divendres, 12 de febrer del 2010

La informació als pares de l’avortament de menors d’edat: norma o excepció?

Amb gran satisfacció participava l’altre dia, el pasat dijous 4 de febrer, a la primera de les dues sessions de la primera de les tres Converses d’ètica aplicada que organitza l’Observatori d’ètica aplicada a la intervenció social, el Dixit Girona i la Fundació Campus Arnau d’Escala.

Amb el títol de Les persones menors d'edat i la nova llei d'avortament. Les persones menors d'edat i la nova llei d'avortament el nucli del debat va ser i és l’article 13 del projecte de llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

El quid de la qüestió és la modificació que aquest article ha tingut al seu pas pel Congrés de Diputats.

L’entrada al Congrés d’aquest projecte de llei (pdf, 11p) especificava, a l’article 13, el següent:

Artículo 13. Requisitos comunes.
Son requisitos necesarios de la interrupción voluntaria del embarazo:



Primero.—Que se practique por un médico especialista o bajo su dirección.



Segundo.—Que se lleve a cabo en centro sanitario público o privado acreditado.



Tercero.—Que se realice con el consentimiento expreso y por escrito de la mujer embarazada o, en su caso, del representante legal, de conformidad con lo establecido en la Ley 41/2002, Básica Reguladora de la Autonomía del Paciente y de Derechos y Obligaciones en materia de información y documentación clínica.
Podrá prescindirse del consentimiento expreso en el supuesto previsto en el artículo 9.2.b) de la referida Ley.

Després del tràmit parlamentari al Congrés aquest article va ser modificat i al Senat aquesta proposta de llei va entrar al Senat (pdf, 12p) amb aquest punt afegit (el quart) a l’article 13:

Cuarto.—En el caso de las mujeres de 16 y 17 años, el consentimiento para la interrupción voluntaria del embarazo les corresponde exclusivamente a ellas de acuerdo con el régimen general aplicable a las mujeres mayores de edad.
Al menos uno de los representantes legales, padre o madre, personas con patria potestad o tutores de las mujeres comprendidas en esas edades deberá ser informado de la decisión de la mujer.
Se prescindirá de esta información cuando la menor alegue fundadamente que esto le provocará un conflicto grave, manifestado en el peligro cierto de violencia intrafamiliar, amenazas, coacciones, malos tratos, o se produzca una situación de desarraigo o desamparo.

És a dir, si a la proposta inicial la informació als pares en el cas de menors amb la ferma voluntat (i facultat) d’interrupció voluntària de l’embaràs era l’excepció (plantejament més similar als models nòrdics i anglosaxó), amb aquest afegit del punt 4 de l’article 13 la informació als pares es converteix en norma, essent la no informació als pares l’excepció per casos d’ulterior gravetat.

El debat al seu dia va ser mediàticament i políticament intens, però el nostre interès és abordar-lo des d’una perspectiva ètica. El debat, que va ser viu i enriquidor, ben conduït i moderat per Joan Canimas, Coordinador científic de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. Tindrà una segona part el proper dijous 4 de març amb la presència de la senadora socialista de l’Entesa Catalana de Progrés Pepa Celaya, amb qui debatrem sobre aquesta precisa qüestió d’aquest projecte de llei.

La informació als pares de l’avortament de menors d’edat: norma o excepció?
De moment, a partir de la lectura del projecte de llei i algun altre document (La persona menor d'edat en l'àmbit de la salut, informe del Comitè de Bioètica de Catalunya; pdf. 1.03MB) i de la valoració de la primera sessió, per mi la informació als pares hauria de ser l'excepció...

Però el debat segueix obert...

----------------------------------

pd: lectures recomanades:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada