dimarts, 2 de març del 2010

La fatiga del tripartit...

Sí, ja sé que aquest ja no és un tema d'actualitat i que, tan el PSC com el propi Govern de la Generalitat l'han tancat. Precisament perquè ara ja no és un tema candent, prefereixo dir-hi la meva...

El terme tripartit és un terme l'èxit del qual, com a terme, penso que va durar molt poc. De fet el govern d'entesa actual, presidit per José Montilla, va voler encunyar un nou terme que, per desgràcia, més enllà de l'àmbit estrictament polític i proper, no ha quallat: govern d'entesa.

El terme tripartit, encunyat inicialment de forma neutra, merament descriptiva d'un nou govern, el govern catalanista i de progrés/o d'esquerres (adjectivació que tampoc va quallar) presidit per Pasqual Maragall, no es va saber (o poder) desvincular de la reedició del govern d'esquerres presidit per José Montilla. I és que aquest terme, govern tripartit, és molt traïdor: sembla que dibuixa el què sembla però realment no és: un govern amb 3 partits = 3 governs. El Govern de la Generalitat és 1 sol govern, format naturalment a partir del suport parlamentari de 3 partits...

Que en sí d'un govern, monocolor o de coalició bi o tripartita, hi hagi discrepàncies és ben normal; passava amb els governs de CiU i ha passat amb els d'entesa. Que les diferències es manifestin externament, tampoc és cap novetat, tampoc és una aportació nova dels governs d'entesa.

El fet diferencial és que grans desavinences (Estatut) van finiquitar, precipitadament, el govern Maragall, que ben aviat va prendre la forma del Dragon Khan (una altra terme associat negativament)... Aquest és part del background del terme tripartit...

Qualsevol desavinença, qualsevol debat més o menys obert en el sí del govern, sobretot, o entre els partits que li dónen suport, genera una mena de cançó enfadosa que sembla dur per títol tripartit!. I aquí és on el tripartit pot causar fatiga entre la ciutadania...

Tindria motius, el govern, d'estar fatigat, atenent a la gran acció de govern que duu sobre les espatlles i que culminarà fins al final de la legislatura. Però el govern no està cansat ni té ganes de plegar veles abans d'hora...

Hi ha qui a voltes diu que en el govern d'entesa sembla que hi ha consellers d'ICV, consellers d'ERC i consellers del Govern de la Generalitat... Potser es referia a això el company Ernest Maragall...

Malgrat les seves connotacions negatives, els governs tripartits han estat i són necessaris; han permès l'lternança i la mauresa política del nostre país, han permès afrontar un nou (encara que doloròs i complex) desplegament estatutari i han contribuït, malgrat la crisi econòmica i les desavinences internes, a la millora de polítiques, serveis i equipaments del nostre país en molts àmbits.

Un altre tripartit?. No serà aquesta la qüestió a les properes elecccions: tripartit o no. Doncs el no algú podria tenir la temptació d'assimilar-la a CiU i, naturalment, són molts més els partits que concorreran a les properes eleccions. El què sembla clar és que el nou govern s'haurà de configurar al voltant de dues majores, les que representen els dos principals partits de Catalunya: una majoria conservadora, o una manjoria de progrés...

---------------------------------------

pd: lectures recomanades:
Un editorial de Nou Cicle: Catalunya no està fatigada
Zaragoza: “Tenim un projecte per a Catalunya i volem governar sols”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada