joan Puigcercós: Ets un ferm defensor de la llibertat de les persones i dels pobles. Creus que la democràcia liberal es el millor sistema possible, corretgint-ne les fallides amb intervencions públiques. Consideres que els Catalans tenen el dret de pronunciar-se sobre el seu futur mitjançant les eines que l'actual sistema pot proporcionar.
És a dir, un autèntic independentista d'ERC!.

3.- Passejava ahir a la tarda amb les meves tres filles per Girona quan un periodista de la Cadena Ser, gravadora en mà, em va preguntar si li podia respondre algunes preguntes. Cap problema. El tema era sobre la relació de les vacances amb la crisi econòmica, a partir d'unes declaracions del Conseller Huguet (bloc) en què proposava als catalans consumir productes turístics nostrats... El cas és que en la meva locució (que ignoro si finalment es va fer servir o no) vaig fer servir el terme Països Catalans, ja que en principi les opcions de vacances d'enguany passen, més enllà dels clàssics de cada estiu de Sant Antoni de Calonge i de Cantallops, Menorca i Zaragossa.

Acabada l'entrevista, el noi, més jove que jo, em va dir que l'hi havia agradat que utilitzés el terme Països Catalans, tot i ser de la Cadena Ser... Vaig pensar en dir-li que, jo, tot i ser socialista, a vegades el feia servir... però no li vaig dir res, vaig recollir les nenes (que s'havien assegut còmodament davant un aparador) i vam segir el nostre camí...

-------------------------------------------

pd: us recomano l'article PSC federalista, PSC federador de Raimon Obiols (bloc).

Fragment: Resulta obvi dir que el federalisme és un tret característic de la cultura i del projecte del PSC. Però potser seria més apropiat dir que no és tan el federalisme com a doctrina, sinó la idea i el mètode de la federació, en els distints àmbits de la seva acció (i no sols com a idea de modernització de l’Estat), allò que constitueix el caràcter més substancial del PSC.
En aquest sentit, més que federalista, seria més exacte dir que el PSC ha estat i (ha der seguir sent cada vegada més) un partit federador. No es tracta de jugar amb les paraules. Es tracta de tenir en compte algunes coses molt importants,pensant en el passat i sobretot en el futur del partit dels i de les socialistes de Catalunya
.

I també de Raimon Obiols, l'article “Casa gran”, cases petites.

Fragment: Es podria dir, doncs, que de moment la iniciativa de la “Casa Gran” de Convergència tendeix a produir, en el terreny concret dels fets, una separació en cases més petites. Tal és el cas en la Plataforma esmentada, però ho és també en el terreny de les relacions entre els dos socis de la casa mare, és a dir entre Convergència i Unió. Llegeixo, per exemple, que el corrent “Desfederem-nos“, format per militants de CDC, acusa Unió de “sabotejar des de dins el projecte de la Casa Gran del Catalanisme que impulsa Artur Mas”.