dilluns, 30 de novembre del 2009

Futbol al cinema... futbol de pel·lícula?




Aquest diumenge al vespre jo també vaig veure el clàssic, el partit entre el Barça i el Madrid, en un cinema. Amb en Jordi, el meu sogre, i en Víctor, un meu cunyat, vam anar als cinemes Albèniz de Girona. La sala, com moltes altres, plena... el cert és que la retransmissió en sales de cinema ha generat molts expectació, però no sé jo si finalment, tal i com s'ha fet en aquesta primera ocasió massiva, es consolidarà.

En positiu, sens dubte, la possibilitat de veure el partit còmodament assegut i climatitzat en una gran pantalla, però jo m'esperava trobar-hi un ambient semblant al dels bars i/o penyes i, si més no a la meva sala, res de res... La gent era al cinema i la majoria semblaven mirar una pel·lícula: ni càntics, ni emoció col·lectiva (més enllà del gol, naturalment)...

Pel que fa al so, una qüestió que havia de ser un fet diferencial i valor afegit, es sentia molta remor del públic però poc so directe del terreny de joc: ni els jugadors ni les banquetes, sí el soroll dels impactes a la pilota... El so no et transportava al camp, és impossible viure assegut en una sala de cinema el directe, l'ambient, del partit essent al camp.

Penso que caldria plantejar-se, per a futures sessions de futbol en cinemes, introduir la locució del partit; ja sé que aquí s'obriria un debat sobre quina emissora o s hauria de ser la retransmissió pròpia del canal de TV que en té els drets televisius... Però penso que la locució del partit crearia més ambient, doncs d'alguna manera les retransmissions més enllà d'explicar-nos les jugades, introdueixen elements d'emoció i intensitat narrativa als partits. Jo hi vaig anar provist d'auriculars i amb la ràdio del mòbil anava escoltant diverses retransmissions, com faig quasi sempre (Catalunya Ràdio, RAC 1 i la Ser).

El futbol és esport i també és, naturalment, espectacle. La fórmula als cinemes pot funcionar en partits puntuals, però penso que caldria millorar-ne l'oferta, sobretot tenint present el preu (encara que en el meu cas particular, el sogre em va convidar...).

Ahir al vespre a la sala de cinema, al llarg de quasi tot el partit va regnar la contenció, no es va viure apassionadament el matx... Malgrat això em va agradar molt l'experiència de veure i viure el partit al cinema, una experiència que agraeixen les sales però que possiblement es miren amb recel els bars... Però en el fons Jaume Roures deu mirar de casar feliçment dues de les seves passions (i dos dels seus negocis): futbol i cinema...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada