diumenge, 3 de gener del 2010

Avui, Roger Mas a l'Auditori de Girona



Si Roger Mas encara no s'ha encimbellat al lloc que li correspon dins la música, no d'autor, sinó catalana, és perquè a vegades aquest nostre País també li pasen coses estranyes, inexplicables. Què més ha de demostrar (cal?) aquest músic solsonenc, que compta ja amb una trajectòria de més de 13 anys i amb sis discs al sac?. És ben cert que ha rebut premis i reconeixements, però no gaudeix, ni de bon tros, de la projecció dels mitjans, com a mínim els públics, del nostre País que tenen d'altres propostes musicals, algunes merescudes, d'altres més aviat dubtoses... Ben cert que potser ell tampoc no busca el ressò mediàtic, però cal reconèixer que és un dels grans autors contemporanis, de present i futur, del nostre País, de la nostra cultura!.

I qui en dubti, que no dubti en veure'l avui mateix, diumenge 3 de gener de 2010, a partir de les 7 de la tarda a l'Auditori de Girona... i si no podeu venir, compreu-vos els seus discos, com a mínim els seus tres darrers (dp, Mística domèstica i Les cançons tel·lúriques). I després em rebateu, si penseu que vaig errat!



Per cert, si la memòia no em falla, el d'avui serà el tercer concert de Roger Mas al que assisteixo; també l'he escoltat al Mercat de Música Viva de Vic i a l'Acústica de Figueres, anys enrere...

2 comentaris:

  1. Hola Roger. És cert que el teu "tocayo", com diu un conegut, "no és la alegría de la huerta", i segons m'han explicat, el col·lega és una mica esquerp, per dir-ho suaument. L'altra és que músics amb talent han fracassat estrepitosament, o com el Roger, no tenen grans vendes. La raó és que per estar en el món de la música, no només has de mirar que siguis un bon músic, sinó altres coses conjunturals. Aquí podríem especular els elements que li falten. Potser un punt de nervi, un punt comercial, un punt de mescla, ves a saber. Malgrat tot lo anterior, a ell sembla que ja li va bé, no fer massa fressa i tenir un cert punt de desubicació. Jo d'ell només tinc el Mística domestica i és un bon disc, encara que no em mata de plaer. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Benvolgut Nahim,
    jo més aviat diria que Roger Mas l'èxit que ha pogut tenir o té l'ha trobat més que buscat. Musicalment és molt solvent i el seu directe ha millorat molt, però està clar que no té la requesta d'altres grups més de moda com Manel. En la curta distància jo no el trobo esquerp; quan alguna vegada m'hi he apropat ha estat molt correcte, però tampoc sense la voluntat de ser especialment graciós, fet que tot sovint agraeixo. La seva no és una proposta de masses i ell prou que ho sap, penso que tampoc ho busca; jo el què lamento és que la seva obra no tingui més projecció, encara que darrerament, gràcies a reconeixements com el premi enderrock, han ajudat a fer-lo més conegut.
    No sé ben bé perquè, però en Roger Mas em fa pensar una mica amb en Quico Pi de la Serra, que és un músic genial que mai va acabar de despuntar com ho van fer coetanis seus (Serrat i Llach).
    De fet ell no fa ni pop, ni indie, ni rock, fa cançó i aquest sempre és un gènere més minoritari... i si li sumes la mística, la poesia, la introspecció i la influència de Francesc Pujols (com en Portet), aquest no és un perfil de masses...

    Roger Mas, però, té molta carrera per endavant i molta música per fer i regalar-nos als qui, com jo, fa anys que el seguim...

    ResponElimina