Per segon any consecutiu la Flama del Canigó passa, s'atura i es reparteix per Sarrià de Ter. És una bona iniciativa que possiblement caldria culminar, donant-li, a l'arribada de la flama, una de les seves finalitats principals: encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Però a Sarrià de Ter ja fa uns anys que no es fan fogueres, malgrat es celebren, per exemple aquest any, dues revetlles. Potser la consolidació de l'arribada de la Flama del Canigó permetrà plantejar, potser els propers anys, la possibilitat de fer alguna foguera, sempre dins la normativa i prevenció corresponents...
El Club Excursionista de Sant Julià de Ramis porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter. Acompanyats pels grallers i timbalers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter fan un breu recorregut pels carrers Firal i Major de Sarrià de Ter, fent parada davant l'Ajuntament. Allí són convocades les associacions de veïns del poble per donar-los un quinquer amb la Flama del Canigó.
De revetlles de Sant Joan a Sarrià de Ter se n'han celebrat dues enguany, la del Pla dels Vinyers i la de La Rasa; a Sarrià de Dalt faran la revetlla de Sant Pau i Sant Pere.
Anys enrere l'Ajuntament organitzava també una revetlla de Sant Joan, però la davallada de gent va fer-ne plantejar la seva continuïtat, ja que suposava un important esforç, més que econòmic, organitzatiu.
Serà bonic el dia que la Flama del Canigó encengui alguna foguera de Sarrià de Ter... De moment també comparteixo l'acció de fer arribar, a tots els barris de Sarrià de Ter, l'esperit de la Flama del Canigó.
-----------------------------------------
pd1: algunes imatges de l'arribada de la Flama del Canigó a Sarrià de Ter.
pd2: l'origen de la Flama del Canigó.
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pugen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pugen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera.
La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.
Text: Redacció festes.org
pd3: iniciativa de Vilaweb de fer córrer la Flama del Canigó pel país per internet.
pd4: el Club Excursionista de Sant Julià de Ramis, no només porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter i, sobretot, al seu poble; també celebren la seva revetlla de Sant Joan.
pd5: les fogueres de Sant Joan no formen part dels records de les meves filles... sí dels meus: recordo especialment la foguera que es feia anys enrere prop del cementiri del Pont Major, davant de casa la meva mare...
Però a Sarrià de Ter ja fa uns anys que no es fan fogueres, malgrat es celebren, per exemple aquest any, dues revetlles. Potser la consolidació de l'arribada de la Flama del Canigó permetrà plantejar, potser els propers anys, la possibilitat de fer alguna foguera, sempre dins la normativa i prevenció corresponents...
El Club Excursionista de Sant Julià de Ramis porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter. Acompanyats pels grallers i timbalers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter fan un breu recorregut pels carrers Firal i Major de Sarrià de Ter, fent parada davant l'Ajuntament. Allí són convocades les associacions de veïns del poble per donar-los un quinquer amb la Flama del Canigó.
De revetlles de Sant Joan a Sarrià de Ter se n'han celebrat dues enguany, la del Pla dels Vinyers i la de La Rasa; a Sarrià de Dalt faran la revetlla de Sant Pau i Sant Pere.
Anys enrere l'Ajuntament organitzava també una revetlla de Sant Joan, però la davallada de gent va fer-ne plantejar la seva continuïtat, ja que suposava un important esforç, més que econòmic, organitzatiu.
Serà bonic el dia que la Flama del Canigó encengui alguna foguera de Sarrià de Ter... De moment també comparteixo l'acció de fer arribar, a tots els barris de Sarrià de Ter, l'esperit de la Flama del Canigó.
-----------------------------------------
pd1: algunes imatges de l'arribada de la Flama del Canigó a Sarrià de Ter.
pd2: l'origen de la Flama del Canigó.
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pugen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pugen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera.
La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.
Text: Redacció festes.org
pd3: iniciativa de Vilaweb de fer córrer la Flama del Canigó pel país per internet.
pd4: el Club Excursionista de Sant Julià de Ramis, no només porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter i, sobretot, al seu poble; també celebren la seva revetlla de Sant Joan.
pd5: les fogueres de Sant Joan no formen part dels records de les meves filles... sí dels meus: recordo especialment la foguera que es feia anys enrere prop del cementiri del Pont Major, davant de casa la meva mare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada