dilluns, 1 de febrer de 2010

Mil orelles, nou clip de Maria Coma



Aquest és el nou vídeo clip del primer disc de Maria Coma, Linòleum, després de Gat.
A casa no només tenim el disc sinó que amb la Sira també vam tenir el plaer d'anar-la a veure i escoltar al concert, gratuït, que dies enrere va fer al Bar de l'Ateneu de Banyoles.





Delicadesa vocal amb una sòlida base musical... Maria Coma tindrà més vides que un gat!

----------------------------------------

pd: també et poden interessar aquest altres apunts d'aquest bloc sobre Maria Coma:
Linòleum, de Maria Coma (u_mä), aviat a les botigues, del dimarts 20 d'octubre de 2009
Gat, primer vídeoclip del primer disc de Maria Coma, del dilluns 26 d'octubre de 2009

3 comentaris:

  1. No està pas malament, encara que m'agrada el minimalisme, potser la Maria s'encalla una mica. Potser el Pau i la Maria tindrien d'anar plegats a Ü_MA, tants de projectes acabaran per no concretar res. L'àlbum dels Ü_MA ha sigut un dels més exquisits de la dècada anterior i tindrien de continuar plegats. Salutacions!

    ResponSuprimeix
  2. Sembla que Ü_MA queda, ara per ara, a la reserva... De fet tots dos ara tenen coses en solitari i coses junts... penso que si saben gestionar-ho poden fer camins paral·lels; Antònia Font i Joan Miquel Oliver ho fan i no sembla que els perjudiqui... però això s'ha de saber portar...
    Moltes gràcies.

    ResponSuprimeix
  3. Permete'm Roger, que abundi un pèl més sobre el tema. Ha passat a moltes bandes, que tenen a un ens creador que fora de l'àmbit que l'ha vist créixer, no ha pogut anar massa lluny. Com l'exemple del senyor Oliver. Jo he escoltat alguna cosa d'ell en solitari i no m'ha fet gens el pes. I encara que a Antonia Font, en Joan Miquel sobresurti, i la resta només el poden seguir de lluny i que malgrat tinguin alguna mancança, doncs està en el medi perfecte. En el cas de la Maria i en Pau, una mica els passa el mateix. En Pau va fer el projecte de l'Estanislau Verdet i encara que es força impactant estèticament i musicalment és perfecte, doncs no ha quallat. I amb la Maria trob el mateix, una mica té el deix minimalista que ja trobem a Ü_MA, però que no té el tremp de quan treballen tots dos junts. Gracies a tu també, per contestar-me. Salutacions!

    ResponSuprimeix