El Nadal també entra a casa i el vivim així, sense excessos... La festivitat de Santa Llúcia vam ornamentar l'arbre de Nadal, vam abrigar i començar a alimentar el tió, que la resta de l'any s'està, perdut en l'anonimat, al balcó de casa, i vam muntar el pessebre amb les més essencials de les figures, situant els Tres Reis prou lluny, de moment fora d'enquadrament.
Aquest any els torrons i polvorons encara no han entrat a casa (normalment la primera remesa arribava per la celebració del meu sant, el 15 de novembre), tot i que algun tast ja n'hem fet a casa d'altri...
Les cartes als Reis d'Orient es van redactant, primer sempre la versió en brut, després la versió en net, pulcre i ben escrita, que serà la que la nit de Reis farem entrega al patge reial.
La bústia, tan la del correu postal com la de l'electrònic, escup, dolçament, felicitacions de nadal, personals, familiars i institucionals, farcides de variades imatges nadalenques i els millors i més sincers desitjos, la majoria els mateixos que ens anys anteriors, però no per això menys desitjables, ans al contrari...
Entra el Nadal a casa, com en totes, sobretot per la televisió, que si bé tot l'any és prou estúpida en bona part de la seva programació, per aquestes dates arriba sovint a límits insostenibles, am productes i gales de mal gust i pitjor escenografia, ratllant a voltes l'insult... I procurarem no perdre'l, en Nadal, com altres anys pel mòbil, en evitables missatges de Nadal i sobretot apocalíptics de Cap d'Any, el cost del qual pren cos i forma avançada la remuntada de gener.
També és Nadal a casa... i encara que no ho sembli, estic content que així sigui...
M'agrada el Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada