Quina llàstima, tot plegat. La meva percepció és que entre la picabaralla entre la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els fills d'Agustí Centelles hi ha acabat sortint guanyant el Ministeri de Cultura; la família Centelles aparentment no hi ha perdut (en el fons jo pnso que tmbé hi han perdut, i no em refereixo a una qüestió econòmica), però sí la Conselleria de Cultura, la Generalitat, Catalunya. Segurament s'ha pres finalment una mala decisió, o possiblement no la millor decisió, fruit de desavinences i deslleieltats manifestades per part d'ambdues bandes. El ressentiment sentit pels fills de Centelles vers Cultura és tan gran i, ara per ara, tan a flor de pell, que sens dubte ha influït en la seva decisió final, irrevocable, irreversible.
No entro a valorar qüestions competencials, de drets, sinó aspectes de resolució de conflictes. Queda clar que si mai hi ha hagut algun conflicte, aquest no s'ha sabut resoldre, i les responsabilitats sempre són compartides: manques de confiança, de comunicació... És precisament valorant més les actituds i els gestos que no pas els arguments i raons, que us proposo que escolteu, si no ho heu fet aquest matí, l'entrevista de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio als fills d'Agustí Centelles amb la participació del Conseller Tresserras.
En aquest cas es desmenteix allò que dos es barallen i el tercer rep per passar a dos es barallen i el tercer guanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada