Malgrat ho jugar-se cap partit, la de dilluns va ser una inusual nit televisiva de futbol a TV3, amb una sessió doble amb els documentals "L'àrbitre" i la ració doble de "l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta".
Sobre el documental L'àrbitre comentar que, després de veure'l no entenc quines van ser les reticències de la Federació Espanyola de Futbul i del Comitè d'Àrbitres per embargar el documental durant dos anys... Malgrat no sigui un dels àrbitres que més m'agraden, reconec en Pérez Lasa el mèrit de deixar-se gravar durant dos partits, permetent-nos veure allò que mltes vegades els propis àrbitres amaguen als mitjans de comunicació tapant-se la boca quan es comuniquen amb els seus ajudants. En un país on el futbol i els futbolistes mouen el què mouen (a tots els nivells: mediàtic, econòmioc, esportiu, emocional...) m'agrada que hi hagi qui s'ha preocupat per observar de prop la més deshumanitzada de les figures que configuren el món de l'esport, i en aquest cas del futbol, com són els àrbitres, els encarregats de gestionar la neutralitat.
Insults, pressions, persecusions, però també pedagogia i gestió són elements indisociables de l'arbitratge. Durant alguns anys, entre finals dels anys '80 i principis dels anys '90 un servidor va ser àrbitre de bàsquet en dues etapes: la primera xiulant partits de competicions escolars de mini-bàsquet i la segona com a àrbitre de la competició d'intermunicipals (séniors) de Girona, competició on precisament ara participo com a jugador del Club Bàsquet Sarrià). El cet és que com afirmava Pérez Lasa al documental, arbitrar també és apassionant i requereix preparació tècnica, física i mental. Bon exemple en tenim a les retransmissions dels partits de l'Eurolliga de Bàsquet, on als temps morts dels partits a part de punxar les explicacions dels entrenadors als seus jugadors, alguna vegada també han punxat amb imatge i so els comentaris que fan els àrbitres durant els temps morts, on analitzen possibles jugades i comentem el desenvolupament del partit i la seva feina... I és que com els tècnics i entrenadors, els àrbitres professoinals també han de conèixer les característiques esportives i extraesportives (temperament) dels jugadors...
Potser perquè n'he estat, sempre admiro (encara que a vegades amb disconformitat) la tasca dels àrbitres...
Pel que fa a la ració dobre de Barça amb l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta", només comentar que malgrat ser uns documentals molt ben editats, vaig trobar-hi a faltar essencialment dues coses:
1.- anàlisi tècnica de les claus d'aquest Barça del 2009, més enllà de la gran figura de Guardiola i d'algunes de les seves frases. En aquest sentit van ser una mena de llargs videoclips amb els millors moments de la temporada... Jo m'esperava quelcom més...
2.- els porters; d'acord que són una mena de rara avis del futbol, que són solitaris, que es vesteixen diferent i que poden tocar la pilota amb les mans... però són un jugador més i, juntament amb la defensa (com a sistema), són els darrers encarregats d'evitar gols. Vaig trobar a faltar parades de mèrit dels porters del Barça, com la de José Manuel Pinto al Mallorca, tan decisiva pel títol de Copa de Rey com el golàs d'Iniesta per a la Champions!. I és que no només de gols s'alimenta el futbol!.
---------------------------------------------
pd: als enllaços les entrades d'aquest bloc sobre futbol i el barça, dels que us destaco, entre tots els publicats, aquests:
Madrid - Barça: el passadís, del dimecres 7 de maig de 2008
Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran, del diumenge 3 de maig de 2009
El futbol com a estat d'ànim..., del dimecres 6 de maig de 2009
La primavera de Guardiola i la flor d'allà on l'esquena perd el nom, del diumenge 10 de maig de 2009
Guanya el Barça (6 de 6!), plora, d'emoció, Guardiola!, del diumenge 20 de desembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada