Perquè tu ets important, a Mifas

Foto publicada al meu Twixtr de la presentació de la guia Perquè tu ets important a Mifas.

Ahir dijous a la tarda vaig assistir a la presentació del llibre Perquè tu ets important, editada per l'Institut Guttmann dins la col·lecció Blocs. La presentació tenia altres atractius, naturalment més enllà del llibre: que la feia Mifas i sobretot que es feia a la nova seu social de l'entitat, encara per estrenar i acabar d'enllestir. Però el millor de la tarda va ser la possibilitat de comentar la jugada (aquesta i sobretot d'altres) amb la Pia Bosch, la Núria Arnay, l'Antoni Vilà, amb en Quim Bonaventura... i sobretot l'agradable sorpresa de veure'm sorprès per una seguidora d'aquest bloc, la Isabel Jucafresa...

Anem a pams: Perquè tu ets important és una guia de suport per a famílies que tenen cura de persones amb lesió medul·lar o dany cerebral adquirit. Com a bona guia té una presentació atractiva, una informació accessible i una conceptualització molt ben resolta. Aborda separadament aspectes de caràcter més assistencial, aspectes més emocionals i aspectes dedicats a la cura dels curadors. La guinda de la guia és, però, just al principi, en forma de pròleg d'Antoni Puigverd: No necessitem miracles: nosaltres mateixos ens alliberarem de l'esclavitud de la desgracia, ens mans de la que creiem haver caigut...

Josep Ma. Ramírez, director de l'Institut Guttmann, va fer un avís, més que per a navegants, per a blocaires, dirigint la seva mirada, gens amenaçadora, més aviat còmplice, a Quim Bonaventura, un dels blocaires de referència de la Minusfera. Va venir a dir Josep Ma. Ramírez que aquesta no és precisament, com algú podria pensar, una guia que potencia la dependència de les persones amb discapacitat vers els qui en tenen cura, més aviat és una guia que posa en valor la important tasca de suport de les famílies i cuidadors, precisament com a element imprescindible per al foment de la seva autonomia. Va reblar el clau afirmant que les persones que compten amb un entorn familiar de suport són les que finalment assoleixen un major nivell de qualitat de vida i d'autonomia personal.

Pere Tubert, president de Mifas, sense deixar en cap moment el seu paper institucional, va presentar una fotografia ideal, desitjable, real algunes vegades, com ahir dijous, en què es fa evident que la unió fa la força, i en aquest sentit parlava Pere Tubert de la unió entre les administracions públiques, les entitats socials i els afectats i familiars...

Però per mi, si m'ho permeteu, el millor de la tarda a Mifas va venir després dels parlaments: la Isabel Jucafresa, de Palafrugell. Se'm planta davant meu i em diu: "tu no em coneixes, però jo sí perquè segueixo el teu bloc!". D'entre els blocs que tafaneja la Isabel, tinc la sort que hi hagi el meu; el va trobar enllaçat al bloc d'en Quim Bonaventura... És un plaer posar cara i nom als lectors i seguidors del bloc, i sobretot parlar-hi!. Moltes gràcies Isabel, perquè tu ets important!.

Tenir cura dels qui tenen cura, un concepte ben senzill de dir, fins i tot d'entendre, però que lamentablement costa tant de fer realitat... La guia n'és una contribució...

--------------------------------------------------

pd1: sobre aquesta mateixa presentació et recomano llegir:

Perquè tu ets important, de Pia Bosch

Acte del Guttmann a Girona, a MIFAS, de Quim Bonaventura

pd2: també et pot interessar Mifas a Vilafant, del diumenge 20 de juliol de 2008, on curiosament vaig explicar una escena semblant a la de la Isabel Jucafresa, però en aquest cas amb en Quim Bonaventura de protagonista!:

...no coneixia, fins divendres, en Joaquim Bonaventura. Observo que, des de la seva cadira, em mira i em diu, allargant-me la mà: "ets en Roger Casero, no?". Després de la meva previsible afirmació, em diu que em coneix pel bloc, a través del de la Pia Bosch, on m'ha citat alguna vegada... Ara en aquest bloc ja hi ha el seu enllaç, i el meu en el seu...